Fil directe

Gesticulacions a la taula

«La taula de diàleg hauria de servir per escenificar més les contradiccions existents dins de l'Estat que no pas en l'independentisme»

per Pep Martí i Vallverdú , 19 de febrer de 2020 a les 21:10 |
La taula de diàleg és ara al centre del debat intern, intens i repetit que viu el bloc independentista. El darrer episodi -més que de pàgines viscudes caldria parlar de capítols previsibles-, ha estat el pols sobre l'inici del mecanisme institucional Així que ha transcendit que Moncloa ha proposat el dilluns 24 de febrer com a data d'inici de les reunions, des de l'entorn de la presidència de la Generalitat s'ha acusat a la Moncloa d'actuar de manera "unilateral". 

El calendari i la figura del mediador s'han convertit en elements de fricció entre les forces independentistes. Imprescindible el relator per a uns -JuntsxCat-, no tant per als altres -ERC-. També el calendari ha mostrat les diferències entre les dues formacions. Per als primers, no hi ha pressa a l'hora de començar a dialogar. Per als segons, no s'ha de perdre temps. D'una manera o una altra, l'independentisme no es cansa d'escenificar les seves diferències, ara a compte de la taula de diàleg. 


Només un càlcul curt de vista pot estar interessat en  allargar l'actual moment d'impàs. No és gens clar que el temps jugui a favor de l'independentisme. Ni a Catalunya, en vigílies d'una convocatòria electoral, ni a Espanya, amb una legislativa nova i un govern de coalició d'esquerres que, si és molt feble i no es consolida, pot culminar en una sortida política més conservadora. I si Pedro Sánchez es consolida i és més fort d'aquí un any, res garanteix que això hagi de beneficiar en res al sobiranisme. El moment per avançar, sigui molt o poc, és ara.  

Si de cas, posats a ser desconfiats, la taula de diàleg hauria de servir per escenificar més les contradiccions existents dins de l'Estat que no pas les que hi ha en el si de l'independentisme. En canvi, es pot donar la paradoxa que l'Estat acabi tenint el bloc republicà allí on el volia, dividit i desconcertat, tot i haver cedit amb un estri -la taula de diàleg bilateral- que l'independentisme havia exigit com a condició innegociable.  

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
02/06/2020

D'ERC a Ciutadans, la geometria somiada

26/05/2020

Pérez de los Cobos, un dels seus

19/05/2020

Ciutadans, el cost de la crispació

12/05/2020

L'error Badalona

05/05/2020

El virus s'endú la retòrica federal

28/04/2020

Lliçons portugueses

21/04/2020

El virus del control

14/04/2020

Espanya, en caiguda lliure

07/04/2020

Autoritarisme o «New Deal»

31/03/2020

Sánchez i Iglesias se la juguen

Participació