opinió

Un virus que mostra la feblesa del sistema

«Brossa tenia raó. I amb poc més d'una setmana podem fer que el sistema quedi en evidència»

per Oriol de Balanzó , 29 de març de 2020 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sol fer certa basarda començar o farcir un article amb cites. Com si les paraules d'altres haguessin de validar les idees pròpies o com si a través d'aquest manlleu s'enriquís vulgarment allò que no sabem explicar prou bé. O encara pitjor: es tracta de mostrar un ventall de lectures memoritzades. Tot i això em salto el prejudici i redueixo la giragonsa autojustificativa al mínim per recordar les línies més conegudes de Joan Brossa. És de primer de cites.

Ja ho sabeu, el poema diu: "La gent no s'adona del poder que té:/amb una vaga general d'una setmana/n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,/ paralitzar l'Estat i demostrar que/ les lleis que imposen no són necessàries".


El coronavirus ha demostrat que Brossa encertava. Amb una setmana de confinament, de paràlisi ni tan sols total, el sistema s'ha esquerdat. Allò que no es podia canviar, ara és possible. No ho dic jo, ho explica l'ex-secretari d'Estat de finances alemany, l'economista Heiner Flassbeck al diari ARA: "Si cal trencar les regles en aquesta situació excepcional, les trenques, perquè què signifiquen les regles amb relació a la possible mort de milions de persones? Res.".

No vull centrar-me en la situació dramàtica i penosa en la qual es troba la petita i mitjana empresa catalana (que representa el 72% de l'ocupació del país) sinó en allò que aguanta el sistema. En poc més d'una setmana hem vist com grans empreses, pilars de la macroeconomia pàtria, l'ordre i el seny han entrat en pànic i ens adverteixen que així no podran resistir. Estan a l'ordre del dia els acomiadaments temporals, les reduccions de plantilla i de salaris més o menys publicitades. I no et queixis, que podria ser pitjor. En poc més d'una setmana la xerrameca interna d'aquests nous passadissos i cafeteries que són els xats i les vídeoconferències, s'han omplert de mals auguris.


Tot plegat són males notícies. Sembla previsible que la proposta que se'ns posarà sobre la taula és que renunciem a certs drets (laborals, de privacitat, d'informació, ...) amb la promesa de viure més segurs i com a conseqüència, més tranquils. Recordem l'experiència prèvia: només la llibertat i les garanties ens fan viure socialment amb pau i en pau.

És plausible pensar que en els propers mesos la dificultat per recuperar o tenir una engruna de dignitat econòmica, laboral i social serà màxima. És possible que tots els que ara reclamem que la salut pública i l'educació han d'estar al centre de la política, visquem massa penúria per a seguir-ho exigint. Però no hauríem d'oblidar les conclusions a les quals hem arribat aquests dies en tants aspectes vitals.


Tot té diverses lectures i també podríem pensar que algú ha encès el llum i hem descobert que el sistema s'aguanta per un fil. Que amb molt poc, en poc més d'una setmana, tot pot caure, mutar, ser corregit. Un cop més hem vist que els governs i el poder no tenen pràcticament cap pla més enllà de continuar ostentant el mateix poder. L'11-S de 2001 va ser una sorpresa, la crisi del 2008 no la van veure venir i la del coronavirus resulta que ningú se l'esperava. Si cada 10 anys tenim proves que res està preparat, pot ser que posem en dubte com està muntat el sistema pseudocapitalista liberal occidental. O això o tot és un pla mestre espectacular per reordenar-ho tot i empobrir-nos un cop més.

El sistema fa riure. S'aguanta perquè hem arribat a l'acord que s'aguanti. Perquè ja ens està bé anar passant, o perquè el dia a dia és massa dur per a parar i dir prou. Però després d'aquesta, que ningú ens digui que "això" no es pot canviar, que les coses són així. Perquè Brossa tenia raó. I amb poc més d'una setmana podem fer que el sistema quedi en evidència.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Oriol de Balanzó
Oriol de Balanzó, guionista llicenciat en comunicació audiovisual. És sotsdirector de la Competència de RAC1. És activista en pro de la República catalana i està sempre En Peu de Pau. Ha treballat de divulgador cultural, productor musical, venent llibres, de cambrer (qui no?), va ser cap de producció de la sala la Paloma i ha venut roba en una botiga de París (sent daltònic). El podeu seguir a Twitter a @orioldebalanzo.
11/10/2020

​Apologia de l'error

13/09/2020

Com vols que sigui casa teva?

19/07/2020

Una pandèmia plena de caspa

05/07/2020

Estem confinats en una sèrie

21/06/2020

Encara fem olor de petroli

07/06/2020

La pandèmia dels idiotes

24/05/2020

La Catalunya esgotada

10/05/2020

Catalunya capital, Madrid

26/04/2020

La generació Urquinaona i el virus

12/04/2020

Ha mort l'oncle Emili

Participació