OPINIÓ

​Jordi Cuixart i la drapetomania

«La drapetomania era el 'trastorn mental' que afectava els esclaus que intentaven escapar-se d'aquell paradís que era el Sud dels Estats Units»

per Aleix Sarri , 8 de març de 2020 a les 22:30 |
Drapetomania, del grec drapetes [fugitiu, esclau], és la malaltia que va "descobrir" el doctor Cartwright l'any 1851 en un famós paper acadèmic publicat al sud dels Estats Units.
 

Eren mals moments per als sudistes. El nombre d'esclaus negres que fugien cap al nord cercant la llibertat havia augmentat notablement, i malgrat que encara quedava una dècada per a la guerra civil, imagino que ja devien notar com el sistema esclavista feia aigües sota seu.
 

No podent admetre la magnitud dels seus crims com a esclavistes, i convençuts que la Bíblia els avalava, el doctor Cartwright els va donar una explicació magnífica per al seu problema. Els esclaus vinguts de l'Africa que intentaven fugir en realitat eren malalts mentals. Un esclau sa i sotmès al seu amo no tenia cap desig de fugir. Segons el doctor Cartwright, la drapetomania era el "trastorn mental" que afectava els esclaus que intentaven escapar-se d'aquell paradís que era el Sud dels Estats Units. No hi havia altra explicació.
 

Així doncs, se'ls havien omplert els camps de cotó de drapetòmans, i a falta de tractament mèdic, calia aplicar el càstig físic per aquells esclaus més afectats per la malaltia de desitjar la pròpia llibertat. Era pel seu propi bé, és clar!
 
He descobert la història perquè l'Ngugi wa Thiong'o explica a Neix un teixidor de somnis (el seu darrer llibre traduït per Raig Verd) que l'administració colonial de Kènia va trobar el seu propi Cartwright quan als anys cinquanta s'enfrontava a la resistència dels, mal anomenats, Mau Mau, l'exèrcit d'alliberament contra la ocupació colonial.
 
Els pobres britànics no se'n sabien avenir! Com podia ser que aquells kenians no sabessin veure que l'imperi els havia portat ordre i civilització! No només això, sinó que gràcies a la imposició de l'anglès, ara els pobles kenians ja no calia que fessin servir cap primitiva llengua africana per comunicar-se.
 
Malauradament, no tothom ho veia així clar. I per això el Doctor Carothers, especialitzat en psiquiatria, va ser contractat pel govern colonial per a fer un informe sobre els Mau Mau. Carothers va concloure que sens cap mena de dubte, els Mau Mau patien d'una psicosis col·lectiva.
 
Van intentar curar els guerrillers-drapetomans que havien capturat a base de treballar, però com explica Ngugi es van trobar un problema gravíssim. Els malalts no volien ser alliberats de la seva malaltia! Deien que eren presos polítics.
 
Els que reiteraven tal posició i no renegaven de les seves idees eren qualificats com a incorregibles pel sistema penal colonial i eren enviats a camps de concentració com el de Hola, on se'ls aplicava una "cirurgia moral" basada en treballs forçats que sovint portaven fins a la mort dels propis pacients. Per un pres polític kenià sota el règim colonial britànic, el preu de no reconèixer que es necessitava teràpia per alliberar-se del trastorn mental de voler la llibertat podia arribar a ser la tortura o la mort.
 
Descobrir aquestes històries d'opressió m'ha cridat particularment l'atenció perquè fa setmanes que no em puc treure del cap que la fiscalia espanyola s'hagi atrevit a rebutjar que Jordi Cuixart es pogués sortir de permís amb l'argument que primer necessitava "teràpia" per a rehabilitar-se del delicte de sedició. O que a Cuixart li cal "un tractament per a superar distorsions cognitives" ja que pel que es veu es nega a reconèixer que el 20S va ser una manifestació violenta.
 
Jordi Cuixart, un líder social compromès amb la independència de Catalunya, la democràcia i els drets humans, titllat de malalt mental per la fiscalia perquè manté les seves conviccions. Espanya 2020, però si Cuixart hagués viscut a la Kènia colonial segurament li haguessin posat l'etiqueta de "incorregible" com feien amb els Mau Mau.
 
Com la repressió ha estat tan bèstia, ja quasi sembla que ho haguem oblidat. I és cert que aquesta actitud de la fiscalia té molt a veure amb la cultura inquisitorial d'Espanya de la qual mai s'ha fet net. Ja en el cas de Quim Forn el jutge Llarena va mantenir-lo a la presó perquè seguia mantenint els seus ideals independentistes. Tanmateix, tractar de malalt mental els dissidents polítics és una passa més que, amb totes les distàncies, entronca l'autoritarisme espanyol amb molts altres règims opressius o colonials del present i del passat.
 
Ara s'entén millor a que es referien certs polítics de PP, PSOE o Cs quan els darrers anys han dit sense complexes que Catalunya era una societat malalta. Inconscients seguidors dels Doctors Cartwright i Carothers, al final ha resultat que tenien raó? Potser sí que tant en Jordi Cuixart com la resta d'independentistes catalans som, a la nostra manera, uns drapetòmans incorregibles.


Conscients que els nadius només havien adquirit la cultura superficialment, el govern colonial es comprometia a impartir-los l'essència de la civilització

Ngugi wa Thiong'o, Neix un teixidor de somnis. Raig Verd (2020)  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 vaig passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. He publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i sóc co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). A Twitter: @aleixsarri.
22/03/2020

Instints d’Estat

08/03/2020

​Jordi Cuixart i la drapetomania

23/02/2020

La fusteta

09/02/2020

Va de sobirania

26/01/2020

El Forn Sant Jordi i Catalunya

12/01/2020

El Palau de la Generalitat i nosaltres

29/12/2019

Lluitar amb el diable

15/12/2019

Està en risc la democràcia?

01/12/2019

Catalunya i Flandes, 1519-2019

03/11/2019

Carta oberta a l'europeisme oficialista

Participació