Volia escriure en positiu

«A les ciutats, la vida ara té un ritme tan diferent que podem parar i mirar qui hi ha a l'altre balcó»

per Sonia Andolz , 24 de març de 2020 a les 23:16 |
Volia escriure en positiu. Qualsevol cosa que no fos sobre el virus que mata tanta gent, sobre el confinament, sobre els qui ho estan passant malament ni els qui ho passaran encara pitjor.

Volia escriure sense caure en el misterwonderfulisme, evitant els missatges ultra ensucrats que ens inunden aquests dies obligant-nos a aprendre, a fer esport, a menjar millor, tenir casa més endreçada, el cap més centrat. A trobar el nostre jo no descobert i a organitzar-nos com no hem fet mai abans.


Volia escriure però no sabia què escriure i un amic m'ha dit que li agradaria llegir sobre com la situació actual ens està permetent certes coses que són una inversió de futur. I d'això sí que puc escriure.

El confinament està fent que, als pobles, tota aquella informació que probablement era innecessària saber de la gent que viu a prop, ara sigui d'utilitat per a detectar si algú necessita ajuda. Aquella veïna que cada dia compra el pa i avui no ha vingut, què li deu passar. Aquells joves que sempre passegen el gos al vespre i que no sabem si són parella, potser necessiten alguna cosa perquè fa dies que no els veig.


A les ciutats, està fent que la vida tingui un ritme tan diferent que puguem parar i mirar qui hi ha a l'altre balcó. El silenci està fent que s'escolti el que passa a d'altres pisos i que, si cal, puguem trucar al 016 si el que s'escolta així ho requereix. També fa que els joves coincideixin amb els més grans en horaris, cada dia a les 20h per l'aplaudiment col·lectiu. I que, en aquest aplaudiment, en els missatges deixats a les escales o als ascensors, en els oferiments, els whatsapps i els perfils oberts a xarxes socials, ens trobem.

I més enllà dels unicorns que volia defugir, això ens fa més segurs com a societat. Les societats democràtiques dels estats industrialitzats, en major o menor mesura, acaben destruint moltes xarxes socials. No de les digitals, no, de les analògiques. Aquells lligams que s'estableixen amb persones amb qui no necessàriament es comparteix sanguinitat però de qui es té cura, estima, consideració. Les famílies de sang o les escollides, sovint són el nostre marc segur. Allò que ens enforteix i ens fa costat, allò que sap del nostre dia a dia i, si quelcom va malament, té uns mecanismes no definits que fan saltar les alarmes. Poden ser coses petites –aquest mes vas més justa i no vols quedar per sopar o sortir– o coses més grans –pateixes una situació de violència a casa, t'has quedat sense feina, et fan fora del pis.


Aquestes xarxes són les que anem substituint de mala manera pels mecanismes públics. Sense adonar-nos, deleguem més i més responsabilitats en les institucions perquè el nostre ritme és tan frenètic, ràpid, devorador i competitiu, que creiem que ja fem prou amb sobreviure. I probablement, és cert. Però això no treu que com a societat, ens fa més febles. Delegar tota la nostra seguretat individual i compartida en l'administració és deixar que defineixi què entenem per viure segurs i què ens cal per tal de protegir-nos.

Aquests dies, però, saludem els veïns. Tornem a parlar amb la persona que ens ven el pa des de fa temps però ara afegim un ‘gràcies per la teva feina’. Pensem en aquelles persones que viuen en infrapisos i en aquelles en pitjor situació que la nostra perquè, davant moments així, la gran majoria de persones, pensem en la resta. Això és el que podem treure'n, societats més segures humanament, i no és poc.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Sonia Andolz
És politòloga especialitzada en Conflictes, Seguretat i Defensa. Després de treballar en cooperació al desenvolupament i emergències humanitàries a l'Àfrica Occidental, els Balcans o l'Orient Proper, centra la seva activitat investigadora en la gestió de conflictes i crisis securitàries amb especial focus regional a la Mediterrània. És professora associada de la UB i la URL, i observadora electoral internacional per l'OSCE. Des de l'octubre de 2017, col·labora com a analista a diversos mitjans de comunicació. A Twitter: @SoniaAndolz.
30/05/2020

«I can't breathe»

01/05/2020

Estat del Benestar per a tothom

05/04/2020

La nova normalitat

24/03/2020

Volia escriure en positiu

11/03/2020

​Por a qui et protegeix

25/02/2020

Cases segures

11/02/2020

Delegar la gestió del coronavirus

29/01/2020

La seguretat d’Israel

01/01/2020

​Per un 2020 crític

18/12/2019

Seguretat per a qui?

Participació