Covid-19 és el títol de una novel·la d'Albert Camus

«Les cadenes de valor globals fan figa, les cadenes de subministrament locals també (brot a Igualada, no surten rodes, para la Seat i de pas també Nissan)»

per Jaume Ferrer , 17 de març de 2020 a les 11:16 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Dr. Bernard Rieux ens parla del diví i l'humà en aquesta reconeguda novel·la d'Albert Camus i que aquests dies s'enfilarà fins al top de vendes (confio...).

Tot el que està passant també recorda una novel·la d'aquestes més modernes, menys lineals, més disperses, d'històries diverses que coincideixen en algun punt. Una sensació estranya de la que tots ens sentim estrangers. I per això tot són pensaments dispersos.


Per aturar la pesta cal un llindar mínim de confiança en les instruccions que es donin des dels estaments oficials. A qui fer cas doncs? Quins són els estaments oficials? Hi ha un estat d'alarma decretat en diferit i unes proclames, declaracions, entrevistes, provinents del govern central que ens parlen de que no hi ha territoris, hi ha persones. Si comparem la propagació de la pesta amb un incendi forestal d'aquells que coneixem de primera mà, calen tallafocs, perímetres, fronts de treball ben localitzats. És com si diguessin que no hi ha boscos, només arbres... S'albira un biaix ideològic darrera, ulleres fosques a mitjanit. Si això ho amaneixes amb publicitat buida a gran part dels diaris d'aquest diumenge (publicitat subliminal també, coi!), no predisposa a confiar.

Per altra banda, "la más alta autoridad del estado", com en va dir una vegada un policia de la casa aquesta, fa business i no declara a hisenda, i els fan la prova sense ser simptomàtics (una prova de molts falsos negatius, per cert, i sense els estocs suficients), igual que a d'altres personatges. Tampoc predisposa a confiar.


Que quedi clar que la primera prioritat és l'emergència sanitària, que no es col·lapsi el sistema sanitari. El passat dissabte 14 de de març es vivia la calma tensa abans de la batalla decisiva, nervis i sentiments a flor de pell. I per això no entenc la línia de britànica de prioritzar la immunitat del ramat. Que tothom s'infecti i admetre tota classe de casualties. Protegir l'economia, que segueixi rodant la ruleta. Aquesta crueltat elegant segurament també es va cultivar a les escoles d'elit com Eaton. Els irlandesos del segle XIX i els bengalís dels anys 40 del segle XX en poden donar referències.

Itàlia pateix, però França i Alemanya restringeixen l'exportació de material mèdic. La ministra Calviño manté posicions "austeritàries" davant la demanda econòmica d'auxili italià. La Comissió Europea fa un galdós paper. La Xina envia material i respiradors. Potser Cuba enviarà metges. En la lliga del poder tou i les relacions públiques de veritat, la Xina guanya per golejada. Potser és la fi de l'hegemonia del pensament occidental. La UE irrellevant, com un Senat qualsevol, només serveix per donar forma a tota classe de 155s.


Les cadenes de valor globals fan figa, les cadenes de subministrament locals també (brot a Igualada, no surten rodes, para la Seat i de pas també Nissan). Cadenes de subministrament híper eficients, just in time, però extremadament fràgils. La manera de veure el món de l'organització de l'empresa modificarà les seves prioritats, la indústria del management tindrà feina a redefinir-ho gairebé tot. L'era de l'híper-globalització es dona per clausurada.

A casa nostra, al Bages, una tercera part del Valor Afegit Brut industrial està directament relacionat amb el món de l'automoció. Posem que el sector està aturat almenys un mes (no crec que les direccions de les grans fàbriques de cotxes de tot Europa ho visquin com un drama, això sí que és una opinió tertuliana per part meva), llavors sí que tota la cadena de subministrament rebrà de valent. I també el sector de la restauració i uns quants més. Ens calen operacions de suport ben estructurades i clares. El Real Decreto 6-2020 de 10 de març arriba on arriba, i la declaració d'estat d'alarma parla de "la autoridad competente".

La situació és desconeguda per tothom que habita en aquestes contrades, no hi ha records de quelcom semblant. El Dr. Bernard Rieux acaba dient que sempre hi ha més coses per admirar que per menysprear en l'esser humà, però que oju, que el bacil de la pesta pot restar anys adormit abans de tornar-se a despertar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jaume Ferrer
Director de l'àrea d'Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa. Va néixer a Barcelona l'any 1958. És llicenciat en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona i MBA per Esade. Des del 1992 dirigeix l'àrea d'Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa, des de la qual assessora i col·labora amb les empreses en el desenvolupament de projectes d'internacionalització. És especialista en la zona del nord d'Àfrica.
16/09/2020

Setembre 2020

18/06/2020

Mobilitat reduïda (el món no és un lloc tranquil)

17/03/2020

Covid-19 és el títol de una novel·la d'Albert Camus

12/02/2020

Coronavirus: només una turbulència d'informació?

11/12/2019

El Dinamisme Empresarial al Bages

18/09/2019

El sistema de control de les empreses que ens ve de la Xina (i no només de les empreses)

18/07/2019

Que lluny queda Bretton Woods. Més que el cotxe elèctric

26/06/2019

El monopoli de Google i els Estats Units d'Amèrica

17/04/2019

El Brexit i les seves derivades: «Si vis pacem, para bellum»

15/03/2019

El poder de les dades per a la indústria, i per a moltes coses més

Participació