Opinió

Comprar desigualtat a l'Abacus

«Aquest aturada sobtada i previsiblement dilatada en el temps de l'activitat lectiva contribuirà a reforçar les desigualtats educatives entre infants»

per Jordi Muñoz , 14 de març de 2020 a les 20:00 |
Dijous al migdia es va anunciar el tancament d'escoles i universitats. Després de tancar les coses que tenia pendents, i preparar-me una mica la feina per fer-la a distància, vaig anar cap a casa. Abans, però, vaig aturar-me a l'Abacus proper a la feina per comprar-hi quaderns d'activitats de matemàtiques, anglès, català i castellà. També vaig comprar algun llibre de lectura i revistes, material de manualitats i dibuix, llibretes, i una pissarra blanca. No era l'única persona que feia això, lògicament.

Davant la perspectiva de tindre els xiquets a casa durant un temps indeterminat, la meva reacció immediata fou mirar de planificar les activitats i l'ensenyament a casa per garantir la continuïtat del seu procés d'aprenentatge, i el manteniment dels hàbits de treball. I segur que bona part de pares i mares amb un nivell d'estudis alt faran, si fa no fa, el mateix. Als nostres grups de whatsapp de seguida hi van començar a circular recomanacions per fer amb els nens a casa: activitats educatives, tallers, visites virtuals a museus, etc. No cal patir per aquests xiquets, doncs. Costarà més o menys de passar, però el seu procés d'aprenentatge no se'n ressentirà. I segons com, es pot veure reforçat, com suggereix l'evidència empírica sobre l'ensenyament a casa, que és molt popular en alguns països.


Però la pregunta socialment rellevant no és aquesta. La pregunta és què faran durant aquestes dues setmanes els infants de famílies que tenen menys recursos socioculturals i de competència lingüística en les llengües d'ensenyament a Catalunya. Són famílies, a més, que per la naturalesa de les seves ocupacions tindran més dificultats per treballar a distància i per mantenir els seus llocs de feina. I, per tant, el context serà especialment estressant i encara menys propici.

Sabem que tot el temps que no forma part de l'ensenyament reglat és un gran generador de desigualtats. Les cinc hores d'escola formal durant els mesos lectius són relativament igualadores, però la resta del temps genera fortes desigualtats entre infants, que es tradueixen en un reforçament de les diferències de classe en el rendiment acadèmic i, a la llarga, en un factor de reproducció de desigualtats socials i que dificulta enormement la mobilitat social. Per això aquest aturada sobtada i previsiblement dilatada en el temps de l'activitat lectiva contribuirà a reforçar les desigualtats educatives entre infants. I caldria esperar que els responsables del nostre sistema educatiu -des del departament fins als docents- se'n fessin càrrec i pensessin en estratègies de compensació.


Les escoles ja han començat a donar respostes immediates, amb fotocòpies improvisades i activitats compartides per correu o pel sistema d'arxius al núvol que utilitzen. De nou, és una primera reacció raonable i que cal agrair. És evident que ha estat un xoc inesperat i no es pot demanar una adaptació immediata, però amb el pas dels dies el nostre sistema educatiu hauria de donar una resposta que estigui a l'alçada d'aquest repte sobrevingut.

En arribar a casa carregat amb bosses de l'Abacus, sentia a la ràdio el conseller Bargalló que explicava que el Departament descartava l'ensenyament on-line per la bretxa digital existent i pel seu potencial de generació de desigualtats. La reflexió del conseller és encertada però insuficient. És una primera reacció raonable, però cal esperar en uns dies un pla ben estructurat per afrontar la situació des del punt de vist educatiu, amb la mirada posada especialment en els infants més vulnerables.


Acceptant les limitacions que imposa la situació, però mirant de minimitzar-ne l'impacte. Potser allargant el curs, potser amb altres mesures compensatòries: això ho hauran d'avaluar els experts i els responsables polítics. Però és evident que la inacció no seria una resposta acceptable.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Muñoz
Jordi Muñoz (València 1979) és investigador en ciència política de la Universitat de Barcelona. Fa recerca en comportament polític i política comparada, i imparteix classes d’anàlisi electoral a la UB. També col·labora en diversos mitjans de comunicació. A Twitter: @jordimunozm.
23/05/2020

Dos mesos sense cobrar

09/05/2020

Prohibir les mentides?

25/04/2020

Confiança en temps de (des) confinament

11/04/2020

El constitucionalisme social de Podem

28/03/2020

Criticar el govern en temps de crisi

14/03/2020

Comprar desigualtat a l'Abacus

29/02/2020

Guillem

15/02/2020

El franquisme al codi penal: Gora alka-eta

01/02/2020

La Fiscalia contra Cuixart

18/01/2020

​«No, no y no»

Participació