Tota forma de feixisme és terrorisme

«Que la proliferació d'accions violentes amb el segell neofeixista s'ha incrementat és un fet inqüestionable»

per Ricard Sánchez , 28 de febrer de 2020 a les 17:46 |
El Codi Penal inclou els delictes d'incitació a l'odi per raó de gènere, raça, religió o una altra circumstància així com també el de negació o justificació del genocidi, però no fa esment a l'apologia del franquisme o del feixisme. Aquest dies, la vicesecretària general del PSOE i portaveu del grup socialista al Congrés, Adriana Lastra, ha anunciat la tipificació de l'apologia i l'exaltació del franquisme perquè sigui, per fi, delicte. Jo, personalment, ho veig bé, i espero que s'instauri aviat, ja que la dignitat de les víctimes no pot obviar-se més temps. No hi ha neutralitat possible davant d'una dictadura que va matar, empresonar, perseguir i humiliar els vençuts i opositors i va llançar a l'exili centenars de milers de persones. Això no es pot oblidar ni perdonar. 

Aquesta mesura anunciada per Lastra, però, crec que no és suficient, sobretot si tenim en compte les diferents i violentes formes feixistes que hi ha arreu del regne d'Espanya i que representen, també, un delicte i un perill. Sembla que el govern del PSOE no es recordi que, aquests darrers anys, el major risc terrorista a Europa és el de l'extrema dreta. De fet, per a diversos analistes, les accions armades dels grups d'extrema dreta ja plantegen una amenaça superior a la del terrorisme gihadista per a la seguretat d'Europa i els EUA. 


No oblidem la matança d'Utoya, aquella cacera d'adolescents perpetrada per l'ultradretà noruec Anders Breivik que va causar la mort de 69 joves en un campament d'estiu del Partit Laborista de Noruega. El terrorista en qüestió havia assassinat, hores abans, vuit persones en un atemptat amb explosius a Oslo, i mentre les forces de seguretat se centraven en aquell malaurat fet, ell va aprofitar per cometre la massacre a l'illa. 

A l'Estat espanyol, però, l'alerta mediàtica, social i política davant d'aquest risc, és inexistent. Diversos grups neonazis armats han estat desarticulats a Alemanya, Itàlia i EUA en aquests darrers mesos. Tristament, fa pocs dies van tornar a matar de nou. L'atemptat terrorista ultradretà a Hanau (Alemanya) és el més greu i el que més morts ha provocat en sòl europeu des de l'ofensiva gihadista de Barcelona l'any 2017. Però hi ha una cosa encara més alarmant: que malgrat tot, l'extrema dreta cada cop obté millors resultats electorals, tant a Espanya com a Europa, i que els discursos d'odi que abanderen tenen una presència cada cop més assídua, blanquejats de forma perillosa -i fins i tot esperpèntica- per diferents mitjans de comunicació i xarxes socials.


Que la proliferació d'accions violentes amb el segell neofeixista s'ha incrementat és un fet inqüestionable. Els analistes porten anys advertint sobre la creixent amenaça del terrorisme d'extrema dreta a Occident, tot i que en poques ocasions són considerats, en els mitjans de comunicació, com a terroristes o com una amenaça real. De fet, sovint se'ls atribueixen problemes d'adaptació o malalties mentals, cosa que mai s'esgrimeix quan el terrorista és un gihadista. 

En el regne d'Espanya, però, tot i haver aturat diversos militants d'extrema dreta fortament armats o haver desarticulat diversos grups que posseïen armes, mai s'ha aplicat la llei antiterrorista. Recordem que l'any passat, la Guàrdia Civil va detenir un home de 44 anys a la localitat valenciana d'Alfarrasí per fer una crida, a través de les xarxes socials, a atacar persones musulmanes i emigrants. Els agents van descobrir que a casa seva hi tenia més de cent armes de foc i molta munició. Pocs mesos abans d'aquest fet, els Mossos d'Esquadra detenien, a Terrassa, un ultradretà de 63 anys després de descobrir que pretenia assassinar el president del Govern, Pedro Sánchez. 


Aquest home, que el titllaven de guillat solitari, posseïa un fusell d'assalt Cetme; quatre rifles d'alta precisió; un subfusell d'assalt tipus Skorpion, i setze armes de foc. La fiscalia de l'Audiència Nacional va rebutjar reclamar les dues investigacions i tractar aquests casos com terrorisme.

Però la cosa no s'acaba aquí. Anem més enrere, concretament a l'Operació Panzer, portada per la Guàrdia Civil l'any 2005, que va permetre desarticular el Frente Antisistema (FAS) a València, i que va acabar amb la detenció de més d'una vintena de neonazis, entre els quals es trobaven tres militars, un regidor d'España2000, un aspirant a Guàrdia Civil i l'assassí confés del jove Guillem Agulló. 

Després de mesos d'escoltes i monitorització de les seves activitats i pàgines web, la Guàrdia Civil va detectar que el grup es dedicava a la venda d'armes i a organitzar pallisses contra emigrants i antifeixistes, segons van publicar en una nota de premsa. Les detencions es van precipitar després d'adonar-se que hi havia filtracions per part d'agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que van alertar els neonazis que estaven sent vigilats, pel temor que perpetressin més accions violentes. 

Els grups d'extrema dreta no han comès cap gran atemptat recentment a Espanya que hagi sacsejat l'opinió pública perquè no han tingut capacitat. Però recordem, i no oblidem mai, que han assassinat diverses persones per la seva ideologia, pel seu color de pell, per la seva confessió religiosa o per la seva orientació sexual, i han realitzat atemptats amb explosius en nombroses ocasions. Curiosament, però, mai s'ha parlat de terrorisme neonazi o ultradretà des de la nostra estranya Transició. I evidentment que estem parlant de terrorisme. Ells són una amenaça terrorista. S'ha d'estar cec per no veure-ho. Les agressions que cometen contra col·lectius de migrants, LGTBI o militants antifeixistes ens ho demostren cada dia. 

Què passa? Que hem d'esperar que es produeixi una matança com la d'Utoya perquè s'actuï de manera contundent contra aquests grups violents i fanàtics d'una vegada per totes?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació