opinió

Llarga vida al capitalisme

«La història ens ensenya que la sortida vindrà de la creativitat de desenes de milers de persones cooperant i competint»

per Eric Herrera , 12 d'abril de 2020 a les 12:53 |
L'actual emergència de salut global ha desencadenat nombroses publicacions altisonants, anunciant canvis d'era, nous paradigmes econòmics i grans transformacions socials. És justament en temps de crisi quan s'accentua la disputa intel·lectual per la conquesta de la raó entre les diverses corrents de pensament, que cerquen modular les idees a llarg termini i influir, també, en les decisions econòmiques dels agents del poder.

"La pandèmia accelera la fi de l'era de la globalització neoliberal". "La política hauria de canviar el rumb i aturar les lògiques econòmiques assassines i suïcides". "El capitalisme no pot ni tan sols garantir la funció més bàsica de preservar la salut humana". "El sistema capitalista neoliberal i d'arrel darwinista ha desencadenat l'aparició d'epidèmies i pandèmies víriques recurrents". Aquest és només un breu recull d'alguns dels enunciats que hem pogut llegir els darrers dies a la premsa escrita del nostre país.


Davant d'aquest context, és pertinent recordar algunes dades. Si durant segles la pobresa fou l'estat natural de les societats, en l'actualitat es calcula que només un 9'6% viu en l'extrema pobresa, segons dades del Global Monitoring Report. Els darrers seixanta anys el percentatge de la població mundial que pateix de desnutrició ha caigut del 50% al 10%, l'accés a aigua potable ha augmentat del 50% fins al 90% i l'accés a serveis sanitaris de qualitat ha crescut des de poc més del 20% fins al 70%. En l'àmbit de les malalties infeccioses, la mortalitat per malalties diarreiques com el còlera o la disenteria ha caigut de 62 defuncions per 100.000 habitants el 1985 a 22 defuncions per 100.000 el 2017.

Ha estat el capitalisme de lliure mercat que dècada rere dècada ha empès la humanitat als nivells més alts de benestar i oportunitats. Una realitat que, paradoxalment, ha estat combatuda, sovint amb bel·ligerància, per les elits intel·lectuals de les mateixes societats que se n'han beneficiat. En la mateixa línia, aquests dies són molts els polítics que s'han atribuït la capacitat per planificar el futur econòmic a llarg termini, obviant la seva evident incapacitat per anticipar el futur a setmanes vista. Ambdós grups, polítics i intel·lectuals, exemplifiquen a la perfecció el que Friedrich Hayek anomenà, en el seu darrer llibre, la fatal arrogància.


Tanmateix, malgrat tots els pronòstics i els innumerables intents fallits d'implementar el socialisme a tots els racons del planeta, el capitalisme sempre avança, i en som molts que el celebrem. Després de mesos qüestionant el valor afegit de les cadenes de transport i distribució alimentària, hem constatant la seva immensa tasca, mantenint els supermercats plens dia rere dia. El sector automobilístic està redirigint la seva producció a la fabricació de ventiladors per donar resposta a les necessitats de les unitats de cures intensives. La major empresa de fabricació i distribució tèxtil del país va establir un pont aeri amb la Xina per portar a Espanya més de 35 milions de mascaretes. El sector biofarmacèutic global ja compta amb 115 candidats d'una potencial vacuna, cinc de les quals ja han entrat en assajos clínics.

A diferència d'altres corpus ideològics que sovint invoquen el miracle dels pans i els peixos, el capitalisme és la clau de volta per articular una xarxa d'interaccions cooperatives i intercanvis lliures a través del mercat −que no és una entitat física, sinó un espai social−, satisfent així les necessitats dels consumidors. Allò que genera prosperitat és un espai de llibertats que potencia l'intercanvi d'idees, el talent i la creativitat i fa que la suma d'individualitats acabi beneficiant el col·lectiu. No és cap miracle, és el resultat de l'aprenentatge descentralitzat de milers d'individus, en comptes de la planificació centralitzada de les mateixes elits que avui cerquen més atribucions i competències.


Aquests dies comprovem com polítics i intel·lectuals, fent honor a la seva fatal arrogància, plantegen confiscar equipament i fixar preus de béns bàsics. Obliden que els preus són senyals que indiquen on hi ha necessitats insatisfetes. Desconeixen que el sistema de preus relatius genera informació i incentius com a mecanisme de coordinació social. Com afirmà l'economista austríac Ludwig von Mises, una societat que escull entre capitalisme i socialisme, no ho fa entre dos sistemes socials; escull entre la cooperació social i la desintegració de la societat, respectivament. És per això que el capitalisme no va necessitar mai d’un mur com el de Berlín.

Només amb la combinació de qualitat institucional, flexibilitat normativa i llibertat econòmica podrem afrontar aquest i els propers reptes que ens depara el futur proper. Alhora, uns poders públics responsables, socialment i fiscalment, asseguraran la sostenibilitat dels seus sistemes del benestar, protegint els més vulnerables davant xocs, molt probablement imprevisibles.

La història i l'evidència ens ensenyen que la sortida d'una crisi com l'actual vindrà de la creativitat de desenes de milers de persones cooperant i competint per desenvolupar un millor antiviral, vacuna o test diagnòstic, en un entorn de llibertat econòmica. El principal error del polític o de l'intel·lectual és la incapacitat d'entendre com, quan i per què es genera valor en societat. Farem bé de no oblidar-ho. Llarga vida al capitalisme!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació