La Resistència

«No hem de perdre el nord. Ho superarem. El patiment, com la joia de viure, formen part de la vida, igual que el dolor i el plaer. »

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 28 de març de 2020 a les 12:28 |
DES DE LA TERRA DOBLE, per Xus
 

 
Es que todo es muy raro, en cuanto te fijas un poco. Lo raro es vivir. Que estemos aquí sentados y se nos oiga, poner una frase detrás de otra sin mirar ningún libro, (…) y lo más raro es que lo encontremos normal.

                                     Carmen Martín Gaite: LO RARO ES VIVIR
 

 
Benvolguts padawans, els més granadets de vosaltres segur que coneixeu la famosa cançó del gran Ian Dury and the Blockheads: Reasons to be cheerful, que traduïda vol dir més o menys “raons per estar contents”.
https://www.youtube.com/watch?v=qcjh1a9Yoao

Enutjats, em podreu dir: Com vols que estem contents o alegres amb la que està caient? Després del temporal Glòria, ara el CoVid-19... És un annus horribilis, què no ho veus?

És clar que ho veig, però només volia escriure una mica sobre l’actitud davant la vida. Intento no ser optimista (és absurd) ni tampoc pessimista (no serveix per a res). Sempre he intentat ser molt realista i veure el dos costats de la vida, intentant aprofitar-me del bo: ser positiu.

No hem de perdre el nord. Ho superarem. El patiment, com la joia de viure, formen part de la vida, igual que el dolor i el plaer.  

A l'època medieval, la imatge de la Roda de la Fortuna portava dissort i benaurances de manera cíclica. El primer a parlar-ne fou Ciceró, però aquesta va triomfar a l’Edat Mitjana, perquè representava que podies estar a dalt de tot i després caure, però també a l’inrevés.

Per altra banda, us posaré un exemple històric: el 22 de juny de 1940 l'exèrcit de Hitler va envair París. Ara haureu d’intentar fer un exercici d’empatia: centenars de milers de parisencs (i francesos) no sabien què passaria i ja sabeu que l’exèrcit alemany no va ser precisament amable amb ells. També coneixeu què va passar després: es va muntar la Resistència, i entre tots els aliats es van poder derrotar per sempre les idees i els exèrcits de Hitler.

Si poguéssim fer un concentrat del dolor humà i posar-lo en pots de vidre, el de la 2GM seria el més gros de tots. Més que el d'ara: guerra en tot el món, holocaust, purgues i assassinats massius de població (Katyń, Einsatzgruppen, etc.)

El moment actual és molt estrany perquè això no havia passat des de feia molts segles. Em podeu dir: no es pot comparar. Sí que es pot. Sempre ho pateix la població, la plebs. A part, ja us vaig dir en un altre article que les pandèmies han suplantat les guerres massives. I el patiment vindrà articulat d’aquesta altra manera. L’any 2011 es va estrenar la pel·lícula Contagi (dirigida per Steven Soderbergh) on s’explicita de manera similar tot això que està passant ara.
https://www.filmaffinity.com/es/film145476.html

No vull que us penseu que citar un exemple pitjor és una excusa per dir que l'actual és millor, no. Realment, estic molt emprenyat (com tots vosaltres) amb tot això, en com s’està duent i amb tots els polítics ineptes, que sempre enganyen la població.

Per això, hem de muntar una nova Resistència (a l’estil de Tsunami Democràtic). Que consti que us passo la idea, però jo no ho puc fer: soc de la Terra Doble, i no se'm permet canviar el decurs de la vostra Història.

Padawans, com deia la cançó de Llach: Amb el somriure, la revolta.

La llàstima és que la mascareta no ens el deixarà veure.
 
PS
Aquest és l'article número 50 que he publicat. Vaig dir-vos que deixaria d’escriure i que tornaria a la meva Terra.
Ho he repensat millor: deixaré de martiritzar-vos quan s'acabi tota aquesta pandèmia.
Em consta que molta gent i jo pensem de manera molt similar. Per tant, no vaig tan desencaminat. I per això, us donaré la tabarra fins que s'acabi.
Per cert, us faré una confessió: el padawan  sempre he estat jo, no pas vosaltres.
 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
04/05/2020

Missatge en una ampolla

01/05/2020

Només sé que no sé res

25/04/2020

Maneres d'amanir un tomàquet

17/04/2020

Breu tractat per marcar millor la població

10/04/2020

Meta-Carpe Diem

02/04/2020

Entre 30 i 80 anys

28/03/2020

La Resistència

21/03/2020

La terra continua girant

14/03/2020

Avui parlarem de la plebs

08/03/2020

There are more (stranger) things

Participació