1 de 10
FIL DIRECTE

No poden pagar els de sempre

per Carles Bellsolà, 30 de març de 2020 a les 20:15 |

«La recessió que ve amenaça de ser gegantina. I no es podrà combatre amb les receptes d'austeritat que van allargar artificialment la del 2008»

Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La crisi del 2008, causada per les males pràctiques -per no dir delictives- de la banca la van pagar els de sempre: els treballadors, les petites empreses, els autònoms i el precariat; i les classes mitjanes en general. El preu, una pèrdua considerable de drets laborals -la famosa reforma de Rajoy que Sánchez i Iglesias van prometre derogar, i que ja veurem-, i una retallada salvatge dels serveis públics. Tot plegat, traduït en més precarietat i inestabilitat, i per tant en menor consum.

La crisi que tot just s'inicia ara l'estan pagant de moment -oh, sorpresa!-, un altre cop els mateixos de sempre. Els més de mig milió de treballadors a Catalunya i un milió i mig llarg a tot l'Estat que ja han patit un ERTO i que han de seguir pagant lloguers i factures de subministraments. La infinitat de comerços amb la persiana abaixada i autònoms amb la furgoneta aparcada o l'ordinador tancat que han de seguir pagant impostos mentre facturen zero.


Però no pas grans empreses amb beneficis milionaris, que podrien resistir amb els seus recursos propis, i que estan aprofitant per colar a les arques públiques el cost de les seves pèrdues en forma d'ERTO -de vegades, mentre donen un grapat de mascaretes de cara a la galeria-.   

La recessió que ens ve al damunt amenaça de ser molt més greu que la de fa 10 anys. I no es podrà combatre amb les receptes d'austeritat i devaluació interna que van allargar artificialment l'anterior. Només mesures valentes i enèrgiques -ajuts directes a les petites i mitjanes empreses i als ciutadans en forma de renda bàsica- i l'estímul a l'economia en forma d'inversió pública sense mirar l'endeutament poden mitigar en part el seu abast.


Ho diuen economistes i experts de tota mena. Fins i tot -en part i amb matisos- alguns de ben liberals. El problema: difícilment es podrà aplicar una recepta d'aquesta mena a l'Estat -encara mig asfixiat i amb la guardiola buida per les conseqüències del 2008- sense la benedicció europea, per no dir internacional. 

Però no hi ha cap més alternativa. O és difícil d'albirar. La crisi del coronavirus no és un afer exclusivament espanyol o italià. I es veurà en tota la seva magnitud quan les xifres -de casos, de morts, d'empreses tancades i d'aturats- es disparin als EUA. I això és qüestió de dies, més que no pas de setmanes.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació