La terra continua girant

«Ja plorarem els morts més tard»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 21 de març de 2020 a les 12:24 |
DES DE LA TERRA DOBLE, per Xus
 

Resiliència: facultat que tenen les persones per superar positivament les circumstàncies traumàtiques.
 

Benvolguts padawans: la Història  sempre avança dos passos i en retrocedeix un, que escrivia Lenin. No és massa original: prové de la Dialèctica de Hegel, passada pel sedàs de Marx.

Ara estem en el que es tira enrere, és evident: la crisi del CoVid-19 ha estat una sonora bufetada a la globalització.


Faré unes quantes constatacions i preguntes. Anem a pams:
  1. Ja fa molt de temps que hi ha una conxorxa anti-Europa. L’ínclit Donald Trump  ja ho va avisar i ha fet tot el possible per enfonsar Europa (zona econòmica de Schengen) i també la Xina. Molts líders populistes d’altres països també ho pretenen. I tot per interessos comercials i de poder, com sempre.
  2. En alguns cercles de la teoria de la conspiració,  ja es comença a parlar de la instauració del Nou Ordre Mundial (en anglès New World Order, NWO), per contraposició al Vell, que seria el resultat d’aquesta crisi sanitària i econòmica. El govern que sortiria d’aquest NWO seria plutocràtic i elitista, mofant-se de la població i fent-nos serfs de la gleva.  
  3. Sanitàriament, la manera de la Xina (partit únic comunista i economia capitalista) d’enfocar el problema ha estat d’ordre purament espartà.
La manera d’Itàlia i de l’estat Ñ (democràcia i economia mixta) ha estat la mateixa que el criteri emprat en la tria de la música del ball d’un casament (la gent ho acaba ballant tot): els italians prenent copes a les terrasses i els madrilenys i bascosportant a passejar els seus banyadors a València i a Santander, respectivament.
  1. La majoria de la població està confinada i no es pot tocar físicament. Això evita, és clar, les manifestacions i les sedicions. Per als governs, no hi ha res millor que tenir tota la població reclosa a casa seva. I així poder fer allò que volen (amb l’ajuda de l’exèrcit, per descomptat). No us recorda força la peli The Purge (2013, James DeMonaco)?
En els últims segles això NO havia passat mai, ni en temps de guerra.
  1. El cost econòmic serà brutal, òbviament. Tranquils,  la plebs pagarem la factura d’aquí a un temps. Ho podrien fer el campechano i el preparao (presumptament) o els bancs, però no.
  2. El poble, de moment, s’ho agafa bé i fa moltes bromes per les xarxes. Però us vull recordar (simpàtic que soc) que només fa una setmana que estem tancats. I això va per llarg (dos mesos?). Per tant, ens ho hem de prendre d’una manera estoica (hauríeu de llegir Sèneca). Hem de tenir resiliència: hem d’estar preparats per al pitjor, que passarà d’aquí a deu dies, segons diuen veus sanitàries expertes.
També hem de pensar que sempre surt el sol.
  1. El virus és selectiu, però és molt contagiós. Tot està molt ben estudiat. Selecció artificial de la població, amb esponjament en el temps inclòs? Hitler s’està removent a la seva tomba, si és que en té?
  2. La sanitat pública (quina sort tenir-la) aviat quedarà col·lapsada per les ineficaces mesures governamentals. Demano, per tant,  un gran aplaudiment per a tots els professionals d’aquest ram !
  3. El centralisme de l’estat Ñ ha ensenyat la seva cara més visceral. Tot ha de passar per Madrid, encara que aquest sigui el major focus del virus.
Per cert, aquí es tanca Igualada, però ells no tanquen Madrid.
  1. Les xarxes socials serveixen per comunicar-nos mentre estem confinats. La solució final vindrà, però, pel món digital. Aquests cafres no podran impedir de cap manera la comunicació humana, tot i que de moment no podem fer res presencialment. El món digital ja està tan instaurant que ja no es pot fer marxa enrere.
Per això, quan tot  acabi d’aquí a un temps, poden passar tres esdeveniments:
  1. Un pas enrere: Que inventin un nou virus cada any i sant-tornem-hi.
  2. Dos passos endavant: Que el NWO vagi a pastar fang i continuï la globalització desmesurada.
  3. Un pas endavant: Que aquesta pandèmia faci reflexionar seriosament l’Ordre Mundial actual (el Vell) i pensem els fets d’una altra manera: respectant la Terra d’una vegada i intentant ajudar econòmicament els pobles més desvalguts amb el repartiment de la riquesa.
Francament, ho veig difícil: no hi ha manera de posar-nos d’acord.
Per això, clausurat a casa (estic pensant seriosament  fer-me de la Companyia que porta el meu nom) em conformo  amb One Step Beyond (un pas endavant) del grup Madness.
 
https://www.youtube.com/watch?v=N-uyWAe0NhQ
 
I en honor al confinament, amb Our House, també d’ells.
 
https://www.youtube.com/watch?v=rXuvdeEC5y8
Per altra banda i com tots sabeu, Berlín és pràcticament pla, exceptuant el turó de Teufelsberg.  Actualment, els berlinesos hi van a prendre el sol. Sabeu que hi ha sota? 12.000.000 de m3 de runa del Berlín destruït de la IIGM.
Resiliència, padawans. És la paraula que toca.

Ja plorarem els morts més tard.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
04/05/2020

Missatge en una ampolla

01/05/2020

Només sé que no sé res

25/04/2020

Maneres d'amanir un tomàquet

17/04/2020

Breu tractat per marcar millor la població

10/04/2020

Meta-Carpe Diem

02/04/2020

Entre 30 i 80 anys

28/03/2020

La Resistència

21/03/2020

La terra continua girant

14/03/2020

Avui parlarem de la plebs

08/03/2020

There are more (stranger) things

Participació