opinió

«Covid-19 i autoritarisme»

«La pandèmia passarà, però la deriva autoritària que aquesta crisi sanitària ha intensificat difícilment tindrà marxa enrere»

per Maria Vila Redon , 30 de març de 2020 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Han hagut de passar més de dues setmanes des que el consell de ministres va aprovar el decret de l'estat d'alarma perquè alguns juristes crítics comencessin a alçar la veu per denunciar l'atac als drets fonamentals que suposa un confinament com el que ha decretat Espanya, on la càrrega de l'estat d'alarma, en un inici, s'ha fet recaure exclusivament en les llibertats públiques.

Els vídeos d'abusos policials que circulen per les xarxes són només la punta de l'iceberg d'un problema que sembla que ningú té interès a fer explícit: com s'ha de conjugar la lluita contra la pandèmia des del punt de vista sanitari amb l'impacte que l'estat d'alarma té en les llibertats públiques que són part intrínseca d'un estat de dret. Lluny d'abordar el problema, el govern espanyol i tots els partits de l'oposició han renunciat a elaborar un catàleg de les conductes no permeses amb la seva corresponent sanció, deixant a mans dels cossos policials la potestat de decidir què és sancionable emparant-se en construccions jurídiques més que dubtoses i absolutament desproporcionades.


Mentre altres països europeus simplement s'hi resisteixen o acaben adoptant mesures tan lesives per als drets fonamentals només després d'haver tingut un debat públic sobre els problemes que generen en una democràcia, l'estat espanyol ha optat per deixar que la policia apliqui sancions altíssimes sense una base jurídica clara, i amb molt marge per a l'arbitrarietat. Ho fan davant de l'aplaudiment d'una part important de la societat, que es dedica a insultar qualsevol persona que circula pel carrer i ha acceptat de manera acrítica que els seus drets fonamentals es vegin suspesos de manera indefinida i sense una explicació raonada sobre les condicions que s'han de donar perquè les mesures puguin arribar a relaxar-se.

La successió de nyaps jurídics d'aquest estat d'alarma és una mostra més de fins a quin punt les institucions espanyoles -i catalanes- veuen l'estat de dret com un mer decorat més que no pas com un sistema de garanties dels drets i les llibertats dels ciutadans. Els drets i les llibertats no són un catàleg a disposició del govern de torn: són una protecció davant del poder arbitrari de l'estat. I una cosa és limitar-ne el seu exercici després d'haver esgotat totes les alternatives possibles, i una altra de ben diferent és deixar-los en suspens indefinidament i a mercè de la policia.


La pandèmia passarà, però la deriva autoritària que aquesta crisi sanitària ha intensificat difícilment tindrà marxa enrere. En aquests moments, ens hauria de fer pànic la constatació que hi ha un munt de gent que abraçaria de bon grat un règim autoritari que li garantís una seguretat total. També a Catalunya, on sembla que l'únic que molesta és que l'exèrcit espanyol sigui al carrer. L'impacte que aquesta pandèmia haurà tingut en la salut pública es fa difícil de predir, però una cosa és clara: d'aquesta crisi en sortirem molt més pobres i molt menys lliures.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
22/01/2021

El decret de desconvocatòria

30/10/2020

La gestoria de plaça de Sant Jaume

02/10/2020

La repressió que salva

03/07/2020

Militar per Catalunya

11/06/2020

«Qui s'han pensat que som, nosaltres?»

10/05/2020

​Cientifisme autoritari

16/04/2020

​Denúncies i experts

30/03/2020

«Covid-19 i autoritarisme»

16/03/2020

El virus en un país federal

02/03/2020

Crònica d’una tarda de dilluns qualsevol a Dresden

Participació