L'ozó a Osona i les restriccions de trànsit a Barcelona

«En quatre anys, a la capital catalana es retiraran de circulació 125.000 vehicles, el 20% del parc en circulació actual de la ciutat»

per Toni Coromina , 6 de març de 2020 a les 11:00 |

Les tres figures de Vic, amb màscara Foto: Osona Respira


La previsió del temps anunciada diàriament per les cadenes televisives i les emissores de ràdio és un dels temes més recurrents en les converses quotidianes. Depenent del pronòstic i l'estació de l'any, la gent s'abriga més o menys, prepara els paraigües, fa plans per viatjar, anar a esquiar o per desplaçar-se a la platja. Però aquest servei públic, que fa unes setmanes va fer un gran desplegament per informar de la preocupant situació generada per la borrasca Glòria, poques vegades fa referència a la contaminació produïda per l'ozó, un problema molt greu que cada vegada afecta més ciutadans.


Des de l'1 de gener, la comarca d'Osona, una de les zones més castigades d'Europa per l'ozó troposfèric durant els mesos d'estiu, té l'ull posat en les mesures activades a l'àrea metropolitana, centrades en la restricció de trànsit permanent a alguns vehicles per frenar l'emissió d'òxids (els elements precursors de l'ozó troposfèric que arriben a Osona amb la marinada a través del Congost).

A finals de primavera i quan arriba l'estiu, les altes temperatures disparen la pol·lució de l'aire per ozó, especialment a la Plana de Vic. Durant aquest període de l'any és habitual que s'enregistrin nombroses superacions del llindar 180 micrograms/m3 en una hora, la qual cosa comporta que s'han de donar avisos a la població sobre els riscos que l'ozó comporta per a les persones. En aquests casos, les autoritats corresponents aconsellen limitar els esforços físics a l'exterior, sobretot entre les 10 del matí i les 16 hores. Tanmateix, la majoria de ciutadans afectats poques vegades tenen accés a aquest tipus d'informació.


L'ozó troposfèric és un contaminant secundari produït per la reacció entre la llum solar i el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pels automòbils i algunes indústries. Els símptomes de la seva afectació en les persones són la tos, irritacions a la faringe, el coll i els ulls. La seva inhalació incrementa el risc de malalties respiratòries agudes com l'asma, i provoca la reducció de la funció pulmonar o l'agreujament de les patologies cardiovasculars. A més de les persones amb problemes del cor i de pulmons, es considera població sensible els nadons, els infants en edat preescolar, les dones embarassades, els jubilats i la gent que fa esforços o exercicis físics a l'aire lliure. L'ozó també és tòxic per a la vegetació, danya els boscos i redueix la productivitat dels cultius.

Segons un informe d'Ecologistes en Acció, prop de 230.000 persones (el 3% de la població catalana), viuen en zones on l'aire està molt contaminat per aquesta substància. A més de la comarca d'Osona (amb una important incidència a Vic, Tona i Manlleu), les zones més afectades són el Camp de Tarragona i les comarques de Girona. L'ozó es gesta a partir de l'emissió dels òxids de nitrogen del trànsit rodat i de les indústries de les àrees de Barcelona i Tarragona en reaccionar amb els compostos orgànics volàtils que s'evaporen a temperatura i pressió ambientals. Empesos per les brises marines, aquests tòxics penetren terra endins, a través de les valls del Congost i del Besòs.


Tot i que ja fa tres mesos que Barcelona i quatre municipis més de l'entorn apliquen per primera vegada serioses restriccions en la circulació de cotxes i motos, encara és massa d'hora per comprovar-ne l'eficàcia. Probablement haurem d'esperar als mesos de calor per veure si aquest invent funciona de veritat.

Les restriccions afecten l'anomenada zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona, una àrea de 95 quilòmetres quadrats que engloba la capital catalana i inclou part dels municipis pròxims de l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià de Besòs. En aquesta zona queden vetats tots els vehicles –turismes, motocicletes, ciclomotors i vehicles lleugers de tres i quatre rodes– que no tinguin l'etiqueta ambiental atorgada per la direcció general de Trànsit (DGT), sobretot els vehicles de benzina anteriors a l'any 2000 i els dièsel previs al 2006.

La prohibició de circular que afecta aquests vehicles va de dilluns a divendres entre les 7 del matí i les 8 del vespre, però no s'aplica durant els dies festius i els caps de setmana. Tot i això, en dies laborables també hi ha excepcions, com ara la moratòria d'un any concedida als conductors que necessiten el vehicle per treballar a la metròpoli, els camions i furgonetes de repartiment que no compleixen els requisits ambientals i els autocars. Les ambulàncies, els vehicles de mobilitat reduïda i els de serveis funeraris també estan exempts de complir la nova normativa.
 

Cartell de la ZBE Foto: Paula Roque


Els conductors que s'ajustin a la llei seran sancionats a partir de l'1 d'abril. Fins aleshores els infractors seran advertits, però no multats. A partir d'aquesta data, les multes seran d'entre 100 a 499 euros les infraccions lleus, d'entre 500 i 1.000 les greus i les molt greus arribaran a 1.800 euros. L'import variarà depenent de si l'infractor va amb motocicleta, cotxe o camió, i també s'encarirà si es detecta l'incompliment en un dia en què els nivells de contaminació superin oficialment els límits.

Però la normativa no satisfà a molts conductors. Així, a principis de febrer, 3.500 vehicles (3000 turismes i 500 motos) es van concentrar al Passeig de Gràcia per protestar contra la zona de baixes emissions (ZBE). Els manifestants criticaven la mesura i la falta d'alternatives perquè els vehicles més antics puguin continuar circulant per Barcelona. De fet, deien, en altres ciutats s'està donant la possibilitat d'adaptar el cotxe a la normativa amb sistemes de gas o de filtració, una alternativa basada en el reciclatge que evitaria que la gent hagués de canviar de vehicle.

Sigui com sigui, l'Ajuntament de Barcelona calcula que amb la zona de baixes emissions es retiraran de circulació uns 50.000 vehicles en una primera fase i que, en quatre anys, la xifra creixerà fins a 125.000 vehicles (el 20% del parc en circulació actual de la ciutat), la qual cosa suposaria un descens del 15% de les emissions contaminants més perilloses per a la salut: les dels òxids de nitrogen i les partícules en suspensió. Pel que fa al CO2 la reducció podria arribar a un 6%. L'entrada en funcionament de la zona de baixes emissions afectarà directament al transport públic de l'àrea metropolitana, on les administracions esperen que incrementi un 20% el nombre de passatgers.

L'Àrea Metropolitana i la Generalitat han assegurat que reforçaran progressivament els serveis d'autobusos interurbans i crearan noves línies, a més de promoure el reforçament del metro i augmentar la freqüència de pas dels Ferrocarrils de la Generalitat al Vallès. Mentrestant, no se sap si el servei de Rodalies millorarà les seves prestacions, evitarà els proverbials retards i es reforçarà a les hores punta. Tanmateix, és de desitjar que no passi com sempre, que els trens s'aturen cada dos per tres pels sovintejats problemes amb la mítica catenària. També caldrà veure si la Generalitat reforçarà i ampliarà els aparcaments per deixar els vehicles privats a prop d'estacions de fora de Barcelona per connectar amb transports públics.

Tornant a la reducció de contaminants, un dels principals inconvenients és que no tots els municipis de l'àrea Metropolitana estableixen una zona de baixes emissions. Malauradament, Badalona, que queda fora de l'àrea, no pensa seguir per aquesta via. En el cas de Terrassa, aquesta població té una zona de baixes emissions al centre de la ciutat, però no en el seu conjunt, que entrarà en vigor el 2021 i només s'aplicarà en episodis de contaminació. Sabadell no aplica cap mesura perquè considera que s'ha de tractar en l'àmbit global. I Sant Cugat, que en un principi volia introduir limitacions importants, al final s'ha desentès de la proposta.

