Opinió

Enemic de la mala gent i de la justícia corrupta

«Amb el cas Betancor s'ha descobert que Ciutadans es dedica a la corrupció judicial. La pitjor de totes»

per Xavier Roig , 29 de febrer de 2020 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha una raó fonamental que fa que Ciutadans no triomfi. Bé, que no triomfi en situació normal. Vull dir que només pot despuntar en un ambient de caos i de conflicte civil. I és que aquest partit va néixer com a reacció. No a favor de res, o per defensar unes idees qualsevol. No senyor. Va néixer com un partit anti-català. No pas anticatalanista, com la nostra premsa els qualifica. No ens enganyem pas. No són enemics del catalanisme. Són enemics de Catalunya i del que la nostra nació significa. Enemics, sobretot, de la nostra llengua i cultura. De les nostres tradicions històriques, etc.

Els catalans, amb Ciutadans, hem comès molts errors. El més greu és haver estat permissius. Haguérem d'haver-los rebutjat socialment de bon inici. L'actuació de la "pantojita" Arrimadas ha estat sempre inadmissible pels paràmetres de la normalitat. Cap país normal -clar que nosaltres no ho som- l'hagués acceptada. Vostès s'imaginen una immigrant a França que, després de quatre anys d'haver-hi arribat, comencés a atacar les arrels de la cultura francesa? Llengua, història, tradició..., La seva manera de viure i entendre el món. O una immigrant a Alemanya. O a Escòcia. Tant fa. En tots aquests llocs l'hagueren fet fora a cop de buit social i rebuig mediàtic. Nosaltres no, perquè confonem tolerància i acolliment amb permissivitat i imbecil·litat absoluta.


Jo als de Ciutadans -ho he escrit i ho mantindré mentre les coses no canviïn- no els considero adversaris meus. Gent distant a la meva manera de pensar. No. Els membres de Ciutadans són els meus enemics; i mai els saludaré ni els donaré la mà. No els accepto. Em volen veure desaparegut com a català. Són mala gent.

Per si faltava poc, ara s'ha descobert (no podia ser d'altra manera tractant-se de mala gent) que es dediquen a la corrupció judicial. La pitjor de totes. I no és culpa seva -de Ciutadans, vull dir-. La justícia espanyola ja està corrompuda des de dalt fa temps. Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, Tribunals de Justícia de les Comunitats Autònomes, Audiència Nacional, Audiències Provincials, Escola de Justícia, etc. És a dir tot el que emana del Consell General del Poder Judicial que és l'òrgan judicial més pervertit de tots. A cap d'ells els confiaria ni tan sols la caseta del gos.


Aquesta descoberta del corrupte de la JEC (aquest tal Betancor) recorda les pel·lícules de Chicago dels anys vint. Policia, jutges, polítics, tots barrejats a sou dels malfactors. I el contribuent català, impotent, va veient com es van passant el porró. A Chicago, la festa la va acabar el poder federal (va ser l'FBI qui va enviar l'agent especial Eliot Ness a la unitat de Prohibició).

Inevitable: el poder local estava podrit, corromput fins al moll de l'os, i havia de ser algú de fora que anés a acabar-ho. Amb tota aquesta enorme bassa de merda espanyola -com la va qualificar en Josep Pla- passarà alguna cosa semblant. Si es desmunta serà gràcies a l'equivalent europeu de poder federal: la Unió Europea. Sort hem tingut que el corrupte de Ciutadans a la JEC va intervenir en la manipulació de les eleccions europees -cosa que donarà entrada al Parlament Europeu en aquesta discussió-. Altrament, aquest "cocidito madrileño" hagués quedat reduït a una anècdota.


Amb l'enrenou destapat es demostra el que molts sabíem (per pura deducció i observació). I és que els que volen veure desapareguda Catalunya des de la seva acció política són els mateixos que la volen veure aniquilada des de la seva acció judicial. Cares diferents, però el mateix objectiu. Tots ells mala gent. Repugnants. Per això són els meus enemics.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
14/03/2020

Xerrar de la pandèmia? Millor fem altres coses

29/02/2020

Enemic de la mala gent i de la justícia corrupta

15/02/2020

Jo també soc l’Anna Erra. I ni em disculpo ni me’n desdic

01/02/2020

Quan la JEC té raó

18/01/2020

Més precisió i gosadia periodístiques

04/01/2020

​La decisió de la JEC, un bé de Déu

21/12/2019

​La davallada de Catalunya i la falta de coratge

07/12/2019

El cofoisme també té un final

02/12/2019

Informació local: emplenar el forat amb el farcit necessari

30/11/2019

Gerro xinès o cubell d’escombraries?

Participació