opinió

Mirar endavant

«Després de les crisis consecutives d'aquests primer vint anys de segle, potser hauríem d'entendre que la millor plataforma per concebre un futur digne de ser viscut és la cultura»

per Joan Manuel Tresserras , 21 de març de 2020 a les 20:07 |
Deia Kierkegaard que "només es pot viure mirant endavant, però la vida només es pot entendre mirant cap enrere". Aquests dies d'excepcionalitat per les mesures contra la progressió del COVID-19 mirem enrere per guanyar perspectiva i aprofitar l'experiència de pandèmies anteriors. Per entendre què passa, saber què cal fer, quines són les prioritats, quins els principals riscos. Per saber des d'on mirem endavant i encarar de la millor manera possible el futur.

L'excepcionalitat sostinguda en el temps ens obliga a adaptar-nos. Ens força a repensar les rutines particulars i l'organització de la vida social. Fins i tot coses quotidianes que donàvem per segures, com sortir al carrer quan i amb qui volem, s'han vist afectades. I hem d'assumir que hi ha un interès general imperatiu al qual cal subordinar totes les accions.


En l'excepcionalitat la informació disponible és fonamental perquè és el material amb el qual cadascú ha de refer el seu sentit de la realitat. Disposar de bona informació, contrastada i garantida, és la millor manera de saber en cada moment en quin punt de la crisi ens trobem, quines són les perspectives immediates i quins són els comportaments més responsables.

Aquests dies el paper dels mitjans públics és bàsic. També es fan molt evidents les diferències entre els mitjans informatius seriosos i els femers de continguts no subjectes a cap mena de rigor. I emergeixen multiplicats tots els problemes d'intoxicació informativa propiciats pel mal ús de les xarxes, la difusió replicada de falsos informes i notícies, de teories de la conspiració, d'atacs anònims i campanyes de trols...


Les vacil·lacions comunicatives de les fonts expertes acreditades i els portaveus polítics responsables de les mesures tenen efectes descoratjadors. Pel vist fins ara, les autoritats sanitàries han afinat molt més i han estat més precises que les polítiques generalistes, tot i la interferència constant de missatges "espontanis" adreçats directament a l'opinió pública. L'afany de protagonisme, la sobreactuació i la gesticulació injustificada es barreja amb els missatges imprescindibles i els perjudica.

La temptació, com ja és habitual, és major entre les autoritats polítiques. Sobretot quan presenten mesures i formulen discursos més aviat aliens al moll de la crisi.Que la resposta del govern Sánchez hagi estat substancialment centralitzadora no té ni cap ni peus. Adoptar mesures econòmiques d'urgència, com també s'ha fet, és el que corresponia. Però imposar mecanismes de control de l'administració de l'Estat per damunt de les administracions que estan actuant en primera línia no resol res. Tradueix una concepció profunda de l'Estat i de les seves pors. És una mesura preocupada més per la defensa de l'Estat que no pas per la defensa de la salut i el benestar de la ciutadania. Aprofitar aquest moment per fer-ho és tota una declaració de principis.


Per comptes d'extremar i concentrar el control institucional hauria estat més efectiu posar els recursos de l'Estat al servei de les administracions que coneixen més detalladament cada situació i poden tenir més capacitat de resposta immediata. I, a més, aquesta vegada l'abús centralitzador no només ha incomodat Catalunya. Les mesures de confinament a Baviera, Califòrnia, l'Argentina i altres coincideixen més amb l'estratègia seguida pel govern català a la Conca d'Òdena que la del Govern espanyol a Madrid. "El virus no entiende de fronteras", va dir Sánchez. Just poc abans de decretar el control de les fronteres. Només les de l'estat, això sí. Unitat de destí.

Però, més enllà del tractament informatiu i de les respostes polítiques a la crisi en aquests primers dies, caldrà orientar l'interès cap els efectes de futur que aquesta crisi tindrà en les nostres concepcions i els nostres comportaments. Superada la crisi, ¿tendirem a refer la vella normalitat o bé ens esforçarem a construir-ne una de nova?
Moltes veus anticipen una frenada del procés globalitzador i el rearmament de les economies locals i de la forma estat-nació. Una reacció general que, tot i ser contrària a les tendències precedents, al capdavall, expressaria una reacció de signe conservador. Amb una crítica de la globalització desbocada, sí; però per suggerir un retorn a passat, a les velles receptes.

Després de les crisis consecutives d'aquests primer vint anys de segle (l'econòmica i financera, les sanitàries, la climàtica, les dels desplaçaments forçats de població...), potser hauríem d'entendre que la millor plataforma per concebre un futur digne de ser viscut és la cultura. Dissenyar una societat equilibrada, més justa i igualitària, des del debat de les idees, dels valors, dels objectius compartibles; des de la cultura, que conté la memòria crítica de les experiències anteriors. I utilitzar els instruments de l'economia i la política per construir aquella societat nova.

Fer-ho a l'inrevés, partir de l'economia i la política per recórrer instrumentalment a la cultura per legitimar el món tal com és –com sembla entossudida a fer l'administració Sánchez- vol dir assumir com a úniques lògiques de referència la de l'acumulació il·limitada de capital i riquesa i la de la centralització del poder ja establert. El preu d'això és renunciar bastir espais públics alternatius, a la possibilitat d'apoderament col·lectiu, a engrescar-nos per alguna mena d'utopia. El preu és l'aclofament. Més desigualtat i més dominació. Més pobresa i més injustícia.

Però encara queden dies d'excepcionalitat. Per cuidar-nos. I per mirar enrere i endavant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Joan Manuel Tresserras
Professor de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A Twitter: @jmtresserras.
29/06/2020

Accedir a la cultura

01/06/2020

Pau Casals

04/05/2020

Fixar una direcció

06/04/2020

Pluja de profecies

21/03/2020

Mirar endavant

22/02/2020

Lluitar i negociar mirant al futur

25/01/2020

La repressió i els seus objectius

28/12/2019

ERC, 2020...

30/11/2019

Temps polític, prioritat social

02/11/2019

Consciència gàstrica

Participació