TRIBUNA OBERTA

​Picaresca en temps de pandèmia

«Espero que el càstig per als que abandonin els animals que han adoptat un cop s'aixequi el confinament estigui a l'alçada de la seva qualitat humana»

per Sergi Caballero , 1 d'abril de 2020 a les 12:34 |
Com sempre, les pitjors crisis serveixen per fer aflorar el millor i el pitjor de la humanitat. Aquests dies veiem com s'acumulen les iniciatives solidàries per sumar esforços per lluitar contra el coronavirus. Sentim els aplaudiments massius i globals dels ciutadans per animar un esgotat personal mèdic que, minut a minut, es juga la salut per limitar unes morts que sempre seran masses. Escoltem les cançons que els músics ofereixen des del confinament per pujar els ànims a la tropa silent que espera pacientment el lent degoteig dels dies en un calendari sense fulles. 

Podem percebre el gust amarg de la derrota amb què aquest assetjador invisible ens castiga diàriament des que va irrompre en les nostres rutines: a Catalunya, el dia més negre, ha arribat a acumular cinc defuncions de mitjana cada 30 minuts. I en aquest terrible context, sempre apareix la misèria humana. La barra dels especuladors funeraris que volen estrangular encara més les famílies que estan de dol. Són els saltamarges moderns, els desaprensius que, per guanyar un grapat d’euros més, són capaços d’inflar els preus de l'enterrament del malalt que probablement ha mort en solitud, amb l'única companyia del cotitzat respirador d’un hospital.


També hi ha la misèria homicida dels proveïdors que racionen les màscares i el material higienitzant i es dediquen a vendre a preus astronòmics aquests productes de primeríssima necessitat. No puc entendre que les autoritats mundials encara no s'hagin posat d'acord per acabar amb aquestes subhastes despietades. I després, en aquest país, excel·leixen els llestos, els campions de la picaresca. Els eixelebrats que se les empesquen per sortir innecessàriament al carrer, encara que així contribueixin a escampar encara més la malaltia. 

Com que l'estat d’alarma permet sortir de casa per passejar els animals domèstics que ho requereixen, n'hi ha que, en base a aquesta premissa, van idear un pla magistral per saltar-se l'aïllament. Consistia a agafar un gos de peluix i treure'l al carrer fent-lo passar per un de viu. Com que això no ha colat –ho han après a base de multes i denúncies– alguns han depurat una mica més la tècnica. El següent pas ha estat recórrer a les protectores d'animals.


Durant els últims dies, aquestes entitats han rebut una allau de peticions de ciutadans que, en plena pandèmia, volen adoptar gossos. Aquest esclat sobtat de generositat ha despertat molts recels al cos d'Agents Rurals. Per prevenir un abandonament massiu d'animals un cop passi la crisi sanitària, els agents han començat a demanar a les protectores un llistat per fer un seguiment de les persones que han fet les adopcions.

Espero que el càstig per als que abandonin aquests animals un cop s'aixequi el confinament estigui a l'alçada de la seva qualitat humana.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Sergi Caballero
Periodista
Transportista de notícies a Ser Catalunya. Compartint coneixements a Radiofònics
@sergi_caballero
31/05/2020

Immunitat de grup

15/04/2020

Policies de talonari fàcil

09/04/2020

​La cara de pòquer d'El Homrani

01/04/2020

​Picaresca en temps de pandèmia

12/03/2020

El virus monàrquic

03/03/2020

La vergonya de Lorena Roldán

19/02/2020

​Bartomeu, deixa-ho, per l'amor de Déu

11/02/2020

Barcelona, Pipican World Capital

27/01/2020

Les cantines de la Guàrdia Civil

21/01/2020

​La victòria de Jordi Cuixart

Participació