opinió

La quotidianitat del bé

«Són molts els testimonis de persones lliurades al bé comú, assumint les seves responsabilitats o molt més enllà. Les situacions límit treuen el millor de nosaltres»

per Lluís Font , 24 de març de 2020 a les 21:00 |
Vivim una època difícil, molt difícil. La pandèmia del coronavirus ens confronta amb l'experiència de la mort, al costat de casa. Allò que vèiem als informatius de televisió, en terres llunyanes, sovint a l'Àfrica, se'ns ha fet proper. En carn pròpia tastem el dolor i la incertesa per la salut dels nostres familiars i conciutadans. Diuen els filòsofs que la consciència de la finitud conté una pedagogia humanista, d'aprendre a valorar allò que som i vivim cada dia, però enmig de la dissort costa adonar-se'n.

Tanmateix, aquests dies són molts els testimonis de persones lliurades al bé comú, assumint les seves responsabilitats o anant molt més enllà del que se'ls podria exigir. Les situacions límit treuen el millor de nosaltres mateixos. A vegades, també el pitjor. Emprant les paraules de Hannah Arendt, podem dir que hi ha una banalitat del mal -el nazisme, amb la seva burocràcia infernal i la seva barbàrie, en donà proves evidents-, però també hi ha una quotidianitat del bé.


A això em vull referir: a la generositat, l'esperit de servei, l'abnegació, l'enginy, el sentit del deure, de tants professionals i servidors de la res pública. Constatar-ho em referma la confiança en la humanitat de les persones. De problemes, sempre n'hi haurà. La bona notícia és que tenim musculatura ètica i intel·ligència col·lectiva per fer-hi front en condicions.

Són temps de confinament. Per respecte a nosaltres mateixos i als altres, hem de quedar-nos a casa. Constitueix un imperatiu categòric. Mai una decisió tan simple com aquesta ha tingut un valor tan gran, en termes personals i de comunitat. No s'hi val fer trampes, és molt el que està en joc. Cada nucli de convivència ha de trobar els mecanismes per regular la vida en comú durant aquest temps de recés, i fer-la assumible i enriquidora per a cadascun dels seus membres.


Molts tenim infants, adolescents i joves a casa, matí, tarda i nit. És un fet inèdit. Si aconseguim dedicar una hora diària a la lectura, durant el confinament, haurem conreat un hàbit personal ben saludable. Llegir llibres en paper, tauleta o ordinador, tot s'hi val; amb l'ànim d'entretenir-nos, d'informar-nos o d'aprendre. La lletra es declina de moltes maneres; i el testimoni dels adults resulta cabdal per aconseguir-ho.

Davant d'una situació nova i inquietant com la d'ara, la lectura eixamplarà l'esperit i ens connectarà amb altres mons, reals o fantàstics. També ens donarà perspectiva en el coneixement de la condició humana, i de les societats que entre tots hem creat. En definitiva contribuirà a educar persones amb sensibilitat i criteri, ciutadans amb sentit crític i capaços de reconèixer el bé, per construir plegats futurs d'esperança.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Lluís Font
Lluís Font i Espinós. Doctor en Educació, llicenciat en Filosofia i Lletres. Diputat de JxCat. Membre de la direcció del Partit Demòcrata. Professor titular de la URL. Exdirector general de Blanquerna.
05/04/2020

La societat del risc global

24/03/2020

La quotidianitat del bé

Participació