opinió

És temps de maduixes

«No cal fer crides al boicot sinó pensar on i com comprem, qui és l'origen i quin grau de patiment conté cada producte»

per Carme Porta , 7 de febrer de 2020 a les 18:29 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja fa uns quants dies que el paisatge comercial està poblat per gran quantitat de caixes de maduixots, s'ha obert la temporada. Un fruit dolç que en si mateix encarna la vida saludable però que té un costat fosc i cruel en la seva producció i comercialització.

No fa gaire vaig llegir un article – el primer d'una sèrie que s'anuncia- signat per Maria Altimira, Quique Badia, David Meseguer i Pablo Tosco, un magnífic treball d'investigació que aprofundeix en les condicions de treball de les temporeres marroquines als camps de Huelva. El treball -que no seria possible sense el suport de la beca Devreporter de La Fede i l'acompanyament de la Fundació Surt- investiga uns fets que es van destapar l'any 2018: abusos sexuals, maltractaments i precarietat de les condicions laborals de les dones marroquines -només es contracten dones- a les plantacions de maduixots de Huelva.


No és una novetat la precarietat del treball agrícola, ni l'alta precarietat quan es tracta de persones temporeres per a grans corporacions, però mirar un maduixot i pensar el que hi ha darrere fa mal. Dones que han estat contractades en origen, dones amb fills o filles a càrrec perquè així s'asseguren el retorn, apilades dins de contenidors que fan d'habitatge en finques tancades com si fossin camps de concentració. Treballadores que són maltractades i, sovint, abusades i violades. Treballadores en situacions d'alta vulnerabilitat que es veuen, inclús, en risc de perdre la tutela dels seus fills si se sap el que passa als camps. Treballadores valentes que, tot i això van denunciar-ho.

Algun dels casos ha arribat als mitjans i als jutjats però les condicions de "semiesclavatge" i les males pràctiques empresarials d'algunes grans empreses productores i exportadores de maduixes es mantenen i s'obvien. Possiblement és la punta de l'iceberg però ens posa a les consumidores i consumidors a la punta d'aquest iceberg. Pensem en el que hi ha darrere de cada producte que consumim?


Maduixots, gerd, samarretes, cafè, mòbils... productes que consumim i usem de forma habitual i que produeixen grans beneficis a les corporacions que els comercialitzen però no ajuden a millorar la vida de les persones que hi treballen. El sistema de producció i consum crea les crisis, apuja preus i abaixa salaris i això provoca un bucle de desigualtats i injustícies en la que en som part: consumim i treballem; demanem preus baixos -ajudant així a la precarització les condicions de treball de molta gent- i es precaritzen les nostres condicions de treball. Perquè el capital no vol perdre benefici i es beneficia doblement del treball precari i del consum que fem.

Pensar una mica en el que hi ha darrere de cada producte ens porta a consumir de manera més sostenible, cercant la proximitat, el treball digne, l'equilibri territorial, la justícia global. No cal fer crides al boicot sinó pensar on i com comprem, qui és l'origen i quin grau de patiment conté cada producte. Enguany estic fent l'exercici -i si, faig una crida a què el feu- de cercar productes que siguin produïts de forma justa. No sempre és fàcil en el ritme quotidià que se'ns imposa buscar producte de qualitat, ecològic, de treball digne i de proximitat pot semblar difícil però la força que tenim com a consumidores i consumidors pot canviar el panorama productiu o correm el risc que ens amarguin les maduixes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Carme Porta
Tècnica en imatge fílmica, he treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. Actualment, cap de comunicació de Fundació Surt. A Twitter: @carmeporta.
02/10/2020

El delicte de desnonar

04/09/2020

Misèries

07/08/2020

Drets i privilegis

11/07/2020

El que amaga el sistema (educatiu)

12/06/2020

Ja en van 28!

15/05/2020

Superar la prova

17/04/2020

​Empatia i pandèmia

06/03/2020

Juntes, diverses, dignes i resistents

07/02/2020

És temps de maduixes

10/01/2020

No n'hi ha prou amb el dol

Participació