No calia, Milgram.

«Avui parlarem de l’experiment de Milgram (sobre 1961 i següents). Stanley Milgram va ser un psicòleg de la Universitat de Yale»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 15 de febrer de 2020 a les 19:51 |
Benvolguts padawans, ja hi tornem a ser una altra setmana. Heu de tenir en compte que això nostre tindrà un final, com tot. Només escriuré 50 articles. I aquest és el número 44. Després tornaré a la Terra Doble a acabar d’escriure la història de Gea, la vostra terra, la que un dia es venjarà de vosaltres.

Avui parlarem de l’experiment de Milgram (sobre 1961 i següents). Stanley Milgram va ser un psicòleg de la Universitat de Yale, que després de veure el judici contra Adolf Eichmann i la seva perenne excusa que tot ho havia fet seguint les ordres donades, va decidir de fer un experiment sobre l’obediència a l’autoritat.


L’experiment era simple. Va captar una sèrie d’homes i dones desconeguts entre ells (els pagava uns 27 dòlars actuals per dia + dietes). Només havien de fer unes preguntes molts senzilles i pitjar un botó.

Aquest botó feia que s’administrés unes descàrregues d’electricitat (d’entre 45 i 450 volts) a una altra persona que era un actor (A) i que estava darrere d’un vidre assegut en una mena de cadira elèctrica.


El psicòleg (P) estava amb el subjecte (S) que pitjava el botó. Les descàrregues no eren reals.

P era la figura moderadora i autoritària, S feia el rol de mestre i A era l’alumne. Quan A s’equivocava en la resposta, S pitjava el botó i immediatament A es retorçava de dolor.


Evidentment, P forçava verbalment S si es negava a continuar, dient d’una manera gradual:
  1. Ha de continuar.
  2. L’experiment requereix que vostè continuï.
  3. És absolutament necessari que vostè continuï.
  4. Vostè no té cap més opció: ha de continuar.
Milgram creia fermament que la gent no passaria mai dels 300 volts, però s’equivocà del tot. Els resultats van ser sorprenents: el  65% va administrar la dosi màxima de 450 volts. Molts ho feien tapant-se la cara, però ho feien. Les dones patien més estrès, però també ho van fer.

Una dada interessant és que ningú no es plantejava absolutament res fins que no s’arribava als 300 volts.

Dels que s’ho plantejaven, ningú no va demanar que s’aturés l’experiment sencer. I tampoc ningú no va anar mai a mirar l’estat de salut d’A.

Les conclusions de Milgram van ser dues:
  1. El conformisme: “ja m’està bé com està organitzat el meu grup-classe i n’accepto la seva jerarquia”.
  2. La cosificació: “un superior em dona una ordre i jo la compleixo, només en soc l’instrument; la responsabilitat és sempre del meu superior”. 
Milgram va ser molt criticat pel sadisme d’aquest experiment, però en va arribar a fer 19 variants: només homes, només dones, per telèfon, S no veu A i només en sent el crits, una empresa privada enlloc d’una universitat, amb gent coneguda entre ells, etc. En alguns casos, l’obediència baixava fins el 70%.

L’experiment Milgram  va demostrar la cara obscura del comportament humà. Res de nou sota del sol: s’intuïa, només faltava demostrar-ho.

Hi ha un parell de pel·lícules que s’han fet sobre  l’experiment. De tota manera si no voleu veure pelis, només cal que mireu les notícies a la TV: per culpa del coronavirus xinès, veureu com la policia  tracta la població que va sense mascareta pel carrer, o com van a buscar la gent infectada a casa seva per portar-la en aquest hospital que han construït només en deu dies. Els nazis somriurien, per descomptat.

No tenim solució com a espècie. Ja ho deia l’Agent Smith a Matrix:
 
"Tots els mamífers d’aquest planeta desenvolupen instintivament un lògic equilibri amb l’hàbitat natural que els envolta. Però els humans no ho fan. Es traslladen a una zona i es multipliquen, i segueixen multiplicant-se fins que tots els recursos naturals s’exhaureixen. Així que l’única manera de sobreviure és traslladant-se a una  altra zona. Existeix un altre organisme  en aquest planeta que segueix el mateix patró. ¿Sap quin és? Un virus. Els humans són una malaltia, són el càncer d’aquest  planeta, són una plaga. I nosaltres en som l’única cura."
 
No cal dir res més. Com deia el meu estimat Perich: ¿Acaso hay gatos policía?
 
PS:
 Us passo enllaços de les pelis que us deia abans i també d’altres molt interessants:

         1. Experiment de Milgram
I...comme Icare (1979):
https://www.filmaffinity.com/es/film670234.html
Experimenter (2015)
https://www.filmaffinity.com/es/film631983.html

       2.Experiment de Zimbardo (Presó d’Stanford)
Das Experiment (2001)
https://www.filmaffinity.com/es/film156441.html
The Experiment (2010)
https://www.filmaffinity.com/es/film858153.html
The Stanford Prison Experiment (2015)
https://www.filmaffinity.com/es/film874196.html

      3.Tercera Onada (experiment neonazi)
Die Welle (2008)
https://www.filmaffinity.com/es/film874196.html

     4.Sectes
Martha Marcy May Marlene (2011)
https://www.filmaffinity.com/es/film526634.html
The Master (2012)
https://www.filmaffinity.com/es/film112983.html
The Invitation (2015)
https://www.filmaffinity.com/es/film779556.html
The Endless (2017)
https://www.filmaffinity.com/es/film161501.html
Midsommar (2019)
https://www.filmaffinity.com/es/film599419.html

    5.El judici d’Eichmann i la Solució Final
Conspiracy (2001)
https://www.filmaffinity.com/es/film767025.html
Eichmann (2007)
https://www.filmaffinity.com/es/film124877.html
Hannah Arendt (2012)
https://www.filmaffinity.com/es/film183601.html
The Eichmann Show (2015)
https://www.filmaffinity.com/es/film491224.htmlh
Operation Finale (2018)
https://www.filmaffinity.com/es/film369678.html
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
04/05/2020

Missatge en una ampolla

01/05/2020

Només sé que no sé res

25/04/2020

Maneres d'amanir un tomàquet

17/04/2020

Breu tractat per marcar millor la població

10/04/2020

Meta-Carpe Diem

02/04/2020

Entre 30 i 80 anys

28/03/2020

La Resistència

21/03/2020

La terra continua girant

14/03/2020

Avui parlarem de la plebs

08/03/2020

There are more (stranger) things

Participació