opinió

De nou, és temps pel renaixement: una nova visió del món

«És moment de dotar dels recursos necessaris a les estructures públiques del país: sanitat, educació i recerca, i seguretat»

per Núria Aymerich , 13 d'abril de 2020 a les 12:00 |
El renaixement com a moviment cultural i artístic va dominar Itàlia durant el segle XV i la resta d’Europa durant part del segle XVI. Es va inspirar en el món clàssic de Grècia i Roma i va fer renéixer l’esperit de l’època clàssica. Situà a l’epicentre a l’ésser humà, amb la idea d’un individu polifacètic i universal que coneix i domina totes les branques del saber; entenent que la felicitat s’aconseguia a través del pensament, el coneixement i l’art. Es considerava la natura i l’individu com un “tot” harmònic i perfecte, que els artistes contemplen amb regles i combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporció.

Els artistes representaven el nu de la figura humana com a símbol del més essencial i tenien interès en captar els sentiments de l'ésser humà. Es preocupaven pel domini de l’espai organitzat i proporcional. Es donava importància a l’equilibri, la perfecció, el moviment i a l’expressió dels rostres.


Sis segles després necessitem el mateix que els artistes van definir i representar tan bé. És temps de posar la persona i la natura al centre; de posar atenció en l’essència, el pensament, el coneixement, l’equilibri, l’harmonia i la proporció.

La Covid-19 ha arribat en un moment de la història en el qual la societat està marcada pel desequilibri i per la falta de proporció: el consum excessiu, irresponsable i inconscient; la lluita buida pel poder; la cerca desmesurada de resultats econòmics i, el menystenir a la persona com a centre de tota la nostra acció.


Vivim la incertesa del demà. Un demà que s’haurà endut a milers de persones, grans i fràgils, que amb el seu adéu han posat de manifest la societat que ja no serveix. Un demà que, d’alguna manera, serà com una pàgina en blanc en la que tots haurem de ser “artistes” per la nova creació.

El full en blanc que, sense trigar massa, tindrem al davant no ha de ser una utopia. Ha de ser un temps per recuperar el que mai s’hauria d’haver perdut. És ocasió per tornar a l’essència del renaixement.


La persona i la natura han de tornar a ocupar el centre del nostre fer i del nostre ser. És l’hora per la justícia social, i aquesta ha d’anar acompanyada de les corresponents polítiques governamentals que la prioritzin. Les persones grans han de tenir, sense excepció, l’atenció que en aquesta pandèmia no els hem donat i que, a ben segur, feia massa anys que no els donaven. I també és moment de dotar dels recursos necessaris a les estructures públiques del país: sanitat, educació i recerca, i seguretat.

Ara, definitivament, cal treballar per la dignitat de les persones, que no pot deslligar-se de la creació d’ocupació de qualitat, amb sous dignes que reconeguin el talent, l’experiència i el coneixement; cal formar en el coneixement més complert, amb aptituds i amb actituds; cal ajudar realment a les petites i mitjanes empreses del país, perquè són elles les veritables creadores d’ocupació.

El futur de la nostra societat no pot deixar espai per la política partidista, pel poder buit de contingut, per la crítica inconsistent dels partits de l’oposició, per l’estratègia fonamentada en l’ego, ni pels sous indignes de professionals de la política sense coneixement ni experiència.

És temps per passar realment a l’acció i ho hem de fer aprenent del renaixement, del segle XV i XVI, posant a la persona i a la natura al centre de tota acció. Ara és l’hora,i és l’hora per fer-ho tots. Fem-ho!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació