fil directe

Autoritarisme o «New Deal»

«De nosaltres dependrà que s'imposi un nou pacte social que preservi la democràcia o bé que abdiquem en els Trump o Salvini de més a la vora»

per Pep Martí i Vallverdú , 7 d'abril de 2020 a les 20:30 |
Un estudi de la Universitat de Barcelona elaborat pels professors Jordi Muñoz, Albert Falcó-Gimeno, Francesc Amat i Andreu Arenas ha constatat el suport que troba en un ampli sector de l'opinió pública espanyola una gestió centralitzada de la crisi de la pandèmia, incloent una restricció de drets i llibertats. Una situació d'emergència com l'actual facilita els poders excepcionals que estan en mans de l'Estat. Malauradament, sovint el terreny que les llibertats perden en instants excepcionals costa molt de recuperar. Però el que assenyala l'estudi és el gran debat que s'encetarà així que passi el període d'emergència.

La temptació autoritària no serà, en aquest cas, un afer espanyol. Després de la primera onada de la Covid-19 es plantejarà la gran batalla pel demà que volem construir després de saber que som molt més fràgils del que ens pensàvem. Com ha de ser la nova etapa de la globalització que per força s'encetarà? Els corrents de la dreta xenòfoba intentaran dur l'aigua al seu molí, fent-se forts en el discurs de més murs i intentant posar color al virus. A cada país, les societats hauran de pronunciar-se sobre les noves prioritats pressupostàries i el resultat d'aquesta batalla és incert i pot ser molt diferent en cada lloc. 


La Gran Depressió iniciada el 1929 va desfermar moviments nous i va tenir respostes ben oposades. A Europa van assajar-se experiències de Front Popular, amb programes socials avançats, com a França. Però a la major part del continent es van acabar imposant fórmules feixistes o autoritàries, mentre a l'URSS l'estalinisme es va consolidar. Només al Regne Unit la democràcia parlamentària clàssica va resistir. 

Als Estats Units, en canvi, el New Deal, l'ambiciós programa de reformes liderat pel president Franklin Roosevelt -ara en diríem socialdemòcrata- va emergir com a gran alternativa democràtica al daltabaix econòmic amb més intervencionisme, un potent pla d'infraestructures i lleis favorables als desocupats. 


Quin món sorgirà de la postpandèmia? No ho sabem. Però podem aventurar que, si més no a la majoria de països desenvolupats, dependrà en bona part de la voluntat de la ciutadania, de les seves pors i de com les sàpiguen gestionar. També podem assegurar que serà una batalla apassionant i plena de perills. De nosaltres depèn que s'imposi el model  Roosevelts per intentar un nou pacte social en què la democràcia sigui preservada o que, enduts per la por o per la indolència, abdiquem la nostra sobirania en els Trump o Salvini que tinguem més a la vora.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
26/05/2020

Pérez de los Cobos, un dels seus

19/05/2020

Ciutadans, el cost de la crispació

12/05/2020

L'error Badalona

05/05/2020

El virus s'endú la retòrica federal

28/04/2020

Lliçons portugueses

21/04/2020

El virus del control

14/04/2020

Espanya, en caiguda lliure

07/04/2020

Autoritarisme o «New Deal»

31/03/2020

Sánchez i Iglesias se la juguen

25/03/2020

Tecnocràcia contra el coronavirus?

Participació