Nosaltres que ens crèiem déus,

«no ens adonàvem que teníem els peus de fang»

per Teresa Sagrera , 15 de març de 2020 a les 09:01 |
Ens mofàvem de l’atzar i pesàvem que podíem donar lliçons de superioritat moral a tort i a dret. I ara, arriba un “virus” i ens posa a lloc, com feia temps que no ens hi havia posat ningú. Ens fa veure que nosaltres que ens enorgullíem de ser els amos de l’univers, som tan vulnerables com la resta de mortals.

Nosaltres que ens creiem amb el dret de vetar l’entrada al primer món a tots aquells que fugen cercant una vida més digna, resulta que hem de fer una cura d’humilitat i reconèixer que també podem necessitar l’ajuda dels altres. I que potser, és a nosaltres a qui se’ns prohibirà l’entrada.


Nosaltres que ens consideràvem importants perquè teníem l’agenda atapeïda fins dalt, tant de feina, com d’oci. Que veiem impossible poder reduir les emissions de CO2 sense que això afectés el nostre estat del benestar. Ens ha caigut al damunt un bany de realitat i ens hem de quedar a casa i anul·lar-ho tot. I constatem, com un gerro d’aigua freda, que una vida més racional sí que és possible. I que, allò realment important és el que no cal que anotem a l’agenda.

Desateníem les demandes dels nostres professionals de la sanitat que fa molt temps que pateixen les retallades. Miràvem cap a una altra banda quan ens avisaven que calia invertir més en salut. I ara ho patim a la pròpia pell i ens adonem amb tristesa de l’error que significa, i ens venen a la memòria tots els joves investigadors que han hagut de marxar del país per falta d’oportunitats.


Nosaltres que fèiem orelles sordes davant dels clams d’ajuda del món de la cultura. Que desoíem les súpliques de músics, actors, artistes, escriptors... quan ens deien que no podien viure en condicions tan miserables. Potser ens caldrà més d’un 2%  si volem continuar tenint cinemes, teatres, llibreries, concerts...

Nosaltres que consumíem compulsivament sense atendre la veu responsable d’aquells que ens deien que aquest capitalisme ferotge estava devorant els més dèbils i que no necessitàvem tant per ser feliços. Ara és una bona ocasió per aprendre el sentit de la paraula “necessitar”, i potser així deixarem de saquejar els recursos naturals, econòmics i humans dels països més desafavorits.


De les grans crisis n’haurien de néixer els grans aprenentatges. Estar confinat a casa quinze dies és un mal menor, una minúcia al costat de les misèries que pateixen moltes persones arreu del món. Aquesta pandèmia portarà molt sofriment a molta gent, esperem, que com a mínim, serveixi per fer-nos reflexionar i replantejar moltes coses. Tenim una ocasió d’or per començar a construir una societat més humanitària que valori molt més les persones que les coses. Aprofitem aquests dies de recolliment per pensar en el futur que volem.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Teresa Sagrera
Treballo de mestra del meu poble, Sant Pere de Vilamajor;  sóc membre del Centre d’Estudis del nostre municipi, on he publicat un llibre i diversos articles; l’any 2012 vaig quedar finalista del Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb Confidències d’una reina; a l’abril del 2014 vaig publicar el conte Com un xàfec d’estiu a la revista Vallesos; he adaptat una part de la meva novel·la, juntament amb en Jaume Baucis, pel teatre de la festa medieval Vilamagore; L'any 2019 Juntament amb Ramon Gasch ha publicat el llibre de novel·la històrica Sal roja (Columna Edicions) i també aquest any 2019 ha publicat Pots comptar amb mi (Ed. Gregal), un llibre de literatura juvenil… I continuo escrivint i llegint, tant com puc, perquè són dues de les meves grans passions.
facebook.com/teresa.sagrerabassa
@SagreraT

 
23/05/2020

De quina «NOVA NORMALITAT» parlem?

15/03/2020

Nosaltres que ens crèiem déus,

12/02/2020

No són Menas són en Hassan, Said, Adil, Mamadou, etc

15/01/2020

Se'ns pixen a la cara i diuen que plou

29/11/2019

#emcomprometo

20/10/2019

Parlem de violència?

27/09/2019

Jo només soc poble

28/08/2019

És a nosaltres a qui continuen agredint, violant i matant

26/07/2019

El valor de la paraula donada

20/06/2019

Deixem que siguin nens

Participació