OPINIÓ

​Por a qui et protegeix

«Qui s'encarrega de la nostra seguretat no ens pot fer sentir insegurs»

per Sonia Andolz , 11 de març de 2020 a les 21:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A classe, expliquem als estudiants que una de les característiques dels estats moderns és que la ciutadania en delega el monopoli de la força i, de forma indirecta, tot el que pertany a la seguretat individual i col·lectiva. Definir què entén aquella societat com a "seguretat", què vol que l'administració protegeixi i què no, com vol que ho faci i, en definitiva, regular l'ús i límits del control de la força és un dels principals reptes. Deixant de banda el debat més purament ideològic entre l'opció liberal –que l'estat intervingui el menys possible– i les opcions socialdemòcrates –que l'estat sigui el principal garant– trobem una pugna més transversal en les democràcies: establir el control sobre qui controla, vigilar a qui vigila, el que en el món anglosaxó es diu l'accountability –rendició de comptes-.
 

És en aquest marc d'anàlisi on hem d'incloure la manifestació de la setmana passada a Madrid, on el sindicat de policia Jusapol va mobilitzar centenars de membres dels cos de seguretat nacional. A Espanya, els policies tenen dret a manifestar-se per motius laborals i/o econòmics, com era el cas. Jusapol i d'altres sindicats policials fa anys que reclamen l'equiparació salarial amb els Mossos d'Esquadra i policies autonòmiques. Fins aquí, tot correcte. Ara bé, legalment, els cossos i forces de seguretat no poden manifestar-se políticament i molt menys amb consignes clarament partidistes. Això es va incomplir de forma directa i clara com es pot comprovar en les imatges del dia. Moltes veus clamaven contra el govern actual del PSOE i UP, contra l'independentisme i contra les esquerres alternatives de la perifèria estatal. Per tant, era una manifestació clarament significada políticament i amb un component identitari ideològic.
 

En tercer lloc, la pròpia reivindicació va incomplir com a mínim tres supòsits que estan en vigor en l'actual Llei de Seguretat Ciutadana –l'anomenada llei mordassa– i que els cossos policials tant defensen: l'ús de màscares i elements que cobrien les cares; encerclar el Congrés de forma tensa i, fins i tot trencar el cordó policial.

En quart lloc, i el més greu de tots, és l'amenaça directa a col·lectius i persones concretes, fent ús de discurs d'odi i estigmatitzador i ostensió clara del control de la força. Policies alçant ganivets i amenaçant a menors que migren sols, cridant consignes violentes contra independentistes, avisant a les feministes que també s'anirà a per elles.

 
El que es va veure el dia 3 a Madrid no és nou, s'havia vist en anteriors manifestacions de Jusapol a Barcelona i són comportaments compartits a d'altres cossos policials. Ara bé, aquesta ha estat, potser, la més explícita de totes i s'ha fet envoltant el Congrés dels Diputats. Que no s'hagin fet condemnes més fortes i contundents no només és inadmissible sinó que demostra la por que hi ha encara a enfrontar-se als qui tenen, no ho oblidem, l'ús de la força per delegació nostra. Els representants polítics escollits democràticament sempre, sempre, estaran per sobre dels cossos de seguretat. Això ho hem de tenir clar tots perquè ens toca exigir i exercir la rendició de comptes. S'ha d'investigar les irregularitats i il·legalitats d'aquella manifestació i aplicar les sancions i expulsions que calguin. Qui s'encarrega de la nostra seguretat no ens pot fer sentir insegurs.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Sonia Andolz
És politòloga especialitzada en Conflictes, Seguretat i Defensa. Després de treballar en cooperació al desenvolupament i emergències humanitàries a l'Àfrica Occidental, els Balcans o l'Orient Proper, centra la seva activitat investigadora en la gestió de conflictes i crisis securitàries amb especial focus regional a la Mediterrània. És professora associada de la UB i la URL, i observadora electoral internacional per l'OSCE. Des de l'octubre de 2017, col·labora com a analista a diversos mitjans de comunicació. A Twitter: @SoniaAndolz.
11/12/2020

La vida d'en Manuel

17/10/2020

La gestió d’allò desconegut

21/08/2020

Tres anys després

24/07/2020

Cases per a tothom

26/06/2020

Per una protecció democràtica

30/05/2020

«I can't breathe»

01/05/2020

Estat del Benestar per a tothom

05/04/2020

La nova normalitat

24/03/2020

Volia escriure en positiu

11/03/2020

​Por a qui et protegeix

Participació