L'espasa i la ploma

«Com tots sabeu Unamuno, molt emprenyat amb els rojos, va recolzar al principi el Glorioso Alzamiento Nacional»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 24 de febrer de 2020 a les 10:42 |
DES DE LA TERRA DOBLE, Per Xus.
 
Venceréis, pero no convenceréis.
 MIGUEL DE UNAMUNO

 
Benvolguts padawans, a la Terra Doble (d’on provinc) va haver-hi una revolució. Primer van guanyar el Grisos (feixistes), després van guanyar els Monjos guerrers (neo-feudalistes), fins que tots van ser anihilats i es va instaurar la cansosa i tranquil·la democràcia actual que tenim ara.


A què ve tot això? Doncs molt senzill: no fa molt que he vist la pel·lícula Mientras dure la guerra d’Alejandro Amenábar. Es tracta d’una pel·lícula de bones intencions que intenta fer un dibuix de la figura de Miguel de Unamuno per una banda, i dels generals Franco i Millán-Astray, per l’altra. Cal dir que els tres protagonistes principals estan magnífics, especialment Karra Elejalde en el paper d’Unamuno.

Com tots sabeu Unamuno, molt emprenyat amb els rojos, va recolzar al principi el Glorioso Alzamiento Nacional. Després, arran de l’afusellament d’uns quants amics seus, va canviar d’opinió i va reconèixer el gran error que havia comès. Ho va fer, però tard. Va ser quan va pronunciar el famós discurs el 12 d’octubre de 1936 a la Universitat de Salamanca, on es celebrava el Día de la Raza (una immensa futilitat feixista inventada).


La cita que encapçala aquest article va ser el final del seu discurs i anava dirigida a l’ínclit Millán-Astray, fundador de la Legión. Poc abans, aquest mateix havia dit textualment: ¡Muera la inteligencia!¡Viva la Muerte!

La figura d’Unamuno és molt controvertida. En Joan Fuster el considerava un reaccionari i un fenomen marginal i aberrant. Alejo Carpentier el considera massa castís, tot i ser basc i un exemple per no seguir. Fins i tot, Antonio Machado el considera un basc-manxec quixotesc en un poema satíric seu.

És el típic cas d’intel·lectual compromès,  però que sempre  té dubtes en matèria política. Al final ho veu clar: el bolxevisme és dolent, però el feixisme  encara és pitjor.

Dos mesos després del discurs, defenestrat pel general Franco, es va morir d’un infart.

Altres intel·lectuals ho tenen clar des de bon principi. Per exemple: Joachim Fest. Era un alemany de pro, de dretes, però profundament anti-nazi. Va ser historiador i són molt conegudes les biografies que va fer de Hitler i d’Albert Speer, l’arquitecte de Hitler. La pel·lícula Der Untergang (El hundimiento) de 2004 està basada en la seva biografia de Hitler.

Va publicar Jo no: el rebuig del nazisme com a actitud moral,  on explica com s’ho va fer per anar en contra del sistema nazi. Va ser dels pocs que ho va fer, juntament amb Thomas Mann. Evidentment, tots dos van tenir molts problemes en aquella època.

L’espasa té molt poder perquè té una força brutal, però ha de ser aturada abans per la ploma, quan encara no sigui massa tard.

Aquí, avui dia el perill imminent prové de l’extrema dreta (militarisme, xenofòbia i racisme) més que del bolxevisme caducat i mal entès. A tota Europa i a l’Estat Ñ en teniu uns claríssims exemples.

Per això hem de convèncer, abans de vèncer. I hem de dir no amb veu alta, ara que encara podem.

Com deia el propi Unamuno: “la raó és la mort del feixisme”. Apliquem-la com cal.
 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
04/05/2020

Missatge en una ampolla

01/05/2020

Només sé que no sé res

25/04/2020

Maneres d'amanir un tomàquet

17/04/2020

Breu tractat per marcar millor la població

10/04/2020

Meta-Carpe Diem

02/04/2020

Entre 30 i 80 anys

28/03/2020

La Resistència

21/03/2020

La terra continua girant

14/03/2020

Avui parlarem de la plebs

08/03/2020

There are more (stranger) things

Participació