Canvis necessaris

«Veure al pare fregant plats no és dolent, com tampoc hauria de ser estrany que, mentre ell renta, la mare segués i llegís un llibre»

per Sandra Pujol, 7 de març de 2020 a les 07:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per eliminar la societat patriarcal i aconseguir una societat igualitària i millor, calen molts esforços, canvis i actualitzacions. Els canvis no agraden massa, però fent ús del dret d'expressió som lliures d'exposar-los, demanar-los i dur-los a la pràctica, ja que són en positiu i per anar cap a millor.

Els canvis que considerem més rellevants són en l'educació i en el codi penal. En el primer cas, aquestes transformacions necessàries passen per dos espais: el familiar i el dels centres educatius. 


Dintre de la família, les mares i els pares haurien de donar exemple i explicar, des que els infants són petits, què és el que està bé i el que no. La mateixa canalla ja veurà i anirà notant aquests canvis en la societat: si el nen vol anar amb faldilles, que se les posi, i si la nena vol jugar a futbol, que ho faci. Això mateix es podria traslladar als progenitors: veure al pare fregant plats no és dolent, com tampoc hauria de ser estrany que, mentre ell renta, la mare segués i llegís un llibre. Els canvis s'han d'anar fent mica en mica, per això és bo que els infants comencin a entendre que són bons pel seu present però, sobretot, pel seu futur.

Pel que fa als centres educatius, sí que és cert que cada cop s'hi duen a terme més xerrades sobre educació sexual. Però no n'hi ha prou, amb això. Per què no es plantegen incloure-la dintre l'oferta lectiva? A Finlàndia és una assignatura obligatòria, a les escoles de primària, i no esperen a arribar a l'ESO per iniciar aquestes profitoses xerrades. Penso que ja s'haurien de començar a partir de P3. De fet, ja tenen previst d'implementar-les a partir del proper curs.


A banda del que es fa en els centres educatius, cada cop són més freqüents els tallers de noves masculinitats, que són un inici i marquen un camí a seguir.

L'altre canvi rellevant que ha de portar-nos a la transformació d'aquesta societat rau en el codi penal. Tothom sap que li cal, urgentment, un rentat de cara. I, de fet, estem a punt d'assolir una primera fita, amb el canvi de la llei del "només sí és sí" (és un primer pas però encara no podem cantar victòria). Si finalment s'aprova, serà tot un èxit, perquè s'eliminarà, per fi, la diferència entre abús i violació; cap agressió sexual estarà condicionada a la intimidació i la violència, i tota penetració sense consentiment serà considerada violació.


El govern ha triat la primera setmana de març –just abans del Dia de la Dona- per reformar una llei que va ser presentada fa un any però que no va finalitzar la tramitació perquè "tenia lleus deficiències". Cal portar, durant aquesta setmana, al Congrés dels Diputats, aquesta nova llei de llibertat sexual. I tant de bo que s'aprovi, perquè això suposaria l'existència de nous delictes, de nous agreujants i d'un augment de les penes. Aquesta ampliació del focus és molt important.

Som al 2020 i en dos mesos, 14 dones han mort per violència masclista! És una vergonya i una gran pena. Encara ara és un greu problema social que afecta tothom!

Esperem, doncs, que tothom valori que totes les persones tenen els mateixos drets, i que els canvis a la família, en els centres educatius i l'aprovació de la nova proposta de llei de llibertat sexual són un camí necessari per aconseguir la igualtat entre dones i homes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Sandra Pujol
Membre de la Comissió 25-N de la Comissió Municipal de la Dona de Manresa
24/11/2021

Com pot ser?

08/03/2021

La corresponsabilitat

25/11/2020

Maltractament econòmic pandèmic

07/03/2020

Canvis necessaris

25/11/2019

Les dones volem viure

Participació