...potser sí que està una mica preocupat, el rei

«El rei no és pas ruc ni cec. Al Congrés hi faltava gent. Diputats que representen milions de ciutadans»

per Laura Pinyol , 9 de febrer de 2020 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dilluns passat va celebrar-se la sessió inaugural de la XIV legislatura al Congrés i ho va fer amb tota la parafernàlia que la cerimònia sol requerir: marquesines entapissades a la porta noble –l’accés que només s’obre per als monarques; coses de la monarquia parlamentària–, desfilada militar, presència completa de la família reial, és a dir, la reina consort i les Infantes, i tota la pompositat heretada dels imperis decadents. 

La notícia del dia va ser la frase Felip VI, que com que li pensa d’antuvi un ampli comitè d’assessorament, saben fer això de colar el titular:  «Espanya no pot ser la d'uns contra d'altres». Després els diaris es van entretenir amb les coses de sempre que interessen de debò als seus lectors: la genuflexió de Cayetana Álvarez de Toledo –Grande de España dipositària del títol de Marquesa de Casa Fuerte–, que si Letizia no somreia gens ni mica, que si Echenique va passar de llarg de la Infanta amb la seva cadira motoritzada, que si Podemos es va repartir els aplaudiments...


Hi ha dos detalls d’insurrecció que no m’agradaria deixar per alt. D’entrada, l’absència dels diputats independentistes catalans, bascos i gallecs, dels grups d’ERC, Junts per Catalunya, Bildu, BNG i CUP que se’n van absentar. Bravo per ells perquè representen el republicanisme militant d’una Espanya –en teoria– de nacions que no reconeix el rei com un interlocutor vàlid. Això s’il·lustra de vàries maneres: la primera, no assistint a la ronda de consultes quan s’ha d’escollir President del Govern, que el rei ofereix a La Zarzuela. La segona, denunciant al mateix Parlament el paper institucional del rei: "La societat catalana, basca i gallega rebutgen majoritàriament la figura d'una institució anacrònica hereva del franquisme, que se sustenta en l'objectiu de mantenir i imposar la unitat d'Espanya i les seves lleis negant, d'aquesta manera, els drets civils, polítics i nacionals que afecten la nostra ciutadania i els nostres pobles", deia el comunicat conjunt. Bravo, novament, subratllant aquesta anormalitat imposada d’un monarca mai votat. 

El rei, que l’han educat perquè es fixi amb els gestos i en les aparences, devia notar que, malgrat els quatre minuts d’aplaudiments, a l'hemicicle hi faltaven una cinquantena de diputats i que una cinquantena més, no el van aplaudir: nacionalistes bascos i rojos, devia maleir-los.  Però el cas és que no el van aplaudir i per a ells anava aquell hit tan repetit que la Constitució és “un lloc d trobada de tots els espanyols”. Sí, sí, clar, clar, a bones hores. 


Però al que anàvem. El rei no és pas ruc ni cec. Al Congrés hi faltava gent. Diputats que representen milions de ciutadans espanyols, llei en mà, ja ens entenem. La monarquia pot seguir esquivant l’estat d’opinió que permeten a la Casa Reial respirar tranquils perquè el CIS no pregunta sobre la monarquia des del 2015 – 4,34 va treure aleshores Felip VI, però van declinar seguir insistint. Ara bé, els irreductibles catalans i bascos són molt pesats amb les seves dèries. Segons l’últim Euskobarómetro, on es va preguntar per la monarquia (2017), el rei va obtenir una valoració de 2,7 sobre 10. I les dades del CEO, que ha anat preguntant amb més constància, li donen la pitjor qualificació de totes les institucions (incloses l’església i la banca) amb un 1,82 (també sobre 10).

El rei deu recordar que l’últim cop que va posar els peus a Barcelona per lliurar els Premis de la Princesa de Girona ho féu en un Palau de Congressos amb una ciutat blindada als ciutadans. I el rei deu recordar les sonores escridassades que li han propagat cada vegada que n’han tingut ocasió. I el rei deu pensar, potser en la seva soledat dels palaus reials que s’hereten i fan repicar els propis fantasmes, que el 3 d’octubre va renunciar a una part dels súbdits. Que per si no ho té clar, el CEO amb dades estadístiques situa en un 75,9% dels ciutadans catalans que preferirien viure en una República! 


Nosaltres no oblidem el seu aval a la violència policial. I en termes de cortesia institucional, que sembla que està en voga, tampoc oblidem que el rei va declinar rebre la presidenta Carme Forcadell, quan li havia de comunicar la investidura del president Puigdemont. Sí, la presidenta Forcadell que és a la presó del Mas d’Enric, avui ha fet 699 nits, condemnada a onze anys i mig de presó per sedició. El rei no hi deu pensar gaire, en això. Però nosaltres, no oblidem. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
09/08/2020

Una Catalunya republicana sense República

12/07/2020

PDECat, JxCat i la unitat de l’independentisme

14/06/2020

No és l'educació un dret essencial?

21/05/2020

Lluís Juste de Nin, la mort d’un vitalista

19/04/2020

Tornar a l’escola

22/03/2020

Quedem-nos a casa. Encara que sigui difícil

08/03/2020

​De les àvies, la revolta

23/02/2020

​Del «sit and talk» a la negociació

09/02/2020

...potser sí que està una mica preocupat, el rei

26/01/2020

522 morts en silenci

Participació