Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

​L'habitatge no és una mercaderia

«No podem només garantir i defensar el dret a l'habitatge de les persones en situació de vulnerabilitat»

per Aura Ruano , 14 de febrer de 2020 a les 21:45 |
Segur que moltes de vosaltres heu sentit a parlar els darrers dies d'en Cinto o l'avi del Clot-Camp de l'Arpa de 92 anys que volien desnonar. Ha estat un cas amb molta difusió per xarxes i gran interès mediàtic que ha arribat a molta gent. Desnonaments n'hi ha cada dia, no són notícia, però que un home de 92 anys amb un grau II de dependència i un 75% de diversitat funcional encara, afortunadament, ens arriba a indignar una mica.

Però el propietari del pis d'en Cinto, en aquest cas no és un banc ni el que es coneix com un fons voltor. És un particular. I aquí la polèmica ja està servida i el territori de l'ocellet blau on s'atrinxeren les grans eminències en tot, comença a bullir. Amb els dos primers, l'empatia no va més enllà dels que també defensen el pin parental. Però amb un propietari físic, comença a brollar.


Més encara quan va començar a córrer per les xarxes socials i alguns mitjans que en Cinto es va vendre fa uns anys una propietat per 400.000 euros. A partir d'aquest moment han estat diferents les veus que han qüestionat la legitimitat d'en Cinto a morir a casa seva.

Tot i que la família de l'avi més famós del Clot ha desmentit aquesta xifra, el que cal que prevalgui és que en Cinto té dret a quedar-se a casa seva. Tenint en compte la informació i els documents que ha penjat l'Observatori de l'Habitatge i el Turisme del Clot - Camp de l'Arpa a les seves xarxes, el que preval aquí és que aquest senyor té un contracte de lloguer en vigor i no ha deixat de pagar ni un sol mes. El volen fer fora perquè alguns mesos s'ha endarrerit en el pagament. I jo entenc que pot semblar impossible, però és una realitat que una interpretació perversa de la LAU permet.


No podem només garantir i defensar el dret a l'habitatge de les persones en situació de vulnerabilitat entesa com a emergència habitacional. L'habitatge és un dret, no una mercaderia. En Cinto, que actualment no té cap propietat, té dret a viure al pis on viu des que té quatre anys. Hi té tota la seva vida i ha manifestat voler morir allà. Cal afegir, a més, que tot sovint només pensem en termes estrictament econòmics. Però cal destacar que el fet de patir diversitat funcional i dependència també és una situació de vulnerabilitat. En Cinto, com moltes altres persones, necessita una persona que el cuidi. Ser dependent és ser vulnerable.

Aquest home ha de poder morir a casa seva. La propietària quan va comprar el bloc ja sabia que tenia un inquilí vitalici. No val ara emparar-se en els diners que té o deixa de tenir per fer-lo fora i especular amb el seu pis, que és el que ha manifestat voler fer. Especular amb aquest pis repercuteix directament en l'elevat preu que estem pagant tots per l'habitatge actualment i això no podem permetre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Aura Ruano
Periodista hiperactivista; acadèmica; docent; princesa republicana de la comunicació digital; melòmana addicta als llibres; arregladora nocturna del món. Tres voltes rebel! A Twitter: @auraruano.
14/02/2020

​L'habitatge no és una mercaderia

17/01/2020

Gràcies, sanitàries

20/12/2019

No som mercaderies

22/11/2019

Saps qui és la Mónica Borràs?

25/10/2019

Cap veïna fora del barri

27/09/2019

7 noves preses polítiques

10/09/2019

Distopia

13/08/2019

Dona, reivindica els teus orgasmes

16/07/2019

Fi de cicle

18/06/2019

Tenim dret a estar tristos

Participació