​Cultura i alcohol

«A Osona tenim l'oportunitat de fer un canvi significatiu: prohibir que les carrosses del Carnaval de Torelló subministrin alcohol»

per Enric Xicoy , 13 de març de 2020 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El setembre de l'any passat el programa 30 Minuts de TV3 va emetre un reportatge d'elaboració pròpia titulat "Barra lliure". Es tracta d'un 30 molt valent perquè afronta un tema delicat: la regulació del consum d'alcohol. El que explica, de manera molt rigorosa, és que la nostra societat no té consciència clara dels perills del consum de begudes alcohòliques. O sigui, sí que és cert que ha quallat la idea que "si beus no condueixis", però, alhora, per a la majoria de la gent aquest missatge porta implícit que "si no has de conduir, beu tant com vulguis". Com si no passés res. El reportatge intenta aclarir què hem de considerar com a "consum responsable o moderat" que, en teoria, recomanen les marques d'alcohol. I no ho aconsegueix perquè, com podem llegir al web del 30 minuts, ens trobem "des d'una persona que et dirà que el consum responsable és zero, fins a una persona que et dirà que el consum responsable és 60 grams -assegura Albert Espelt, del Departament de Salut pública del campus Manresa de la UVic-UCC-. O sigui, tenim un ventall molt gran, per tant, estem veient que aquesta etiqueta de dir 'consum responsable' no és una etiqueta vàlida."

Al reportatge també podem veure com metges experts deixen molt clar que hi ha una relació directa entre el consum d'alcohol i la possibilitat de patir un càncer: "la gent sap que l'alcohol pot fer mal al fetge -diu Antoni Gual, cap de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Clínic de Barcelona-, però moltes vegades la gent no sap que l'alcohol és un potent cancerigen. Per exemple, el càncer de mama en les dones: hi ha una relació lineal entre les quantitats consumides i el risc de càncer".


Finalment, el programa vol fer evident com la societat no només no percep l'alcohol com un autèntic problema de salut pública sinó que ho veu com quelcom positiu associat a la festa, la diversió i, fins i tot, com un factor cultural. Fixeu-vos com la majoria de marques de cervesa s'han evocat els últims anys a patrocinar els principals actes culturals del país. I, per suposat, no es pot negar que té un factor molt positiu perquè ajuda un sector que sovint té molts problemes de finançament. Si la Generalitat dediqués el 2% dels seus pressupostos a Cultura i no només un minso 0,6%, potser no tindríem aquesta dependència. És una manera, però, no només d'assegurar que aquella marca serà la que es consumirà durant l'esdeveniment sinó d'associar un espectacle cultural, que ens provoca molta satisfacció, al consum d'una beguda alcohòlica concreta.

Exactament el mateix que passava quan les grans marques de tabac patrocinaven, per exemple, esdeveniments esportius. O, en un àmbit ben diferent, el que fan grans empreses contaminants a l'hora de patrocinar programes de televisió com "el medi ambient" o "el temps".


A més a Catalunya, com passa també en altres països, ens trobem que hi ha tradicions, algunes d'elles molt antigues, que porten incorporat el consum d'alcohol com una part indissoluble de la festa. L'exemple que surt al 30 Minuts és el de La Patum de Berga. Una relació molt difícil de canviar perquè "sempre ha estat així" o perquè "forma part de la nostra tradició, de la nostra cultura, de la nostra identitat". Podríem dir que és quelcom semblant al que passa amb la presència, per exemple, del sacrifici o maltractament d'animals en altres festes tradicionals.

Però potser ja seria hora que fem una reflexió profunda sobre la presència normalitzada de l'alcohol en les nostres festes i comencem a canviar algunes coses. De fet, poc a poc ja s'han anat introduint alguns canvis i s'han fet campanyes de conscienciació. A Torelló mateix, per exemple, ho hem vist amb la festa de La Porronada.


A la comarca d'Osona tenim l'oportunitat de fer un canvi molt significatiu, i que podria servir d'exemple, prohibint que les carrosses del Carnaval de Terra Endins de Torelló subministrin alcohol. En la línia de la decisió molt valenta, encertada i de sentit comú que han pres els ajuntaments de la Costa Brava de prohibir el consum d'alcohol a les seves rues. És cert que al nostre Carnaval també s'ha treballat perquè cada vegada hi hagi menys consum abusiu i, en aquest sentit, ha disminuït molt l'atenció al CAP per intoxicació alcohòlica: una dotzena de casos aquest any, un nombre que es pot considerar baix si es té en compte la quantitat de gent que hi participa. O es fan, per exemple, controls d'alcoholèmia entre els conductors de les carrosses.

Però qualsevol que hagi estat al nostre Carnaval haurà pogut veure com la majoria de les carrosses porten incorporada una barra lliure amb sortidors de cervesa i, fins i tot, bidons amb altres begudes alcohòliques com ara gintònics. Són molts els membres de les comparses que fan el recorregut amb un got d'alcohol a les mans. A més, abans de l'inici de la rua, que poden ser 3 o 4 hores d'espera, ja es comença a beure.

Soc conscient que és un tema polèmic i que si hi ha una immensa majoria dels participants al Carnaval que beuen durant la rua també serà una immensa majoria que estarà en contra d'aquesta prohibició perquè ho troben el més normal del món. "Sempre ha estat així". Però voldria fer dues reflexions finals. La primera és que estic convençut, com passa actualment amb el tabac, que d'aquí a uns anys se'ns farà molt estrany que hi hagués hagut un temps en què es permetia beure alcohol en segons quins llocs i ambients. Així com tenim una consciència clara que el tabac és perjudicial per a la salut i no el podem associar amb l'esport o que les agressions masclistes, sovint també en ambients de festa, són intolerables i s'han de perseguir o que no podem continuar maltractant animals, arribarà un dia en què tindrem assumit que no és bo associar l'alcohol amb la cultura i la festa. En aquest sentit, estaria bé que algunes formacions polítiques que han fet del feminisme o del benestar animal un cavall de batalla comencessin a abordar també seriosament aquest tema.

I la segona reflexió: voldria que pensem sobre la imatge que donem als menors, especialment aquells qui participen en les carrosses. Els més menuts de les colles sovint estan situats dalt de la carrossa i moltes vegades estan al costat mateix de la barra d'alcohol. No ens sorprengui, i encara menys indigni o preocupi, si aquests nens quan tinguin 13, 14, 15 o 16 anys trobin normal beure alcohol durant el Carnaval i que, possiblement, es converteixi en la porta d'entrada a començar a beure de forma més assídua.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Enric Xicoy
Des de l'any 1973 viu a Torelló. Doctor en Periodisme per la URL on exerceix de professor i de Secretari acadèmic a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha col·laborat en diferents mitjans d'Osona i també ha treballat a mitjans nacionals com Catalunya Ràdio, Canal 3/24 o La Vanguardia. Podeu seguir-lo al seu blog personal Ges Avall.
17/09/2020

Records confinats

31/07/2020

​Coronavirus i independència

08/06/2020

La normalitat

14/04/2020

Instagram

13/03/2020

​Cultura i alcohol

29/01/2020

(Falta de) Respecte

25/11/2019

​Geolocalitzat

26/09/2019

​...que truquen de matinada

22/07/2019

Els lavabos de l'Estat

22/05/2019

​Votem persones

Participació