OPINIÓ

Salvem lo Delta (però de veritat)

«Pareix que com més hem transformat lo delta, mes fràgil s’ha tornat, per tant lo lògic seria començar a fer lo procés invers i ajudar-lo a que s’anés regenerant de forma natural»

per Jesús Colomé, Amposta | 30 de gener de 2020 a les 12:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A cada llevantada, una volta la mar retrocedeix i veiem les destrosses, salta l’alarma sobre la regressió al delta i lo debat sense resposta sobre les mesures a emprendre per protegir-lo.

La regressió espanta, però abans que res cal saber que una característica dels deltes és que no són sistemes geològics estables, la seua forma canvia constantment, imperceptible, però sense parar. Intentar mantenir contra natura la morfologia d’un delta, és com intentar que les dunes del desert no canvien de forma, inútil.


Fins l’Edat Mitjana, lo delta pràcticament no arribava mes enllà d’Amposta, l’acció humana tingué molt a veure en la seua formació, sobretot quan lo procés d’aprofitament agrícola riu amunt erosionà les terres d’Aragó, Ponent i lo Pirineu, arrossegant molts sediments.

En l’actualitat, la disminució de l’agricultura i lo repoblament dels boscos, que unit a la construcció d’embassaments, pràcticament ha aturat l’aportació de sediments, i per tant lo delta ha deixat de guanyar superfície, però no ha parat d’evolucionar, retrocedeix d’una banda i creix per l’altra.


Una altra conseqüència de la nostra acció al delta, los efectes de la qual se veuen a cada temporal, és un fet aparentment intranscendent que succeí a la riuada de l’any 1937, quan la gran quantitat d’aigua va obrir una tercera gola al riu, l’actual desembocadura, apart de les dues existents, la de Migjorn i la de Llevant, que delimiten l’illa de Buda.

Anys més tard se van cegar artificialment les dues últimes per aprofitar-les per la pesca i se va deixar només l’actual, i això va comportar un canvi radical en la distribució dels sediments que ha modificat sensiblement la morfologia deltaica. Ara la zones més a llevant, just les que s’han inundat, no només han deixat de rebre sediments perquè la corrent per la gola nova els envia tots cap a les badies del Fangar i dels Alfacs provocant que se vagin van tancant lentament, sinó que a l’estar més exposades a la corrent marina, experimenten regressió.


En tota esta informació i arribat a este punt, el debat sobre les mesures per protegir lo delta se redueix a la dicotomia, mesures toves o dures? Intentar contrarestar la natura o ser resilients i adaptar-se de la forma més eficient possible?

Certs agents del territori sempre han defensat les mesures dures, infraestructures faraòniques de defensa, dics perimetrals i/o esculleres submarines, per protegir la costa, d’un cost de centenars de milions d’euros, a sufragar per les administracions superiors, en lo resultat que no s’ha fet res, perquè apart de cares i inútils en terreny argilós, serien agressives pel medi i generarien encara més regressió.

I enlloc de centrar-nos a buscar noves solucions, ha estat mes fàcil recrear-nos en lo nostre victimisme habitual sobre l’abandonament institucional, que no ajuda a solucionar los problemes, ans al contrari, es tòxic i bloqueja. Cal establir objectius realistes i posar-s’hi a treballar, la situació no permet perdre més temps, si de veritat volem salvar lo delta, si volem tenir resultats diferents, no pensem sempre lo mateix, cal un canvi de paradigma, un canvi d’orientació territorial i econòmica.

Lo delta es un territori molt transformat per l’acció humana, massa, les conseqüències les veiem cada dia més. L’ampliació de conreus fins arran la línia de costa i la construcció d’urbanitzacions, han reduït considerablement l'ample de les platges, destruint lo cordó dunar que servia de protecció i assegurava l'estabilitat del litoral.

Pareix que com més hem transformat lo delta, mes fràgil s’ha tornat, per tant lo lògic seria començar a fer lo procés invers i ajudar-lo a que s’anés regenerant de forma natural, per això cal una nova ordenació del territori: La desocupació i renaturalització de la costa és la barrera mes eficaç per protegir-la de la pujada del nivell del mar, retirant zones de cultiu, menys productives degut a la proximitat del mar, i edificis i reconvertir-la en un gran espai natural de platja-duna-bassa en espècies vegetals autòctones adaptades a la salinitat i que retenen los sediments quan hi ha inundacions.

Fa molts anys que estes mesures estan planificades pel Ministerio de Medio Ambiente, propietari de la zona maritimoterrestre, però no s’han executat mai, perquè mai cap govern espanyol s’ha preocupat pel delta, ans al contrari, sempre temen lo moment en què vulgui tornar a endur-se l’aigua de l’Ebre.

No li importa lo delta, com tampoc lo ferrocarril, quan per fer lo corredor mediterrani ha tardat 20 anys, ni com cap inversió a Catalunya.

Tenim lo millor paisatge de Catalunya, este canvi no s’ha de veure com un cost, sinó com una inversió, invertir en lo paisatge perquè apart de protegir-lo, permeti crear un nou model de desenvolupament sostenible basat en lo turisme natural, sector dependent del paisatge i per tant genera incentius a cuidar-lo, a la vegada que genera desenvolupament econòmic, i que actualment ja aporta més diners al territori que l’agricultura.

Un paisatge cuidat, és una inversió de futur, és lo model de turisme sostenible del futur i no lo model insostenible de casinos de Barcelona World, alimentat en aigua d’un transvasament de l’Ebre que a mitjà termini s’ha d’acabar, com també s’ha de deixar d’ampliar regadius, perquè per l’Ebre han de baixar com més aigua i sediments millor, perquè d’això depèn lo futur del delta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jesús Colomé
​Llicenciat en Ciències Polítiques i Màster en Comunicació
La política és la més humana de les relacions personals, d'aquí el seu cinisme i les seues contradiccions, que no arribaré mai a acceptar del tot. Per això, els politòlegs fem política, perquè tenim la tendència innata a qüestionar-ho tot.
@jcolome87
28/09/2021

​Per què la desigualtat desintegra el país?

11/04/2021

Mesures urgents per no morir d'èxit

08/02/2021

El Pla Delta, abans de posar el crit al cel, pensem-ho una mica

14/09/2020

​El victimisme ens fa petits

25/06/2020

Noves polítiques socials

07/05/2020

La Covid-19 no canviarà lo món

30/03/2020

La lliçó del curt any 2020

13/02/2020

Ara que el Gloria ha passat

30/01/2020

Salvem lo Delta (però de veritat)

02/12/2019

La ferida franquista ebrenca

Participació