OPINIÓ

Independentistes sediciosos, a fer cursets!

«Els "cursets" que la fiscalia reclama, per a què serien?; per aprendre a no pensar com es pensa?; per limitar la mateixa llibertat de consciència?»

per Mercè Barceló i Serramalera , 21 de febrer de 2020 a les 20:00 |
Haver complert una quarta part de la condemna i mostrar bona conducta: això és el que la legislació penitenciària exigeix a un penat classificat en segon o tercer grau de tractament per a ser-li concedit un permís de sortida. Que se li hagi d'exigir, a més, un canvi d'ideologia, una nova cosmovisió, un penediment per pensar com pensa, només se li podria ocórrer a una legislació gestada en un estat autocràtic. O bé, ai las!, al fiscal que s'oposa a la sortida de presó de Jordi Cuixart (sigui pel permís de setanta-dues hores, sigui per l'atorgament del segon grau).

Respecte a l'oposició a la concessió del permís de setanta-dues hores –que en Cuixart ja ha fruït- la jutgessa de vigilància penitenciària desmunta un a un els arguments de la Fiscalia, tot considerant que l'intern ha reconegut els fets delictius, que no està conforme amb la seva qualificació jurídica i no mostra cap penediment, i que això és una decisió legítima, ja que la normativa penitenciaria no imposa l'obligació de penediment, ni de declarar-se culpable, ni de prescindir de la mateixa declaració d'innocència.


Resposta obvia en un Estat de dret on l'objectiu primer és la salvaguarda dels drets fonamentals de la ciutadania. Però no ho ha estat per al fiscal que porta el cas, perquè insisteix i persisteix presentant escrits i recorrent decisions judicials. Així, en el recurs d'apel·lació contra la resolució judicial que donava per bo el permís, la Fiscalia es refereix a les "importants distorsions cognitives" del reclús, en negar el caràcter delictiu de la seva conducta; cosa que impedeix "la modificació de conductes desajustades".

I en l'escrit on s'oposa a la concessió del segon grau li recrimina manca de penediment, perquè qui no reconeix el caràcter delictiu de la seva conducta té perill de "recaiguda en altres episodis delictius". Per tant –segueix dient el fiscal- qui ha estat condemnat per un delicte de sedició hauria d'estar seguint un programa que tingués per objecte ensenyar-li a respectar la llei i "que li mostrés que només es pot assolir allò que es desitja emprant els mecanismes legalment establerts".


Esfereïdor relat que recorda aquell emprat per Vallejo-Nágera -psiquiatra militar idolatrat i honorat pel franquisme (fou el primer catedràtic numerari de l'especialitat en una universitat espanyola)- on presenta la ideologia d'esquerra com una patologia i proporciona arguments "científics" que expliquen la condició infrahumana dels adversaris del règim.

Esfereïdor relat, sí; perquè ara el que es demana és que la ideologia independentista del reclús que l'ha portat a una "distorsió cognitiva" (ell que es creia que exercia el seu dret fonamental de reunió i resulta que no, que era un delinqüent) i a una "conducta desajustada" (efectivament, un sediciós) sigui redreçada amb "programes que li ensenyin a complir la llei".


Però és que en perspectiva jurídica també espanta com entén la Fiscalia el mandat del seu Estatut orgànic (Llei 50/1981, de 30 de desembre) que li encomana "vetllar pel respecte de les institucions constitucionals i dels drets fonamentals i llibertats públiques amb quantes actuacions exigeixi llur defensa" (art. 3.3). Sol·licitar reiteradament i insistentment, amb un escrit rere l'altre, que algú no surti de presó (dret a la llibertat, art. 17), amb arguments paralegals –com li retreu la resolució judicial que li respon- no és vetllar pels drets fonamentals, ans al contrari.

Perquè tampoc no ho és que es facin servir arguments de necessària autoatribució de culpabilitat, quan la Constitució reconeix el dret a no declarar-se culpable (art. 24.2). Ni que s'exigeixi penediment d'haver convocat reunions i manifestacions, quan són drets fonamentals reconeguts constitucionalment (art. 21). Ni que es requereixi un penediment de pensar com es pensa, quan la lliure ideologia és també un dret fonamental (art. 16.1).

Així, doncs, els "cursets" que la fiscalia reclama, per a què serien?: per aprendre a no pensar com es pensa?; per limitar la mateixa llibertat de consciència?, per copsar com de nociu és convocar concentracions de protesta?; per  declarar-se culpable d'un delicte que s'entén no comès en tant que s'exercien drets fonamentals?; per aprendre a renunciar a la llibertat, ja que no hi ha penediment de res? Tot podria ser atès el contingut dels escrits de Fiscalia.

Sigui com sigui, allà on facin aquests "cursets", que vagin guardant lloc als independentistes que votaren l'1 d'octubre perquè urgentment els cal reajustar la conducta i superar importants distorsions cognitives, no fos el cas que recaiguessin en altres episodis delictius; vaja, que ho tornessin a fer.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Mercè Barceló i Serramalera
Mercè Barceló i Serramalera és Catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dedicat la recerca a l’estudi dels drets i deures constitucionals; a l’organització territorial de l’Estat; al sistema de fonts del dret, al dret processal constitucional; al dret públic de Catalunya; i, actualment, a la construcció jurídica del dret a decidir. Entre d'altres, ha estat lletrada del Tribunal Constitucional espanyol; membre de la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya durant el procés de reforma de l’Estatut català de 2006; i del Consejo Asesor para la modernización del Estado de las Autonomías, en el procés de reforma de l’Estatut andalús de 2007.
20/03/2020

La insuportable lleugeresa de la corona

21/02/2020

Independentistes sediciosos, a fer cursets!

24/01/2020

El franquisme que no se'n va

19/12/2019

Els jutges no posen ni deposen diputats

27/11/2019

No hi ha límits constitucionals al diàleg

01/11/2019

Penes desproporcionades per un delicte del passat

04/10/2019

El que no diu la Constitució

Participació