opinió

Atenció residencial i la Covid-19

«Caldrà considerar les residències com un recurs comunitari vinculat a l'atenció primària bàsica social i sanitària»

per Marina Geli , 6 d'abril de 2020 a les 20:00 |
Les crisis ordenen sempre les prioritats, destrien els lideratges i ens posen deures de present i futur. La pandèmia de la Covid-19 ens confronta a molts temes que teníem pendents, globals i locals. Voldria posar avui el focus sobre les persones més grans que viuen en residències, i en totes aquelles persones amb necessitats socials i sanitàries a Catalunya.

A cinc d'abril les dades oficials publicades indiquen que: al món, hi ha 1.187.798 de contagiats i 64.084 persones mortes; a Espanya 124.736 i 11.744; a Catalunya 26.032 i 2.637 persones mortes. Entre el 25-30% estan recuperades. Hi ha òbviament infradiagnòstic per falta de realització de les proves.


Estudis científics publicats indiquen que pot haver-hi entre 5 i 10 persones que estan passant la malaltia simptomàtica lleu i potser ja entre 10-20% de la població immunitzada. Si fem l'extrapolació a Catalunya: unes 25.000 persones infectades certes amb test PCR positiu per virus causant de COVID-19; entre 100.000-250.000 casos molt probables i potser 700.000.1.400.000 immunitzada. Això requerirà escalar test de diferents tipus a la població, uns per detectar, material genètic del virus, antigen de fase aguda (PCR) o anticossos IgM i test d'anticossos IgG fase superada o asimptomàtics sense virèmia contagiosa (Immunització poblacional).

Catalunya forma part dels països del món amb l'esperança de vida més alta juntament amb Japó, Suïssa, Itàlia i França amb 83 anys de mitjana (86 en dones i 81 en homes). A la Xina o els Estats Units no arriben els 80 anys encara que hi ha moltes diferències entre territoris interns d'aquests grans estats.


Si analitzem les persones amb valoració de dependència a Catalunya (dades oficials Govern Generalitat, 2.019) segons criteris de la Llei 39/2.006 de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a la situació de dependència teníem, a desembre 2.019, 176.461 persones amb diferents graus de dependència. El 65% són dones i 35% homes. Gairebé 100.000 d'aquestes, 95.955 tenen més de 80 anys i 34.753 entre 65-79 anys. De les persones amb certificat de grau de dependència: 43.439 tenen gran dependència (pèrdua autonomia física/mental molt severa), 72.804 grau II (afectació severa) i 60.218 grau moderat de dependència.

A Catalunya, aproximadament, tenim 65.000 persones grans que viuen (casa seva) en residències geriàtriques. Unes 7.000 persones amb discapacitat, psíquica o/i física viuen en llars amb suport o residències i més d'unes 2.500 persones amb malaltia mental greu.

La major part de persones que viuen en residències tenen un nivell molt alt o alt de dependència. La gran majoria de persones grans a Catalunya viuen a la seva casa habitual sols, en parella o en família (gairebé 200.000 persones amb teleassistència que viuen soles a Catalunya) i molts menys en pisos amb suport o en són usuaris de centres de dia.

Tenim un model de residències geriàtriques vinculades a serveis socials amb poca ràtio de cuidadors (gerocultores/auxiliars de geriatria), infermeria i mèdic per atendre els perfils de les persones que hi viuen. La gran majoria són d'iniciativa privada, amb o sense finançament públic; en règim de concertació o col·laboració amb el Departament d'Afers Socials.

El sistema sanitari, a Catalunya i a nivell internacional, ha anat generant escales per detectar necessitats i poder estandarditzar, protocol·litzar les actuacions sanitàries i socials. Hi ha escales, a part de les de mesures de dependència, on poden identificar la fragilitat en salut, la malaltia crònica complexa (PCC, persones en malalties cròniques complexes), la malaltia crònica avançada (MACA) o persones en situació de final de vida.

Aquests elements s'han anat incorporant a pràctica assistencial de l'atenció primària de salut a Catalunya i comencen a introduir-se en l'àmbit hospitalari. Sabem com l'envelliment, el sobreenvelliment ha fet augmentar la complexitat, la morbimortalitat de la gran majoria de persones amb patologies agudes (infeccions, ictus, infart, càncer, patologia quirúrgica,..) i s'ha anat generant cultura i protocol clínic per adaptar i no ignorar l'estat basal de salut de la persona i comptar amb suport psicoespiritual.

