www.adoptaunpallús.cat

Cada any les entitats bancàries grosses tenen més i més beneficis. No he llegit enlloc que tornin els diners que els va deixar l'estat. Per cert, Ñ és l'estat més endeutat de tots els de l'Eurozona actual.

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 9 de febrer de 2020 a les 16:46 |
"És bo que la gent no conegui el sistema bancari ni monetari: hi hauria una revolució demà pel matí."
                                           HENRY FORD (Fundador de Ford Motor Company)   

 
Avui tocarem un tema, benvolguts kamarades padawans, que a la Terra Doble no va passar. Allí de vegades, som una mica més salvatges i estrictes que vosaltres, no filtrem prou bé i anem pel broc gros.


Estic parlant dels bancs. Aquelles magnífiques entitats financeres que van néixer per salvaguardar el nostres petits estalvis, en forma de caixes i monts de pietat (el primer fou fundat pels franciscans), i que ara s'han convertit en els temibles taurons financers anomenats bancs.

Com tots sabeu, arran de la brutal i global crisi financera del 2008, tot el sistema bancari de l'estat Ñ va anar caient. Si ho recordeu bé, l'estat va haver de salvar nombroses entitats financeres (especialment caixes d'estalvis que estaven en fallida). La majoria van ser absorbides per bancs (cotitzaven a Borsa i les caixes no). El temps ha passat i sembla que poca gent es recordi d'allò.


A partir d'aquell moment és va començar a fer allò que subtilment en varen dir re-estructuració. Passem-ho a analitzar (intentaré no ser massa pessigavidres, però no us puc assegurar):

1. Cada any les entitats bancàries grosses tenen més i més beneficis. No he llegit enlloc que tornin els diners que els va deixar l'estat. Per cert, Ñ és l'estat més endeutat de tots els de l'Eurozona actual.

2. Cada cop tanquen més oficines bancàries. En molts pobles com el meu (Sanctus Cæledonius), les estan reduint a una sola, la central. Òbviament, això vol dir reducció de personal bancari (com molt bé opina un amic que treballa en un banc: no és el mateix ser bancari que banquer). Fan i exigeixen pre-jubilacions, contracten gent molt jove d'ètica immediata de tauró (a part de llegir Milton Friedman també haurien d'haver llegit Sèneca) i canvien aquest personal cada dos per tres, no fos cas que algun bancari es fes amic i/o amant d'algun client/a i la comptabilitat de l'oficina se n'anés en orris.

3. Quan vas a la central d'alguna (ja sabeu quina) tenen una entrada que sembla un restaurant de luxe amb un/a agradable jove que t’atén i t’indica molt amablement on has d’anar a esperar-te, per descomptat. Fins i tot et conviden a un cafè: Ristretto Ardenza, s’il vous plaît.

4. Cada cop hi ha menys caixers automàtics. És evident que volen limitar l'efectiu (són normes de l'estat Ñ i de la UE per fer desaparèixer el diner físic paulatinament) i també estalviar-se les màquines. He vist llargues i penoses cues de gent intentant treure diners (especialment pensionistes, que són qui més van col·laborar a fer créixer aquestes caixes, ara bancs). El més divertit són els insults dedicats al director general de cada entitat bancària: f... de la gran p...!, palatreco!, albat!, cagamandúrries!, escanyapobres!, barjaulo!, etc. Som de poble (i també universals), què hi farem.

5. Et volen cobrar per tot. Que tinguis una targeta de dèbit no els interessa. Ells només volen les de crèdit per poder aplicar un tipus d'interès de nemés un 2% mensual (24% anual). Dels crèdits ni em parlem, fins i tot els banquers jueus medievals no hi volien guanyar tant. De les comissions i de les preferents, millor ho deixem estar, oi?

6. Tot és digital. Ja no hi ha les famoses llibretes en paper. Si vols tenir físicament el teu extracte, te l'imprimeixes tu amb la teva tinta i la teva impressora. Per això, m'encanta imaginar que l'electricitat desapareixerà un dia: ningú no sabrà què, ni qui ni com (llegiu, si us ve de gust, el Càntic per Leibowitz).

7. Ja fa temps que també venen productes no financers: cotxes, lloguer de cotxes,  alarmes, aparells de TV, mòbils, incompletes assegurances maldestres i enganyoses, etc. De tot plegat n’és fàcil extreure una conclusió: ho estan preparant tot per descartar una part de la població, que és improductiva per a ells. Així de clar.Per no parlar també d’alguns desnonaments totalment injustos.

8. Sí, ja sé que existeix el concepte de banca ètica. Per a mi avui dia, és un oxímoron com una casa de pagès. De moment tot està a les beceroles, però no ens hem de perdre'ns de cap de les maneres l'itinerari de Caixa d'Ontinyent i Caixa de Pollença, les úniques dues caixes d'estalvis que existeixen en l'actualitat. De Triodos i Evo Banco en parlarem un altre dia.

Un cop feta l'anàlisi, no em podeu negar que entre tots estem fent molt el pallús i sembla que només ens quedi el dret a  la rebequeria. Penso que podem intentar fer una mica de boicot i modificar les coses. Us podria dir que anéssim tots a treure els nostres estalvis, però sé que no ho farem. Per cert, no hi són.

Ja sé que tot és molt difícil i que la rutina diària ens arrossega pèrfidament. Per intentar combatre tot això, he creat una pàgina web que porta per nom: www.adoptaunpallús.cat
M'he adoptat a mi mateix: en soc el primer inscrit.

Kamarades padawans: esteu tardant, apunteu-vos-hi abans que ens quedem sense electricitat.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
04/05/2020

Missatge en una ampolla

01/05/2020

Només sé que no sé res

25/04/2020

Maneres d'amanir un tomàquet

17/04/2020

Breu tractat per marcar millor la població

10/04/2020

Meta-Carpe Diem

02/04/2020

Entre 30 i 80 anys

28/03/2020

La Resistència

21/03/2020

La terra continua girant

14/03/2020

Avui parlarem de la plebs

08/03/2020

There are more (stranger) things

Participació