OPINIÓ

Coronavirus-19, alerta sanitària o alarma mundial?

«La intoxicació d'informació provoca por irracional i, finalment, cansament. Excés, sobredosi d'informació i escassetat de coneixement»

per Marina Geli , 24 de febrer de 2020 a les 17:55 |
L'alerta d'emergència de salut global de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el passat 30 de gener per un nou coronavirus, Covid-19, està generant decisions que tenen més a veure amb la política, amb els interessos econòmics i amb una por irracional que amb l'epidemiologia. Fins ara hi ha unes 76.000 persones infectades i unes 2.200 persones mortes.
 

La família dels virus del Coronavirus és present entre els humans i animals des de fa molts anys. Com molts germens, habita entre animals i periòdicament passa als humans per transmissió zoonòtica. Els coronavirus en l'espècie animal són habituals entre els ocells o ratpenats, ja que la temperatura més alta de la seva sang és un bon hàbitat. Els coronavirus causen a tot el món infeccions respiratòries de vies altes i baixes. Des de constipats vulgars o bronquitis a pneumònia.
 

L'any 2002, el coronavirus anomenat SARS va causar un brot de pneumònia asiàtica iniciat a Guangdong, autolimitat. Des del novembre d'aquell any fins a maig del 2004 les autoritats sanitàries mundials van declarar 8.422 casos de pneumònia per aquest coronavirus, que va deixar un miler de persones mortes. L'extensió va afectar 29 països del món, encara que la gran majoria de casos greus es registrés en el brot epidèmic xinès.
 

El mateix 2012 es va descriure un nou brot de coronavirus a l'Orient Mitjà, el MERS-Cov, autolimitat, que va causar síndrome respiratori agut en unes 2.468 persones, amb unes 851 morts declarades.
 
La gran pregunta és: estem davant d'una alerta sanitària com hi ha periòdicament o d'una alarma mundial? La ciència epidemiològica que analitza les poblacions infectades (prevalença), els nous casos (incidència) i els experts de salut pública que fan la comunicació del risc són la font principal en la presa de decisions? Algunes dades  publicades comparades ajuden a afirmar que, molt probablement estem davant d'una alerta i no d'una alarma, i que la ciència no és qui governa les decisions.
 
Cada any, les epidèmies estacionals de grip afecten entre un 10-20% de la població mundial en els hiverns dels dos hemisferis. Entre 3 i 5 milions casos de persones infectades per la grip estacional són greus i es declaren entre 300.000 i 650.000 morts. La gran majoria de casos greus o de persones mortes són persones grans, amb problemes crònics o amb fragilitat. Entre el 75-90% dels casos greus són majors de 65 anys. Cal tenir en compte que la vacuna per a la grip estacional fa disminuir la gravetat de la mateixa en persones vacunades.
 
L'any 2009, una nova soca del virus influença, H1N1, va detectar-se a Veracruz, Mèxic. El mes de Març del mateix any, l'OMS va declarar l'alerta global. Inicialment es va anomenar grip porcina, ja que el virus havia passat dels porcs als humans. La letalitat (mortalitat) finalment va ser inferior a la de la grip estacional, malgrat esdevenir una pandèmia (escala mundial de l'epidèmia), igual que la resta de grips estacionals. L'epidemiologia va indicar que afectava menys a persones grans, probablement per immunitat creuada amb altres virus de la grip habituals o per les vacunes. Els morts declarats van ser unes 20.000 persones, i més del 80% tenia més de 65 anys.
  
La grip nova (grip A, grip H1N1) del 2009 va convertir-se en la primera grip.com. I amb ella va venir la infodèmia.  Informació i epidèmia. Però, de fet, infoxicació, informació i intoxicació. Intoxicació d'informació que provoca por irracional i, finalment, cansament. Excés, sobredosi d'informació i escassetat de coneixement.
 
Cal recordar el boicot inicial a Mèxic, la crisi del sector porcí, la intoxicació a través de les xarxes i com la por, les fakenews o les mitges veritats sense solvència van ser durant mesos la font d'informació d'una gran part de la població mundial a través del mòbil, d'internet. La ciència perdia pes.
 
Quines són les causes de mort al món, les pandèmies ordinàries? Malaltia circulatòria del cor i cervell, EPOC-malaltia pulmonar crònica obstructiva, càncer, diabetis, demència, infeccions respiratòries, síndromes diarreics, tuberculosi, accidents i SIDA.
 
Quines són les causes de mort Als països pobres? Infeccions respiratòries, diarrees, malalties circulatòries, VIH/SIDA, paludisme, tuberculosi, parts prematurs, mortalitat de la mare en el part i postpart i accidents. La gran majoria d'elles, amb possibilitats, des de la salut pública, de tenir prevenció efectiva. Als països amb forts sistemes d'higiene i sistema sanitari, la majoria de malalties infecciones i la mortalitat maternoinfantil són molt poc freqüents.
 
Per tant, el nou coronavirus no és un desconegut. Coneixem la seva família, el seu comportament habitual. Causa complicacions respiratòries ordinàries. Els casos greus es donen entre persones grans o/i que tenen malalties cròniques. Sabem que la higiene ambiental, dels espais públics i privats o dels animals són determinants.
 
Calia declarar l'alerta davant d'un nou coronavirus per prendre les mesures de salut pública local i a escala mundial en un món globalitzat, però caldria deixar que governin els experts.
 
Les decisions de confinament tenen sentit inicial per controlar l'expansió pròxima, per tenir temps de conèixer la gravetat del nou virus i intentar que quedi amb un brot epidèmic local. Però cal ser conscients que la mobilitat de persones, materials, capitals, interessos, béns i serveis no tenen aturador.
 
La suspensió del Mobile World Congress respon a la por de moltes empreses de perdre la seva imatge si s'haguessin produït alguns contagis. També a la guerra comercial entre grans operadors mundials de telefonia liderats per la Xina i els EUA. El febrer és un mes habitual d'infeccions gripals, de virus respiratoris, i fins ara el Mobile no ha tingut cap brot epidèmic a Barcelona. Cal interpretar les raons culturals, socials, polítiques i econòmiques davant el coronavirus en aquesta societat global de la informació, per no repetir els errors.

Cal obrir un debat per posicionar la ciència en el lloc determinant en la presa de decisions. Cal revertir el pes dels líders de l'OMS, dels experts nacionals en salut pública en les decisions políticoeconòmiques. La directora de salut pública de l'OMS, la doctora . Maria Neira, no té suport real entre els actors que tenen poder econòmic i polític.  Necessitem  donar credibilitat a la comunicació del risc dels professionals de la salut pública. El coneixement científic en la societat global, també de la informació, són el camí.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
29/06/2020

Vulnerabilitat i resiliència

15/06/2020

Lliçons Covid-19

01/06/2020

Salut laboral i pandèmia

18/05/2020

L'envelliment

04/05/2020

Acció social en temps de Covid

20/04/2020

Covid-19: avui és demà

06/04/2020

Atenció residencial i la Covid-19

23/03/2020

Gestió de la crisi sanitària

09/03/2020

Servei públic, qualitat i equitat

24/02/2020

Coronavirus-19, alerta sanitària o alarma mundial?

Participació