Opinió

Guillem

«És una història d'un assassinat de l'extrema dreta a la València dels primers anys 90, sí. Però és molt més que això»

per Jordi Muñoz , 29 de febrer de 2020 a les 20:00 |
Núria Cadenas ha escrit un llibre (Guillem, Ed. Amsterdam) que tothom hauria de llegir. S'hi explica, amb una gran destresa i eficàcia narrativa, el cas de Guillem Agulló. He de confessar que m'ha costat obrir el llibre: aquest cas fou la nostra socialització política primerenca. Vam aprendre moltes coses que no oblidarem. Sobre nosaltres i sobre l'extrema dreta. Sobre la violència.

Però també, o sobretot, sobre la policia (les càrregues, les detencions, les identificacions), sobre la justícia (la humiliació, la impunitat) i sobre la premsa de dretes (les mentides, el discurs d'odi, la manipulació sense límits). Vam experimentar la impunitat, la impotència i l'odi en primera persona amb 14, 15, 16 anys. I no ens n'hem oblidat. Però això forma part de la nostra història particular.


El que explica el llibre va molt més enllà d'això. És una història d'un assassinat de l'extrema dreta a la València dels primers anys 90, sí. Però és molt més que això. És un retrat cru i descarnat de la connivència de la dreta i l'extrema dreta a Espanya. La dreta política, però sobretot la dreta infiltrada als aparells de l'estat i als mitjans de comunicació.

Al llibre s'hi pot resseguir amb detall l'actitud de provocació constant de la policia nacional, dels jutges i jutgesses que va permetre un judici injust i humiliant, del diari Las Provincias, que va manipular tant com va poder per convertir la víctima en botxí i els botxins en víctimes, i dels grups d'extrema dreta que després de l'assassinat seguien perseguint i amenaçant amics i familiars de Guillem.


La memòria de tot allò va bé, molt bé, per entendre millor algunes de les coses que passen avui. Especialment, sobre les relacions entre la dreta i l'extrema dreta a Espanya, i sobre la infiltració de l'extrema dreta en els aparells de l'estat. Quan algú es sorprèn pels pactes de PP i Cs amb Vox només ho pot fer des de la ignorància sobre la naturalesa profunda de la dreta espanyola i de l'estat profund espanyol, i les seves continuïtats ideològiques, culturals i familiars amb el franquisme.

I per això sempre ha trobat complicitats i connivència en la dreta majoritària, a la policia i a la justícia. En trobava quan era políticament minoritària i, encara més, en troba ara que té una expressió electoral pròpia i molt potent. Aquest llibre és un bon exemple de com la història ens ajuda a entendre el present.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Muñoz
Jordi Muñoz (València 1979) és investigador en ciència política de la Universitat de Barcelona. Fa recerca en comportament polític i política comparada, i imparteix classes d’anàlisi electoral a la UB. També col·labora en diversos mitjans de comunicació. A Twitter: @jordimunozm.
14/03/2020

Comprar desigualtat a l'Abacus

29/02/2020

Guillem

15/02/2020

El franquisme al codi penal: Gora alka-eta

01/02/2020

La Fiscalia contra Cuixart

18/01/2020

​«No, no y no»

04/01/2020

​De confiances i desconfiances

21/12/2019

El poder judicial, pendent avall

07/12/2019

«El compadreo»

23/11/2019

El PSC i la immersió

27/10/2019

Institucions i moviments

Participació