opinió

El patrimoni pel patrimoni

«Acusats, doncs, i desatesos, dos consellers de cultura del govern Puigdemont. Desatès del tot, però, només un»

per Carme Vidalhuguet , 27 de febrer de 2020 a les 21:09 |
L'Ajuntament de Vilanova de Sixena exerceix d'acusació particular contra els consellers de cultura Santi Vila i Lluís Puig per desobediència, "intensa i agreujada", en el cas de Vila, perquè no només va deixar de complir el mandat judicial, sinó que, segons recull l'escrit de l'acusació particular, va ser "preponderantment activa" i va intentar "obstaculitzar i posar traves" al compliment de la sentència.

El litigi de Sixena viu un punt d'inflexió quan l'abril de 2015  el jutjat número 1 d'Osca va acordar l'obertura de judici oral contra els consellers Vila i Puig i sentenciava l'anul·lació de les compra-vendes de les obres que va fer la Generalitat entre 1983 i 1992 i el Museu Nacional d'Art, el MNAC, el 1994. I aquesta mateixa sentència n'atorgava la propietat, d'aquestes obres, a l'ordre santjoanista del Monestir de Sixena. I aquest mateix jutjat ordenava l’execució provisional d'aquesta sentència i requeria el trasllat “immediat” de les quaranta-quatre obres del Museu de Lleida.


El govern de la Generalitat hi va recórrer, contra la sentència i contra l'ordre que l'executava, i, amb Santi Vila com a conseller de cultura, va declarar la unitat de la col·lecció. Tot el país, d'acord amb la llei de Patrimoni cultural,  la va celebrar, aquella fermesa en la unitat de col·lecció. Però amb l'aplicació del 155 per part del govern Rajoy, amb la complicitat del PSOE de Pedro Sánchez, la justícia espanyola ordenava a la Guàrdia Civil de requisar les obres del Diocesà de Lleida. Quina nit, aquella nit...

Pel cas de Sixena, Osca imposa fiances milionàries: 216.000€ al conseller Santi Vila i 88.000 al conseller Lluís Puig, sota l'amenaça d'embargar-los. Desproporcionat! La interlocutòria assenyala que aquestes fiances el que pretenen és garantir les possibles responsabilitats que se'ls puguin atribuir; però, de fet, els obliguen a pagar unes quantitats molt superiors a les multes que es demanen com a condemna.


I per evitar l'embargament dels seus béns, els consellers les han hagudes de dipositar, aquestes fiances. Però mentre la de Lluís Puig, sembla ser que la hi va abonar la Caixa de la Solidaritat al desembre passat, Santi Vila també hi va recórrer, a la tal Caixa, però no el va assistir. Raó per la qual és que va demanar una pròrroga al jutjat per buscar els diners, pròrroga que també li va ser denegada. Divendres, el seu advocat presentava als jutjats d’Osca l'escriptura de casa seva. De Figueres. "És l'únic que puc aportar" deia.

¿Aquest és el preu que n'ha de pagar un conseller per executar els acords, col·legiats, de govern; i, en aquest seu cas, atenent que actuaven d'acord amb la llei de patrimoni? Sembla ser, segons la Llei catalana de serveis jurídics, de 1996, que la Generalitat no pot defensar els membres del govern en procediments judicials que siguin acusats de delictes contra l'administració, entre els quals s'inclouen els delictes de desobediència, prevaricació i malversació.


Segons aquest precepte legal, els membres del govern queden desprotegits per la pròpia administració actuant en defensa i d'acord amb les lleis catalanes, la de Patrimoni, en el cas que ens ocupa. Però, compte -que és de política de què es tracta!-, si el conseller Santi Vila no hagués defensat la unitat de col·lecció d'acord amb aquesta Llei de Patrimoni cultural català, també hauria hagut d'afrontar querelles per prevaricació, però en aquest cas d'entitats culturals que haurien considerat que no el protegia, aquest nostre patrimoni.

Acusats, doncs, i desatesos, dos consellers de cultura del govern Puigdemont. Desatès del tot, però, només un. Perquè arribats fins aquí, si és cert que un criteri es pot compartir o no però en tot cas s'ha de respectar, es fa del tot incomprensible que la Caixa de la Solidaritat, per una mateixa causa, a l'un, dels consellers, l'atengui i  a l'altre l'abandoni a la seva sort. A Lluís Puig, li liquida la fiança, a Santi Vila, quan hi recorre, li nega el suport. Si realment ha estat així, és del legítim de preguntar-se: ¿per què?

¿Perquè abandona la nau la vigília del darrer Ple? ¿Perquè es manifesta no independentista? Que potser que fos independentista era la condició sine qua non del president quan li va demanar que l'acompanyés en l'Executiu? ¿Que no es fan enrere, semblantment, d'aquell govern que els ciutadans ens crèiem independentista en tots i cadascun dels seus membres, la vicepresidenta i portaveu Neus Munté, la consellera Meritxell Ruiz i els consellers Jordi Baiget i Jordi Jané, a més a més del secretari del govern, Vidal de Ciurana? I quan van demanar el relleu al President, tothom ho vam acceptar respectant les seves íntimes raons.

Incomprensible que el Govern no resolgui poder atendre casos com aquest. Però aquests n'és més, d'incomprensible, si és cert que la Caixa de la Solidaritat una fiança l'atén i l'altra la menysté. I per una mateixa causa: la defensa del patrimoni cultural català per part de dos mateixos càrrecs de responsabilitat. Dos consellers de cultura.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
25/05/2020

La mort en xifres

11/05/2020

Els governs municipals

29/04/2020

L'estat del malestar

14/04/2020

Desxifrar el feixisme

26/03/2020

La cultura patirà

12/03/2020

Què se n'ha fet d'aquella Crida?

27/02/2020

El patrimoni pel patrimoni

13/02/2020

Objecció de llengua

01/02/2020

Incerteses, desconfiances i recels

16/01/2020

Problemes locals, solucions globals

Participació