fil directe

Coronavirus, pedra de toc del món que vindrà

«Seria una tragèdia que d'una epidèmia com aquesta en sortissin guanyadors els constructors de murs»

per Pep Martí i Vallverdú , 10 de març de 2020 a les 21:15 |
El president nord-americà Franklin Roosevelt va fer famosa una frase del discurs de presa de possessió del 1933, quan va dir que "només hem de tenir por de la por". El país -i el món- estava patint els estralls de la Depressió. A moltes nacions europees, com a Alemanya, els efectes del crac borsari del 1929 van conduir a experiments feixistes. Als Estats Units, van suposar el New Deal, els anys de reformisme social rooseveltians. Encara és aviat per veure cap on evolucionarà el coronavirus i si deixarà empremta més enllà d'unes setmanes o mesos. Però si té conseqüències, de quin tipus seran?

Als Estats Units, que viuen una intensa -i determinant- campanya electoral, el relat que s'imposi després del  coronavirus definirà moltes coses. Donarà arguments l'epidèmia als qui defensen la necessitat de disposar d'una cobertura sanitària pràcticament universal, més semblant a l'europea, com proposa el senador Sanders? Servirà per reconèixer les bondats de la reforma sanitària d'Obama, que va garantir una cobertura a milions de persones, com voldria l'exvicepresident Biden? 


O, pel contrari, malgrat la incompetència mostrada per Donald Trump, el coronavirus nodrirà els corrents més aïllacionistes i egoistes? Reforçarà el populisme xenòfob i els qui volen tancar fronteres arreu? En el cas d'Europa, aquesta és també una oportunitat per mostrar les bondats d'una UE que ha de saber coordinar-se per afrontar amb eficàcia l'embat.   

La lluita contra el coronavirus posa el focus sobre els treballadors del sector sanitari i deixa a les clares la seva importància estratègica per una comunitat cohesionada. El brot víric pot ser un termòmetre dels valors que predominaran en el futur en les societats desenvolupades. De com les societats desenvolupades entenen el que ha de ser el paper de l'Estat i dels serveis essencials, i de com de robusta ha de ser la sanitat pública. 


Reptes com aquest haurien de servir perquè les forces progressistes lideressin un relat inclusiu en què quedés clar que amenaces com aquesta donen la raó als defensors de l'estat social, que d'altres volen desmantellar. Seria una tragèdia que d'una epidèmia com aquesta en sortissin guanyadors els constructors de murs. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
02/06/2020

D'ERC a Ciutadans, la geometria somiada

26/05/2020

Pérez de los Cobos, un dels seus

19/05/2020

Ciutadans, el cost de la crispació

12/05/2020

L'error Badalona

05/05/2020

El virus s'endú la retòrica federal

28/04/2020

Lliçons portugueses

21/04/2020

El virus del control

14/04/2020

Espanya, en caiguda lliure

07/04/2020

Autoritarisme o «New Deal»

31/03/2020

Sánchez i Iglesias se la juguen

Participació