opinió

La cultura necessita ser premiada?

«La idea de competició s'imposa fàcilment, i segurament és una de les tessitures que menys necessita trepitjar la creació cultural»

per Cesk Freixas, 9 de març de 2020 a les 21:48 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
He viscut tota la vida amb el mantra de les recompenses, públiques i privades, com a motor de la creació. Els guardons, que ja formen part de l'espectacularització de la cultura, han ajudat a produir notícies amb la música, el teatre, la literatura o el cinema en el centre de l'actualitat i el fet periodístic. I també és cert que, sovint, s'ha buscat més el titular que la insistència del reconeixement dels mateixos gèneres culturals.

La cultura necessita ser premiada? Què s'hi premia, en aquesta espècie de concurs? La qualitat d'una obra? L'aportació positiva que en fa al global de tot el teixit cultural? Els interessos econòmics que hi ha al seu darrere? La persona treballadora que l'ha creat? El seu egoisme? La seva pertinença a un col·lectiu artístic? El llegat que un artista acumula? O els favors? I amb quins paràmetres s'atorguen?


Aquells premis que emanen d'entitats privades el més probable és que vinguin condicionats per interessos econòmics que s'allunyen dels criteris merament artístics i, per tant, representen els mèrits de les empreses d'aquell sector que s'acostuma a anomenar "indústria", que als creadors ens fa tanta gràcia (és ironia) i que sempre fa més referència a la patronal cultural i no pas a la base treballadora.

Els reconeixements públics són i haurien de ser una altra cosa. El pes d'allò professional hi és present, amb una valoració més estricta del fet pròpiament cultural, estimant-ne els continguts i els continents amb judicis artístics i amb processos de ponderació amb persones que acumulen un fort coneixement i una llarga experiència en el terreny cultural. Des del meu punt de vista, així és com haurien de tractar-se tots aquests guardons.


La votació popular diria que són figues d'un altre paner. Com a tal, potser no és bona idea donar-li gaire protagonisme. La idea de competició s'imposa fàcilment, i segurament és una de les tessitures que menys necessita trepitjar la creació cultural. És un terreny adobat per convertir les xarxes socials en un camp de batalla on qui acaba imposant-se, normalment, és qui més seguidors té i qui més anuncis promociona i paga per visibilitzar-se i demanar el vot en aquesta estranya competició. Potser no és gaire saludable.

Acabo en posició d'autodefensa, que ens coneixem i a Internet hi ha marge i màniga ampla per la demagògia. No estic en contra de premiar a la creació. En absolut. És més, considero que un país amb una llengua pròpia, i sense estructures d'Estat que blindin la creació que s'hi produeix, necessita aquest simbolisme per irradiar la seva obra cultural i projectar-se a ell mateix, cap a dins i cap enfora.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Cesk Freixas
Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantant i escriptor de cançons el 2004. Des d'aleshores i fins a dia d’avui ha publicat set discos i dos llibres, ha guanyat una desena de premis i ha realitzat més de 1.700 actuacions. A Twitter: @ceskfreixas.
23/03/2020

Tot s'atura

09/03/2020

La cultura necessita ser premiada?

24/02/2020

Canvi de paradigma

10/02/2020

Cantar en català (II)

27/01/2020

Siguem dignes

13/01/2020

De Twitter cap a Mastodon

30/12/2019

La metzina de l'estètica

16/12/2019

Poesia a la boca, poesia a les mans

02/12/2019

Cantar en català

18/11/2019

Escenaris de trinxera

Participació