Seguidors de Judes

«Un tema important és que, a partir de Judes, comença l'antisemitisme perquè, segons els cristians, els jueus són qui van fer matar Jesús.»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 3 de febrer de 2020 a les 15:40 |
"La Literatura ni se crea ni se destruye, sólo se transforma."
                                                                       Alberto Blecua, magister. RIP

 
Com ja hem dit alguna vegada, padawans, la història l'escriuen els guanyadors. I els cristians han tingut dos mil anys d'història per modificar la seva.


He llegit la Bíblia tres vegades. Sempre m'encanta fer-ne una lectura literària, mai literal. Penso que s'ha d'entendre així, però potser estic equivocat.

De totes les històries del Nou Testament sempre m'han fascinat especialment dues: l'Apocalipsi de Sant Joan i la història de Judes.


Arran de l'article sobre Riphagen, vaig tenir un allau immens (?!) de peticions perquè escrivís sobre Judes. Moltes gràcies a tot@s. Per això avui parlarem de Judes.

Judes és un nom que prové de Judà. Era força comú en aquella època i té el significat de "Lloances siguin donades a Déu".

I ja no comencem prou bé amb Judes, perquè n'hi ha dos. Per una banda tenim Sant Judes Tadeu i per l'altra el Judes Iscariot.

No se sap massa del Tadeu, que vol dir "El valent". Sabem que era molt fidel a Jesús de Natzaret, anomenat el Crist. Era el Judes bo, segons la tradició.

El que ens interessa ara és l'altre Judes, l'Iscariot. És qui delata a Jesús per trenta monedes de plata i després es mor.

Iscariot pot provenir de sicari (un grup molt violent que lluitava contra els romans i que anava armat amb una sica -espasa petita-) o bé pot venir de Queriot, localitat a 19 km d'Hebron (actual Quiryat). Aquesta dada és important (o no) perquè seria l'únic apòstol que no era de Galilea.

Una altra dada curiosa és que diuen que era pèl-roig. I ja sabeu com s'ha estigmatitzat sempre els pèl-rojos, a l'Edat Mitjana especialment.

Un tema important és que, a partir de Judes, comença l'antisemitisme perquè, segons els cristians, els jueus són qui van fer matar Jesús.

Un altre tema gens clar és la seva mort: Mateu diu en el seu Evangeli que es va penedir i es va penjar d'un arbre (Mateu 27:5). En canvi, els Fets dels Apòstols afirma que es va entrebancar, va caure de cap, es va rebentar i les seves entranyes es van escampar pel camp (Fets 1:17-18).

Però el millor de tot és l'actual reivindicació de Judes. Molta gent el considera com un heroi que lluitava contra la dominació romana. Jesús també ho va fer, però d'una manera més tranquil·la (feia miracles, diuen). Per tant, serien les dues cares de la mateixa moneda: violenta vs pacífica (Malcolm X vs Martin Luther King; Magneto vs Professor X).

L'any 1975 es va trobar l'Evangeli de Judes, un text gnòstic datat del segle II. Segons aquest text, la traïció de Judes és, en el fons, un acte suprem d'obediència a Déu. Judes seria defenestrat per tota l'eternitat (com Caín; com Heròstrat d'Efès) per haver seguit els designis de Déu. I no és prou càstig la unànime condemna pels segles dels segles?

Però el millor de tot és que l'any 1909, com irònicament explica Borges, el teòleg Niels Runeberg, des de la ciutat de Lund, va arribar a configurar una tesi que mai no va arribar a demostrar del tot: en el seu segon llibre El salvador secret, Judes és el Fill de Déu i, per tant, és Déu. Si sou catòlics, podeu pensar que l'afirmació és monstruosa, aberrant o blasfema.

Una de les proves que Runeberg aporta és que Jesús era molt conegut de tothom i per tant no calia que Judes el besés, i menys per trenta miserables monedes.

L'últim argument és el millor: el Verb es va fer carn. Es va fer home fins la infàmia, d'una manera total. I per salvar-nos podia triar qualsevol destí. Per això, enlloc de triar ser Jesús, Alexandre el Magne o Marta de Betània, va triar el destí més ínfim: el del delator. Judes va triar l'Infern, perquè ja en tenia prou amb la Joia de Déu.

Abans us he dit, estimats padawans, que la Bíblia s'ha d'entendre d'un manera literària i no literal. Per això us animo a fer un senzill experiment: no seria bo interpretar aquest article que acabeu de llegir sota l'òptica de la situació política catalana actual? Em sabríeu dir qui són els seguidors de Judes avui dia? I per últim, no seria profètic?

Amén.
 
PS1
Heu de saber que hi ha un munt d'Evangelis Apòcrifs que l'església ha anat descartant perquè alguns d'ells no deixen gaire bé la figura de Jesús (especialment, l'Evangeli de Tomàs). Busqueu-los: potser us sorprendreu.

PS2
A la Terra Doble, d'on provinc, no tenim aquest problema perquè les religions no existeixen. Però en tenim un altre que és encara més greu: només tenim polítics.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
04/05/2020

Missatge en una ampolla

01/05/2020

Només sé que no sé res

25/04/2020

Maneres d'amanir un tomàquet

17/04/2020

Breu tractat per marcar millor la població

10/04/2020

Meta-Carpe Diem

02/04/2020

Entre 30 i 80 anys

28/03/2020

La Resistència

21/03/2020

La terra continua girant

14/03/2020

Avui parlarem de la plebs

08/03/2020

There are more (stranger) things

Participació