Dades publicades indiquen que entre el 55-60% de les persones ingressades en residències tenen malaltia crònica avançada i fins al 85% si sumem persones amb patologies cròniques complexes. La Covid-19 té més gravetat entre les persones amb patologies cròniques i debilitants prèvies i el factor edat es relaciona amb cronicitat. La letalitat publicada en majors de 80 anys supera el 18%, entre 70-79 anys entorn del 5%, entre 60-69 el 2% i per sota de 60 per sota de 0,64%. La gravetat per sota de deu anys és molt extraordinari.El Ministeri de Sanitat d'Espanya publica per edats els casos confirmats, els hospitalitzats, els pacients a UCI i la mortalitat. Entre els casos confirmats el 25% són majors de 80 anys i l'edat amb major nombre de pacients a les UCIs és entre 70-79, més del 34%. El 94% de les persones mortes tenen més de 60 anys, a Espanya.

Les prioritats davant l'epidèmia són disminuir la progressió amb aïllament social, generalitzar els tests, tenir capacitat de tractar a les persones crítiques i protegir els grups més vulnerables. Més de 646 persones confirmades que vivien a residències geriàtriques han mort a Catalunya amb la Covid-19.

Les persones que viuen en residències són junt amb els professionals sanitaris i d'atenció directa social els subgrups poblacionals a tenir especial cura. Tant en material de protecció, identificació del virus (possibles casos i contactes) com en el model d'atenció. La dignitat de l'atenció a les persones grans, a les persones en acolliment residencial i el compromís d'atenció centrada en la persona són el que dóna sentit a l'ètica de la cura. Curar i cuidar. Curar quan podem i cuidar sempre.

Igual que en qualsevol altra situació de salut aguda en persones grans cal conèixer la situació prèvia, les patologies cròniques, escoltar els valors, creences i expectatives de les persones i de la família. Saber si la persona disposa de document de voluntats anticipades o de planificació de decisions anticipades.

Des de la UVIC-UCC la Càtedra de Cures Pal·liatives (Càtedra amb l'Institut Català d'Oncologia), la Càtedra de Bioètica (amb la Fundació Grífols) conjuntament amb quatre col·legis professionals (metges, infermeres, treball social i psicòlegs), societats científiques (societat catalana de medicina familiar i comunitària i societat catalana balear de cures pal·liatives), els comitès de Bioètica de salut i socials, ACRA (patronal de residències privades) i amb el suport de Pla Acció Integrada Social i Sanitària del Govern de la Generalitat (PAISS), s'ha elaborat un document de suport a les decisions clíniques, amb mirada ètica, per a professionals sanitaris i sociosanitaris de l'àmbit residencial davant de la Covid-19.

En aquesta inèdita situació de l'epidèmia de la Covid-19 cal focalitzar, prioritzar l'àmbit residencial per garantir la dignitat de l'atenció. Sectoritzar i resoldre la falta de personal, de suport sanitari, de detecció i adaptat a cada tipus de servei i municipi o districte de les grans ciutats. La necessitat de sanitaritzar l'àmbit residencial sense perdre la necessitat de la cura. L'atenció primària sanitària és el gran aliat en aquest moment d'intervenció urgència i ho serà en el futur conjuntament amb els centres sociosanitaris.

Passada aquesta crisi de salut pública estem obligats a revisar el model d'atenció a les persones amb necessitats sanitàries i socials. Catalunya té llarga tradició sociosanitària, més vinculada a Salut. Des dels anys vuitanta amb el Programa Vida als Anys (1.986), PADES-programa atenció multidisciplinar domiciliària atenció tram final de la vida (1.990) fins al Pla director sociosanitari (2.004), el programa de suport social i sanitari a la dependència (Prodep, 2.004) fins als plans integrals socials i sanitaris actuals. Ara la Covid-19 ha fet aixecar els dèficits i caldrà crear una Agència social i sanitària per les persones amb dependència.

Cal crear un ens de governança i finançament compartit entre la Generalitat (Salut i àrees socials) i els ajuntaments que atengui conjuntament les necessitats sanitàries i socials de totes les persones amb dependència. Permetrà adaptar les residències de persones amb dependència, incrementar els professionals, sanitaris i socials, millorar les seves condicions laborals, els equipaments i tecnologia. Caldrà considerar les residències com un recurs comunitari vinculat a l'atenció primària bàsica social i sanitària.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
29/06/2020

Vulnerabilitat i resiliència

15/06/2020

Lliçons Covid-19

01/06/2020

Salut laboral i pandèmia

18/05/2020

L'envelliment

04/05/2020

Acció social en temps de Covid

20/04/2020

Covid-19: avui és demà

06/04/2020

Atenció residencial i la Covid-19

23/03/2020

Gestió de la crisi sanitària

09/03/2020

Servei públic, qualitat i equitat

24/02/2020

Coronavirus-19, alerta sanitària o alarma mundial?

Participació