opinió

Perpinyà: potència i risc

«Només si l'espai de Puigdemont i/o JxCat manté els 34 diputats podrà impedir el pacte que ja sembla precuinat de fa temps: un govern d'ERC i Comuns amb suport extern del PSC»

per Ramon Tremosa , 6 de març de 2020 a les 20:02 |
La tercera setmana de gener d'enguany, tot just després de l'entrada al Parlament Europeu a Estrasburg del President Puigdemont i dels consellers Comín i Ponsatí, vaig ser convidat a la tertúlia dels Matins de TV3. Vaig dir a Lídia Heredia, tot comentant el gran impacte mediàtic europeu de la seva entrada al parlament (la van cobrir els principals mitjans de Brussel·les), que "Puigdemont era tot un líder europeu: pocs polítics eren capaços de mobilitzar seguidors i mitjans com ell ho feia".
 

Davant les burles d'algun tertulià present, vaig recordar una visita de 24 hores que al 2018 Puigdemont havia fet a Holanda: en un sol dia va omplir un teatre al vespre, una aula magna d'universitat al migdia i va fer entrevistes a alguns dels principals mitjans de comunicació del país. "Ben pocs líders mundials tenen aquest impacte a Holanda", em deien eurodiputats holandesos. Ràpidament aquell mateix dia alguns digitals unionistes van distorsionar el sentit de les meves declaracions: "Tremosa afirma que Puigdemont és un líder mundial".
 

Recordo aquesta anècdota per tal d'il·lustrar la sorpresa que el fort impacte mediàtic que ha tingut la grandíssima manifestació de Perpinyà de dissabte passat ha causat a Madrid en general i en els mitjans unionistes en particular. I tot plegat malgrat els entrebancs evidents a la lliure circulació de persones que la policia espanyola va establir en el pas fronterer de la Jonquera, bloquejant fins a 100 autocars i milers de cotxes, plens de manifestants que no van poder arribar a Perpinyà.
 

"Puigdemont, com un estrella de rock", titulava el principal diari de Bèlgica, Le Soir, davant de les increïbles imatges aèries del míting de Perpinyà, que va publicar el diari L'Independent. Avui a Europa, quin líder polític, social o civil pot mobilitzar tantes desenes de milers de persones centenars de quilòmetres?
 
El gran ressò internacional d’aquest míting confirma que el plet català és cada dia menys un afer intern espanyol: el compte de Twitter de Reuters Top News, amb 21,3 milions de seguidors i que només es fa ressò dels grans esdeveniments mundials, també en va fer una notícia.
 
Hi ha una altra dada interessant del creixement de popularitat de Puigdemont a nivell internacional: l'alcalde de Perpinyà i la president regional d’Occitània van rebre gustosament el president català que a Madrid encara titllen de “fugado”... i potser per això la justícia espanyola, des de dilluns passat, fabrica noves causes judicials contra Puigdemont per a extradir-lo per malversació, en veure com creix la seva popularitat dins i fora de Catalunya... i ja veurem com va el vot del suplicatori al Parlament Europeu, en cap cas serà una golejada per als interessos espanyols en el vot decisiu del plenari.
 
Només cal veure la premsa de Madrid i de Catalunya aquesta setmana i els atacs transversals que ha rebut des de totes les posicions ideològiques, per veure que en cas de liderar una llista electoral, Puigdemont pot assolir una marca que s'acosti a la del maig passat a les eleccions europees: des de 2012 a Catalunya cap candidatura no aconseguia el 29% dels vots que la seva llista va assolir el maig de 2019, tot i els increïbles entrebancs que la justícia espanyola va posar-li. Aquest 29% de JxCat encara té més mèrit si considerem el context de fragmentació electoral creixent a casa nostra, tal com passa a gairebé tot Europa.
 
Ara bé, la potència creixent de la marca Puigdemont haurà de superar un llistó encara més elevat en el proper Parlament de Catalunya: si l'independentisme no arriba als 68 diputats, el procés tal com l'hem entès fins ara hivernarà una bona temporada i fins i tot Miquel Iceta podria ser el proper president de la Generalitat. Si se superen els 68 diputats, el PSOE podria entendre que un mal menor passaria per donar suport extern a un govern d’ERC i Comuns, sempre i quan la suma de tots tres també superés la majoria absoluta.
 
És en aquest sentit que no sé si tota la gent que conforma l'ampli espai de Puigdemont és conscient que, només si es mantenen els 34 diputats actuals, podrien estar en condicions d’impedir el pacte que ja sembla precuinat de fa temps: un govern d'ERC i Comuns amb suport extern del PSC. Cada dia que passa sense tancar un acord electoral en l'espai al voltant de Puigdemont i de JxCat posa més en risc la seva presència en el proper govern català, la caducitat del qual també depèn del calendari del Tribunal Suprem.
 
Sembla que alguns dels antics dirigents de CiU i del PDECat es presentaran a les properes eleccions amb fortíssims suports econòmics i mediàtics. Una fragmentació de JxCat i de la Crida en dues llistes electorals podria restar uns diputats decisius a la candidatura que liderés Puigdemont, possiblement fent pírrica la seva victòria en cas d'obtenir-la. Cal recordar que Artur Mas, tot i obtenir 48 diputats l'any 2006, va assistir impotent a la reedició del segon tripartit.
 
En aquest sentit, el risc de Perpinyà podria raure en fer creure que els 200.000 manifestants que hi van anar, sens dubte els més mobilitzats del moviment independentista, són i representen la totalitat dels 987.149 votants de Puigdemont a les eleccions europees de 2019. Com diu ara el President Mas, no hem administrat prou bé les victòries del 2014, del 2015 i del 2017... i el gran objectiu i la gran victòria de Pedro Sánchez, així com també del Deep State de l'Estat espanyol, seria expulsar la llista que lideri Puigdemont del proper govern català

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació