OPINIÓ

L'apocalipsi segons Bob Dylan

«Podria ser que Dylan arribés a confondre la seva decadència personal amb la del món que l’envolta, però els seus avisos, tot i que ingrats, no són pas frívols ni destructius»

per Jordi Bianciotto , 27 de març de 2020 a les 23:00 |
Un indicador que, definitivament, estem vivint moments raríssims és que Bob Dylan ha baixat de la figuera des de la qual observa l’estat del món per adreçar-se als seus seguidors, no només a través d’un insòlit missatge d’aires prebèl·lics a les xarxes (“cuideu-vos, estigueu atents i que Déu us acompanyi”), sinó amb una senyora cançó inèdita de factura moderna, titulada Murder most foul. La composició més llarga que consta en el seu historial discogràfic, 16 minuts i 54 segons, per davant de les també oceàniques Highland, Tempest i Sad-eyed lady of the lowlands.

Una cançó de complexió serena, recollida, al voltant d’un cicle d’harmonies en bucle, sense tornada, sobrevolat per la veu narrativa del trobador de Minnesota, que adopta un munt d’accents expressius. Musicalment, resulta agradable i suggeridora, i força diferent dels seus estàndards compositius; més a prop, de fet, de la puresa melòdica austera d’un Leonard Cohen. Però el pes específic el trobem sobretot a la lletra, on parteix de l’assassinat de John F. Kennedy, aquell "dia fosc a Dallas, el novembre del 63", per construir una mena de memòria emocional de tota una era i diríem que de tota una civilització.


El text de Murder most foul dona perquè els experts en dylanologia, que són com els egiptòlegs, es puguin passar una llarga temporada analitzant-se les claus i missatges de fons. Hi ha abundants al·lusions a la cultura rock i a la música popular dels anys seixanta i setanta: els Beatles, Woodstock, Tommy, els Animals, els Eagles. Referències, algunes, encriptades: Carl Wilson, dels Beach Boys, apareix associat a una artèria de Los Àngeles, Gower Avenue, que era esmentada a una cançó del malaguanyat Warren Zevon, ‘Desperados under the eaves’, on ell va enregistrar veus.

Hi corren missatges descreguts, com quan parla de la llibertat: “Detesto dir-t’ho, però només els homes morts són lliures”. I dels germans. "Quins germans?". I sembla agafar-se als records de les velles fites culturals per embolicar amb dolçor, potser amb ironia, les seves certeses sobre la fallida d’occident, que va començar a pressentir aquella mateixa tarda en què Lee Harvey Osvald va prémer el gatell.


Mentre altres cantants s’acontenten aquests dies a entretenir la gent amb aparicions informals a internet (i cadascú fa el que pot), Bob Dylan ha lliurat una cançó torrencial, una elegia dedicada al món que coneixem, que als seus ulls sembla apagar-se sense remei. Podem discutir-ne el sentit de l’oportunitat: en uns temps en què necessitem una mica d’esperança, és procedent adoptar aquest to apocalíptic, amb cites al declivi i al judici final?

Podria ser que Dylan arribés a confondre la seva decadència personal amb la del món que l’envolta, però els seus avisos, tot i que ingrats, no són pas frívols ni destructius, sinó que s’alimenten de l’amor i del compromís amb la vida i amb les arts. I si la hard rain més severa ha d’arribar tant si com no, sempre serà millor que la rebem escoltant les seves cançons.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
22/05/2020

Músics de quilòmetre zero

09/05/2020

​«Rockdelux», a contracorrent

25/04/2020

Els Rolling Stones, sense frivolitats

11/04/2020

Apagada cultural, ara?

27/03/2020

L'apocalipsi segons Bob Dylan

20/03/2020

La música de la teva vida

14/03/2020

Guanyem temps

07/03/2020

Visca Guillermina Motta

28/02/2020

Sopa de Cabra, després del rock'n'roll

21/02/2020

Tot és groc

Participació