Més enllà de la contaminació produïda pels vehicles, sovint oblidem la que es genera per l'elevat volum de creuers i avions que arriben al port i a l'aeroport del Prat. L'ampliació d'una de les terminals de càrrega del Port de Barcelona ha provocat les crítiques dels moviments socials favorables al decreixement turístic i les dels col·lectius ecologistes. En aquest context, la limitació de vols i vaixells esdevé una mesura obligada per reduir les emissions de diòxid de carboni.

-------------------------------

A Osona, a seixanta quilòmetres del centre neuràlgic que ocasiona bona part de l'ozó troposfèric, el Consell Comarcal està analitzant l'impacte que té la Zona de Baixes Emissions de la capital en la qualitat de l'aire de la nostra comarca. De fet, des de ja fa mesos, el Consell està recollint dades que analitzen l'estat de l'aire que respirem i prepara l'estudi que es presentarà al mes de maig i permetrà veure "l'abans i el després".

Osona és un dels territoris de l'Estat i, com ja s'ha dit, del continent europeu, on se supera més vegades els llindars que marca la normativa per ozó troposfèric; de fet, les darreres dades conegudes expliquen que l'any passat el límit es van superar en 41 ocasions. En aquest marc, els ambientalistes diuen que les restriccions a l'àrea metropolitana de Barcelona són positives, però insuficients; i afegeixen que la solució passa per una millor sensibilització de la societat perquè comenci a actuar. També creuen que l'ozó troposfèric habitual a l'estiu no és l'únic factor preocupant, sinó que també ho és alarmant l'índex de partícules en suspensió o el benzopirè, que són més presents a l'hivern.
 

Alcaldes d'arreu d'Osona, junts per fer front a la contaminació atmosfèrica. Foto: Carles Fiter


Amb l'objectiu de consensuar i impulsar mesures concretes per millorar l'aire, fa poc més d'un any es va crear una Taula supramunicipal per la qualitat ambiental de la Plana de Vic. Aquesta agrupació està formada pels 26 ajuntaments. A part de la Taula, per ajudar a disminuir la contaminació, el Consell Comarcal també ha proposat la posada en marxa d'unes rutes que uneixin els diferents municipis a peu o en bicicleta. Aquest organisme ha ofert als ajuntaments l'accés a la cooperativa Som Mobilitat, amb la finalitat que puguin compartir cotxe elèctric per anar a Barcelona, i també fer una mobilitat a demanda perquè la gent depengui menys del vehicle privat. D'altra banda, Margarida Feliu, responsable de l'Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat del Consell, assegura que per fer front als alts nivells de benzopirè, un agent cancerigen que es crea a partir de males combustions d'alguns materials, es faran campanyes periòdiques per recordar que a les llars de foc "no es pot cremar qualsevol cosa".

Temps enrere, l'Ajuntament vigatà va acordar que cada vegada que es produïssin avisos preventius sobre nivells elevats de contaminació informaria immediatament per telèfon o correu electrònic a totes les escoles, casals d'infants i residències geriàtriques per evitar que es facin activitats a l'aire lliure. I també va demanar a TV3 que informi regularment de la qualitat de l'aire en els seus espais meteorològics.

A banda de les mesures informatives, de vegades les solucions també són pràctiques, encara que acotades a temes que d'entrada no semblen importants. Però tot suma. Així, l'Ajuntament de Vic, a proposta del grup municipal Capgirem Vic, va aprovar per unanimitat una moció demanant l'ampliació del servei de bus entre la capital osonenca i Bellaterra. Com ja tenen altres municipis de la Catalunya Central, com Manresa o Igualada, els estudiants de Vic que van i venen cada dia de la Universitat Autònoma de Barcelona podrien passar a utilitzar el transport públic.

Una de les iniciatives populars més destacades a la comarca és la creació fa uns mesos de l'associació Osona Respira, que aglutina un grup de persones de diferents camps que es van agrupar preocupats per la superació dels nivells d'ozó troposfèric a la Plana de Vic durant els mesos d'estiu. Xevi Mas, portaveu del col·lectiu, diu que ells veuen bé la iniciativa de la Zona de Baixes Emissions , però creuen que és insuficient per revertir la situació, atès que "les previsions de rebaixa de l'òxid de nitrogen –agent precursor de l'ozó troposfèric- se situen només entre el 7 i el 15% el primer any". I s'oposen als llindars que marca la llei espanyola, "que són molt laxes en comparació amb les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut".

Amb el benentès que no sempre s'ha de donar la culpa als altres, Osona Respira creu que no n'hi ha prou de proclamar que la contaminació a la comarca prové únicament de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana, perquè segons aquesta associació a Osona "també creem la nostra pròpia contaminació i l'hem de reduir. No podem posar més excuses per actuar i ens hem de mentalitzar que primer hem de començar a fer la feina a casa, agafar més la bicicleta o el patinet, utilitzar el transport públic i molt menys el cotxe. No oblidem que al voltant del 30 i el 40% dels òxids de nitrogen precursors de l'ozó troposfèric venen del trànsit rodat i cal reduir-lo al màxim".

Per millorar la situació, Osona Respira assegura que cal actuar conjuntament des de tots els fronts: l'administració, la societat, però també la comunitat mèdica. Un altre dels cavalls de batalla del grup osonenc és l'accés a la informació. En aquest sentit, el seu portaveu lamenta que quan el panell informatiu situat a la plaça de l'Estació de Vic indica que s'estan superant els nivells d'ozó, no s'avisa amb temps a les escoles perquè no deixin sortir els nens i les nenes al pati; o s'informa quan ja ha passat l'episodi. Per això, demana més coordinació entre les administracions.

A finals d'estiu, a les portes d'octubre, serà el moment de veure si les mesures adoptades a Barcelona i a l'àrea Metropolitana han contribuït de manera eficaç a reduir la contaminació o si només han estat un pedaç que maquilla una realitat cada vegada més alarmant. Temps al temps.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Toni Coromina
Periodista
- Nascut a Vic, l’1 de maig de 1955. Casat, dos fills.
- Promotor de happenings teatrals a Vic (1976-1982)
- Des de l'any 1987, periodista als mitjans de comunicació comarcals: El 9 Nou, La Marxa, TVO, El Ter, Osona Comarca, Ràdio Vic, Canal Taronja.
- Co-autor del llibre “Rebotiga d'Il·lustres”, amb Albert Om. Premsa d'Osona 1989.
- Editor i coordinador de la revista El Pardal Moderat. Vic. 1991-1992.
- Guionista humorístic a Ràdio 4 i a Rac1.
- Publicació del llibre “El que la sigue la persigue”, biografia del grup musical El Ultimo de la Fila. Editorial Can 1995.
- Autor del llibre “Cafè Vic”, retrat d’una generació de rebels i bromistes (1970-1985), Ajuntament de Vic-Eumo Editorial (2007).  
- Col·laborador a NacióDigital (Osona.com) des de 1995.
- Columnista, redactor i guionista de la vinyeta editorial, a "La Vanguardia" (des de 1991-fins al 2018).
- Autor de la novel·la “A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites”  (2014), Témenos Edicions.
- Autor del llibre "Òxid de boira" (Editorial Galeria el Carme de Vic, 2016).
- Autor del llibre "El bisbe ludòpata i altres contes" (Témenos Edicions, 2016).  
- Autor del conte infantil "La rita i en Kubala", amb il·lustracions d'Isa Basset (Témenos Edicions, 2018)
- Autor del llibre "El color de la vida. 40 anys de salut mental a Osona". Osonament, 2019
02/06/2020

La primavera de les «formigues»

30/04/2020

«¡Contamos contigo!»

31/03/2020

​El Rebost Solidari

06/03/2020

L'ozó a Osona i les restriccions de trànsit a Barcelona

05/02/2020

​Amics en la distància: Àlex Cerrada

07/01/2020

​Escombriaires, drapaires i caganers

13/12/2019

​Regals, l'amic invisible i el Nadal del pobre

08/11/2019

​Aventures de la llora Ramallets

09/10/2019

​Menors conflictius i ponts integradors

20/09/2019

Les competències del Consell Comarcal

Participació