opinió

Criticar el govern en temps de crisi

«La pregunta rellevant és per què en la majoria de països sí s'incrementa la popularitat dels governs, i en canvi a Espanya les dades apunten en la direcció oposada»

per Jordi Muñoz , 28 de març de 2020 a les 21:21 |
Davant d'una crisi com la del coronavirus, els ciutadans poden tenir dues reaccions. La primera és fer costat al govern, arrenglerar-se al seu voltant per mirar de reforçar qui té la responsabilitat i la capacitat de protegir-nos. És el que passa sovint quan hi ha atemptats terroristes, catàstrofes naturals o guerres. En anglès en diuen "rally around the flag", d'aquest fenomen.

Això és el que aquests dies reclamaven els polítics i opinadors propers al govern espanyol: lleialtat i suport per no afeblir el govern. Ha sigut, de fet, el gran argument per respondre a les crítiques que es feien al govern des de diversos fronts per la seva gestió de la crisi: cal donar suport als que estan al capdavant, no és temps de fer política amb aquesta crisi. En general, és un marc que sol funcionar en situacions extremes.


Per això aquests dies veiem com els líders de bona part dels països estan millorant els seus resultats a les enquestes, i rebent valoracions generalment positives. És el que ha passat al Regne unit, al Canadà , als Estats Units  o a Alemanya amb Merkel o a Itàlia amb conte i fins i tot a França, malgrat la posició de feblesa de Macron.

En canvi, a Espanya no sembla que les crides a arrenglerar-se al voltant del govern hagin tingut gaire èxit. A diferència del que està passant en la majoria de països, el govern Sánchez no sembla que estigui sent reforçat per la seva gestió de la crisi i més aviat els indicis apunten en la direcció contrària.


Són dades molt preocupants per Sánchez, perquè normalment aquest efecte d'arrenglerament al voltant del govern es produeix en els primers moments d'una crisi, i més tard arriben les crítiques i, eventualment, el càstig. Si el PSOE no ha aconseguit mantenir o augmentar la seva reserva de suport en aquestes primeres setmanes de la crisi, el que podem esperar en el futur és que es desgasti encara més.

La pregunta rellevant, evidentment, és per què en la majoria de països sí que estem observant un increment (possiblement temporal) de popularitat dels governs, i en canvi a Espanya les dades apuntes en la direcció oposada. Bàsicament, hi ha tres hipòtesis que poden explicar l'absència del rally around the flag a Espanya. La primera és que sigui un efecte de la manca de confiança política pre-existent. Espanya és un país amb uns nivells de desafecció política molt grans, i per tant és difícil que la ciutadania reaccione donant suport als polítics de qui tant desconfien. 


Tanmateix, els casos d'Itàlia o França, que són països que també tenen nivells de confiança política molt baixos i la reacció ha sigut molt diferent. Tot i que caldrà explorar-ho amb més detall, no sembla que aquesta sigui la resposta. La segona hipòtesi té a veure amb el paper de l'oposició. L'arrenglerament de l'opinió pública al voltant del govern sovint es relaciona amb la decisió de l'oposició de suspendre les crítiques i posar-se al costat de l'executiu en moments de crisi. Això a Espanya ha passat només de manera parcial.

El cap de l'oposició ha anat fent els seus equilibris entre la crítica i el suport al govern, però hi ha hagut força veus obertament crítiques que, possiblement, han fet el seu efecte en l'opinió pública. Tanmateix, en altres països (com el Regne Unit o els EUA) també hi ha hagut força crítiques i en canvi la tendència és diferent. De moment, és clar.

Finalment, també hi cap la possibilitat que en el cas espanyol la gestió de la crisi hagi estat, efectivament, deficient i que l'opinió pública estigui reaccionant a aquesta gestió deficient. Fins ara, la majoria de crítiques han anat dirigides a la decisió de mantenir les activitats econòmiques no essencials, de no tancar ports i aeroports, i a la decisió de no confinar els focus més intensos de contagis (especialment Madrid), cosa que sembla que va afavorir l'expansió dels contagis a altres territoris. L'escassedat de tests i les dificultats per adquirir material de protecció i tests han perjudicat encara més la imatge del govern.

Els efectes polítics de tot això, especialment tan lluny de les properes eleccions, són una gran incògnita. I segurament l'abast i efectes de la crisi econòmica que vindrà després de la sanitària seran determinants. Però de moment sembla que a la Moncloa no tenen gaires motius per estar contents.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Muñoz
Jordi Muñoz (València 1979) és investigador en ciència política de la Universitat de Barcelona. Fa recerca en comportament polític i política comparada, i imparteix classes d’anàlisi electoral a la UB. També col·labora en diversos mitjans de comunicació. A Twitter: @jordimunozm.
04/07/2020

L'envelliment de TV3 com a símptoma

20/06/2020

Rebaixes a Madrid?

06/06/2020

Seran sis mesos sense anar a escola

23/05/2020

Dos mesos sense cobrar

09/05/2020

Prohibir les mentides?

25/04/2020

Confiança en temps de (des) confinament

11/04/2020

El constitucionalisme social de Podem

28/03/2020

Criticar el govern en temps de crisi

14/03/2020

Comprar desigualtat a l'Abacus

29/02/2020

Guillem

Participació