Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


S'ha acabat el dol

«L'independentisme torna a exhibir múscul i a condicionar la governabilitat de l'Estat. Si recupera l'esperit guanyador podrà superar el 50% dels vots»

per Germà Capdevila , 1 de març de 2020 a les 20:00 |
Després de dos anys llargs de repressió, exili i presó, l'independentisme sembla començar a superar l'esperit de derrota que va deixar l'intent fallit de l'octubre de 2017. Dos anys llargs de desil·lusió, desencant i baralles fratricides entre els sectors més intensos de cada família del moviment sembla que comencen a quedar enrere. Hi ha senyals d'una revifalla que pot agafar l'Estat amb el peu canviat.

Les dues visions del futur de l'independentisme poden exhibir un canvi de tendència que convida a superar el desconcert i la desesperança. S'apropa un cicle electoral que no serà forçat pels partits del 155, sinó pel govern català. Unes eleccions on se superarà definitivament el fals mite de la unitat preelectoral –les dades mostres que els resultats són pitjors que quan cadascú va per separat– i permetrà a cadascú mesurar les seves forces. Seran els ciutadans i no pactes de les cúpules els que decidiran qui ha de liderar la nova etapa de l'independentisme. Una etapa que pot ser determinant.


Els partidaris de posar l'Estat davant el mirall de la taula de negociació, tot i les poques esperances en un resultat positiu, poden treure pit amb motiu. Han obligat a seure a la taula al mateix líder espanyol que va donar suport entusiasta al 155 i que es negava a atendre les trucades del president català. Una taula bilateral, amb una posada en escena d'igual a igual, amb reconeixement explicit del caràcter polític del conflicte. No és poca cosa, i pot deixar un pòsit altament positiu per quan arribi l'hora de tornar a intentar-ho.

Els que insisteixen en la via de la confrontació també poden treure pit. La manifestació de Perpinyà ha demostrat el fracàs de la via repressiva de l'Estat. Dos anys de persecució inútil als exiliats ha acabat amb un bany de masses i honors d'Estat per a Puigdemont. Ha quedat palès que la força del moviment independentista roman intacta, i que la unitat es produirà quan arribi el moment. 


Contràriament al que es vol remarcar des de la premsa unionista, les dues visions de la jugada no són incompatibles. Ans al contrari, es retroalimenten. Més enllà de les clares diferències polítiques i de les animadversions personals, la idea de la independència és més forta, i els obligarà a convergir.

És evident que la unitat és en l'objectiu final, però que les visions sobre com arribar-hi són divergents. Una dicotomia que ha de dirimir-se democràticament. Qui guanyi marcarà el pas, i els altres partits independentistes hauran de sumar-s'hi, perquè tots són necessaris per sumar la majoria que pot superar per primer cop el 50% dels vots emesos.


S'ha acabat el dol pels fets d'octubre de 2017. L'independentisme continua sent la força hegemònica de la política catalana. Manté una capacitat movilitzadora inigualable i està en posició de condicionar la governabilitat de l'Estat. Cal recuperar l'esperit guanyador. Uns resultats superiors al 50% ensorrarien gran part de l'argumentari unionista, i posarien en dificultats la posició de l'Estat a la taula de negociació. Aquest hauria de ser l'objectiu comú i prioritari dels partits independentistes.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
24/05/2020

Xantatge amb els morts

17/05/2020

L'estat d'alarma serà permanent

10/05/2020

La cogovernança i altres faules

03/05/2020

L'oest llunyà

26/04/2020

Una i no cinquanta-i-una

19/04/2020

La policia del pensament

11/04/2020

El retorn (dels accionistes)

05/04/2020

L'autonomia que ens cal

29/03/2020

No som "sistèmics"

22/03/2020

Sí, tu també

Participació