opinió

El PNB marca la línia a ERC

«Els bascos s’han cansat de la unilateral i creixent incompetència recentralitzadora del govern espanyol i amenacen el PSOE de retirar-li el suport»

per Ramon Tremosa , 3 d'abril de 2020 a les 20:00 |
Enmig de l'allau d'informació sobre la pandèmia del coronavirus i sobre els efectes econòmics de l'aturada forçosa creixent en sectors no essencials, els partits catalans haurien de prendre nota dels moviments del PNB, especialment ERC, que va ser el més votat a Catalunya en les darreres eleccions generals i del qual en depèn el govern espanyol.

El president Urkullu no va creure adient, a l'inici de la crisi, d'afegir-se al president Torra en el rebuig a signar la carta de suport que el govern espanyol va proposar als presidents autonòmics, després de recentralitzar competències autonòmiques sobre salut. En la darrera reunió de presidents autonòmics, en la qual el president Torra va donar suport al president Sánchez en el seu confinament reforçat (acceptat amb 15 dies de retard però finalment decretat pel govern central), Urkullu va començar a marcar perfil. El PNB se sent desconcertat per la improvisació constant i per la incompetència creixent del govern central.


Al president Sánchez se li va posant molt ràpidament cara de president Zapatero, ara que no fa ni 3 mesos de la seva investidura regalada. La negativa d'acceptar la crisi econòmica el 2008, així com les desencertades mesures d'aquell govern del PSOE per combatre-la, van portar el PSOE a les portes de la desaparició i de patir el sorpasso de Podemos.

Avui Espanya s'enfronta a una cadena d'errors increïbles, que fan del país que governen de PSOE i Podemos el primer del món en nombre de contagis sanitaris, mentre la manca de proves a la població que fan massivament altres països impedeix determinar-hi l'abast real de la pandèmia. Espanya pateix avui una manca escandalosa de proveïment de material sanitari alarmant i a poc a poc anem coneixent la magnitud del desastre: el govern espanyol no va fer cas de les recomanacions de l'OMS i de la UE, que des del 30 de gener van avisar-los sobre la necessitat de comprar material sanitari preventivament.


Les dimissions al govern Sánchez haurien estat notables en qualsevol país democràtic per la incompetència mostrada, per exemple, en les compres dels test-fake a la Xina de Salvador Illa, però alguns dirigents del PSC estan molt ocupats desacreditant científics catalans reconeguts per la UE (Oriol Mitjà) i alguns dirigents dels Comuns, després de demanar unitat i fer pinya, es passen el dia criticant el president Torra. Cínicament critiquen el govern català mentre des del govern central, on hi són asseguts ells mateixos, van retirant competències i diners essencials a la Generalitat per combatre la crisi.

Espanya exhibeix avui al món avui el macabre lideratge de la mortalitat més alta en proporció a la seva població, i això que fins i tot diaris de la capital han avisat fa 10 dies dels canvis de criteri a Madrid sobre el càlcul d'infectats i de morts pel Covid, que hi han reduït les xifres oficials de la pandèmia. Això, però, no podrà amagar que la mortalitat s'està multiplicant en relació a un any normal i que a Madrid ja cerquen un tercer palau de gel per acollir-hi cadàvers (potser Barcelona haurà de preparar aviat el primer?).


El contrast entre Justin Trudeau i Pedro Sanchez és demolidor. Només cal comparar els vídeos de 3 minuts del primer ministre del Canadà, confinat a casa pel positiu de la seva dona, farcits de mesures concretes adreçats a col·lectius específics en un to tranquil i reposat, amb les rodes de premsa de 50 minuts del primer ministre espanyol: farcides de retòrica accelerada i buida, les pomposes mesures anunciades acaben deixant en mans dels crèdits de la banca espanyola i, d'una paperassa legal i administrativa infinita, l'accés de les PIMEs als ajuts promesos.

La Plataforma contra la Morositat, per exemple, urgeix un decret llei al govern del PSOE que obligui les administracions a liquidar els pagaments pendents i obligatoris a proveïdors que ja els han venut béns i prestat serveis (uns 130.000 milions d'euros), però ni tant sols aquesta mesura que està salvant la liquiditat a milers de PIMEs en altres països aquí no va endavant.

Trudeau va recordar en un discurs que el Canadà "havia estalviat en anys que no plovia per poder gastar ara que plou". Pedro Sánchez va insinuar la insolidaritat dels països nòrdics de la UE quan Espanya mai no ha volgut ser contribuent net de la mateixa, mentre quasi tota la premsa de Madrid insulta i amenaça alemanys i holandesos, que entre 2014 i 2019 (anys de polítiques super-expansives del BCE) han reduït el deute públic del seu país tot i apujar-hi notablement les pensions. Espanya, en canvi, ha triplicat el seu deute públic tant en volum com en percentatge de PIB en només 10 anys (ni Felip II va anar tant ràpid en endeutar l'Estat !!) i ara se sorprèn que no s'acceptin els eurobons que exigeix.

L'avís del PNB al PSOE de retirar-li el suport parlamentari potser descompta que Espanya tornarà a l'escenari de 2010 i que es pot tornar a ensorrar econòmicament més que altres països europeus per errors propis. Pablo Iglesias, quan vegi que el desgast de ser al govern pesa més que no pas ser-hi, podria fer caure el govern en 24 hores i ja se senten veus a l'entorn del PSOE que en demanen la retirada de Pedro Sánchez.

En aquest context caldria esperar alguna cosa més dels dirigents d'ERC al govern. No es poden limitar a fer piulades a Twitter lamentant-se que el dèficit català de 2009 desquadra per l'apropiació de 400 milions de l'IVA de 2017 o per la retirada de 215 milions de les prestacions d'atur a la Generalitat.

Esquerra no podrà presentar-se com a opció creïble per a presidir la Generalitat si, després de votar a canvi de res la investidura de Pedro Sánchez, ara no marca línies vermelles molt clares al PSOE. Cal recordar que el PNB es va cobrar per anticipat l'aprovació dels comptes al País Basc a Podemos i PSOE al desembre de 2019, sense acceptar-hi cap mena d'imposició d'augment d'IRPF als bascos a canvi del seu vot.

La humiliació a què PSC i Comuns van sotmetre a Pere Aragonès, votant-li en contra la llei que portava el seu nom tot just després del vot gratis d'ERC a Madrid a la investidura del PSOE, així com l'actual procés de recentralització de competències i de recursos, hauria de servir de punt d'inflexió. No pot ser que Esquerra comenci a assemblar-se perillosament al Manchester City abans de Guardiola: un equip de futbol que sempre feia grans partits contra el Manchester United (ho donava tot i més en els derbis locals), però que després regalava mansament fàcils i generoses derrotes al Liverpool, que finalment guanyava les lligues.

Ara és l'hora que, seguint la línia del PNB, el partit de tants bons alcaldes, parlamentaris i militants que és ERC sigui útil i eficaç a Madrid, explotant la seva posició de força que els catalans li van ratificar dues vegades el 2019. Urgeix posar límits clars a la unilateral i creixent incompetència recentralitzadora del govern espanyol.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació