OPINIÓ

El castellà, per a les coses importants

«El problema de fons, com sempre, és que el català se'ns mor perquè cada cop és més aliè als àmbits de poder»

per Maria Vila Redon , 17 de febrer de 2020 a les 20:10 |
La setmana passada, l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, va sacsejar l'opinió pública amb una intervenció al Parlament on afirmava que hi ha catalanoparlants que canvien al castellà quan perceben que el seu interlocutor és de fora, i demanava acabar amb aquest costum. Això, que és tan evident, va indignar fins i tot una part de l'independentisme, que en els darrers anys s'ha construït a redós dels prejudicis tradicionalment espanyolistes i dins dels marcs que l'espanyolisme anava imposant.

Efectivament, hi ha molts catalanoparlants que es passen al castellà de seguida que creuen que el seu interlocutor, pel seu aspecte físic, no entendrà el català. Amb l'expressió "aspecte físic" no cal fer gaires escarafalls: val per les persones que ara en diríem racialitzades, però també per als rossos d'ulls blaus. Aquests catalanoparlants també creuen que no passar-se al castellà és de mala educació, però aquest és un altre tema.


A Catalunya, els marcs estan tan girats que els discursos integradors que afirmen que no es pot discriminar lingüísticament a ningú passen per racistes, perquè parlar de discriminació -encara que sigui per intentar erradicar-la- ja és racisme. Jéssica Albiach, portaveu d'En Comú Podem, ho va piular sense despentinar-se: "Obrir el debat de qui sembla o no català és desconèixer que Catalunya és diversa i mestissa. És un discurs racista del qual tothom s'hauria de desmarcar."

Seguint aquest raonament, totes les polítiques antiracistes serien profundament racistes perquè parteixen de la base que hi ha persones amb diversos aspectes físics. Que aquests aspectes físics siguin causa de discriminacions seria doncs secundari: el problema és l'existència de la diferència, no el que se'n deriva.


Racisme és, precisament, tractar algú diferent pel seu origen, parlant-li una llengua que no li parlaries si pensessis que és nascut a Catalunya. Fent això també s'assumeixen els postulats supremacistes espanyolistes, segons els quals el català només és bo per a ser parlat en la intimitat, dins de la tribu. Hi ha, doncs, un doble racisme.

El problema de fons, com sempre, és que el català se'ns mor perquè cada cop és més aliè als àmbits de poder. Perquè una llengua és forta en la mesura que projecta una manera genuïna de veure el món que la fa econòmicament potent i prestigiosa.


La polèmica m'ha fet recordar un debat electoral sobre ciència i innovació on vaig participar com a candidata de Barcelona és Capital a les eleccions municipals. Els avui regidors Gemma Senda i Ferran Mascarell (ERC i JxCat) van fer totes les seves intervencions en castellà, i quan els ho vaig retreure van respondre que "así nos entendemos todos" al més pur estil de l'espanyolisme clàssic. Aquest és el veritable provincianisme: per ells, el català només és bo per al folklore. El castellà és per a les coses importants.

No és només que el català perdi força quan el país perd força, és que el país serà cada vegada més residual a mesura que el català vagi quedant arraconat als espais íntims de la tribu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Maria Vila Redon
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
30/03/2020

«Covid-19 i autoritarisme»

16/03/2020

El virus en un país federal

02/03/2020

Crònica d’una tarda de dilluns qualsevol a Dresden

17/02/2020

El castellà, per a les coses importants

03/02/2020

Encara es pot tocar més fons

20/01/2020

El martirologi del president Torra

06/01/2020

El diàleg de l’statu quo

23/12/2019

Convergents

09/12/2019

Rosalía, «gimme more»

25/11/2019

Qüestions de fe

Participació