Opinió

Xerrar de la pandèmia? Millor fem altres coses

«Jo, pel bé mental de la població, suggeriria al govern dictar el confinament dels tertulians a casa seva»

per Xavier Roig , 14 de març de 2020 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Encara que he provat de negar-m'hi, finalment no hi ha opció i he d'escriure sobre la pandèmia. Però no voldria parlar del que està passant, sinó del que diuen que passarà. Per tant, he de referir-me als mitjans de comunicació inevitablement.

Ja els aviso que els propers dies seran de dos tipus. Avorridíssims per aquells que rebutgem la xarrera gratuïta. En canvi, entretinguts per als amants de les tertúlies carajilleres a les que s'ha afeccionat el país. Per als que aspirem a simplement estar informats, ja els avanço que si abans llegíem la premsa en deu minuts, ara la llegirem en deu segons. Perquè al món no hi haurà altre tema. I, si n'hi ha, s'obviarà. Per contra, els amants del "sálvame de luxe" dissimulat de cosa seriosa (parlo de les tertúlies) quedaran ben servits en aquelles estones en què la vocació d'acaparar productes del supermercat els deixi lliures (nota: associo els amants de tertúlies al fenomen acaparador perquè a Alemanya ja han detectat que l'inútil exercici d'acaparar té lloc als barris amb gent menys formada. Clar que el nostre és un país on la gent no tenim vergonya i enaltim la incultura a nivells fenomenals. Les tertúlies en són un bon exemple).


Si parlem dels mitjans de comunicació del país, resulta inevitable dividir-lo en tres: TV3, les ràdios i la resta. De la resta ja els n'he parlat: avorriment pur i dur. L'entreteniment vindrà dels mitjans audiovisuals. De fet, ja han començat.TV3 diu que és la millor de Catalunya. Quan jo era petit la millor televisió era Televisió Espanyola (TVE). El "share" era del 100%. Oi que era maco? No hi havia problemes. Bé, ara, com que la resta de cadenes que emeten a Catalunya són espanyoles i no els surt dels pebrots de parlar en català -i al nostre govern els falta pebrots per obligar-les a fer-ho-, a Catalunya gaudim de TVC.

La millor del meu poble. I, com a bon monopoli, ens fotrà el cap com una perola de tertúlies i altres alarmes socials. De tertúlies ja n'estava farcida la programació: matí, tarda i nit. Ara les allargaran. Jo, pel bé mental de la població, suggeriria al govern dictar el confinament dels tertulians a casa seva. O que els posin directament a la presó basant-se en el delicte d'odi... a la vergonya.


I pel que fa a l'alarma social creada per TVC, el tema és fàcil: tots els presentadors en són ja especialistes -un dels defectes del nostre periodisme és que, si no agafa rellevància, es considera infravalorat- especialment els que parlen del temps: si no es mor prou gent aquí pel coronavirus, ja ens explicaran els que es moren a qualsevol altra part del món per culpa d'un tornado. Però també cal ser optimista: de moment encara no s'ha descobert que el coronavirus és fruit d'una combinació entre el canvi climàtic i els mercats. Aquell dia estarem perduts.

De les ràdios poc a dir. Els dies esdevindran com els dies d'eleccions: especials cada dia. Repetint la mateixa notícia (és a dir, en general, cap) mil vegades. És el que ara se'n diu informar i abans se'n deia ser pesat. Ah, de tertúlies també n'aniran farcides, les ràdios. Ja els he dit que es tracta d'allò que ara se'n diu opinar i abans se'n deia fer safareig. La diferència és que abans a les dones dels safaretjos se les tenia per xerraires i ara als de les tertúlies se'ls considera "analistes".


En resum, per a aquells que no vulguin veure tele o sentir ràdio són bons dies per llegir (si no tenen llibres corrin a comprar-ne abans que tanquin les llibreries) o veure sèries. Que cadascú l'enfili segons les seves ambicions.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
14/03/2020

Xerrar de la pandèmia? Millor fem altres coses

29/02/2020

Enemic de la mala gent i de la justícia corrupta

15/02/2020

Jo també soc l’Anna Erra. I ni em disculpo ni me’n desdic

01/02/2020

Quan la JEC té raó

18/01/2020

Més precisió i gosadia periodístiques

04/01/2020

​La decisió de la JEC, un bé de Déu

21/12/2019

​La davallada de Catalunya i la falta de coratge

07/12/2019

El cofoisme també té un final

02/12/2019

Informació local: emplenar el forat amb el farcit necessari

30/11/2019

Gerro xinès o cubell d’escombraries?

Participació