Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La Veu de Nació

El miratge de la unitat

«Farien bé ERC i JxCat de no trencar tots els ponts: el més probable és que tornin a haver de governar junts després de les eleccions»

per Oriol March , 30 de gener de 2020 a les 20:00 |
Fa exactament dos anys d'un episodi que va suposar un terratrèmol. Quan Roger Torrent va suspendre el debat d'investidura de Carles Puigdemont, quinze dies després de l'arrencada oficial de la legislatura sorgida del 21-D i en plena vigència del 155, les hostilitats entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC van desfermar-se. Un dels més tocats va ser Quim Torra, en aquell moment només diputat, que fins la nit abans havia estat negociant la manera de restituir Puigdemont des del Parlament. Aquell episodi, que ha marcat la legislatura, no va ser l'inici de res, sinó la primera evidència pública ni notòria de les discrepàncies entre els dos partits que, des del Govern, van promoure el referèndum. Des de la mateixa nit de l'1-O, i com es va comprovar al llarg de la tardor del 2017, les mirades de reüll entre les dues formacions majoritàries de l'independentisme ho van contaminar tot. Els resultats són evidents.

Les acusacions de partidisme són una constant, i creixeran camí de les eleccions. La decisió de Torra, probablement la més responsable, d'aprovar els pressupostos i convocar immediatament comicis a Catalunya, farà que la trencadissa es desplaci a una campanya electoral incerta i marcada per qui té l'hegemonia en el camp independentista. ERC assenyala aquests dies que els pressupostos computen en els actius del seu balanç, així com també la reunió entre el president i Pedro Sánchez de dijous vinent que ha de comportar l'inici de la mesa de diàleg institucional. I JxCat, on les veus a favor d'aprovar els comptes eren molt majoritàries, contraataca insistint que ERC hauria forçat les eleccions igualment un cop validats els pressupostos. Que el final de la legislatura era proper ho sabia tothom, de manera que ara només s'ha oficialitzat.


Torra insistia aquest matí, a Catalunya Ràdio, en recuperar la unitat. Al president se li poden fer retrets -només faltaria-, però el cert és que ell sempre n'ha estat un fervent partidari i practicant. Quan Artur Mas i Oriol Junqueras, el 2015, van portar al límit el pols per la llista unitària, el president va proposar una candidatura formada íntegrament per la societat civil, sense polítics, que refermés el caràcter plebiscitari del 27-S. Ja dos des d'Òmnium o des de l'ANC, i també des de Palau, Torra ha insistit sempre en la recuperació de la unitat estratègica al voltant del mandat de l'1-O, però ha topat amb els càlculs partidistes i amb l'obertura d'un escenari a l'Estat més procliu -en teoria,  perquè de concrecions n'hi ha més aviat poques- al diàleg.

"Vetllaré perquè els ponts entre independentistes no es trenquin", defensava Torra davant Mònica Terribas. Per això no va fer fora ERC del Govern, malgrat que veus de JxCat li van reclamar, i per això insisteix que cal retornar a la unitat. Amb quin contingut, però? El president li plantejarà a Sánchez l'autodeterminació i l'amnistia, però cap dels dos conceptes serà admès pel líder del PSOE, encara menys en el curt termini. La mesa de governs és una aposta de llarg recorregut d'ERC i s'emmarca en l'estratègia que ells anomenen "realista", però rarament donarà fruits mentre a Catalunya hi hagi un executiu en funcions. A banda, Torra posarà en mans dels partits independentistes l'arrencada del mecanisme en funció de quina proposta posi dijous Sánchez damunt la taula. Qualsevol avenç o regressió serà utilitzat com a munició de campanya.


En tot cas, però, farien bé ERC i JxCat de no trencar tots els ponts. Bàsicament perquè, en funció dels resultats, el més probable és que tornin a haver de governar junts. Els de Carles Puigdemont insistiran -ja ho estan fent a les xarxes des d'ahir al vespre- en què els republicans tenen fet el tripartit amb el PSC i els comuns, un escenari que tant Marta Rovira com Pere Aragonès ja s'han afanyat a descartar perquè els socialistes són contraris a l'autodeterminació. I també és probable que la pugna per l'hegemonia, en funció de quins siguin els candidats -sobretot si Puigdemont encapçala, encara que sigui simbòlicament, la llista de JxCat-, quedi tan mal resolta com el 2017. Si ERC s'imposa per uns pocs diputats als seus socis-adversaris, serà difícil fer net si no es canvien interlocutors. També al Parlament, on el pols entre Roger Torrent i Josep Costa ha estat constant i ha convertit la mesa en un camp de batalla.

Si no es concreta, la unitat és un miratge. La gran pregunta a resoldre, vigent des de fa dos anys i mig, és com es força l'Estat a negociar de debò una sortida política al marge de les costures de la Constitució, i què fer en el mentrestant per no eternitzar la situació ni deixar que la manca d'ofertes de la Moncloa s'apoderi de les converses. JxCat i ERC es necessiten, tot i les discrepàncies evidents en qüestions tan cabdals com el model de país, la política fiscal, l'aproximació a la negociació amb l'Estat i el discurs per ampliar el suport de l'independentisme, de manera que un cop han tocat fons només poden refer ponts. Encara que JxCat no accepti el creixement dels republicans -fa trontollar dècades de poder- i encara que ERC no paeixi que l'espai de Puigdemont no és tan fàcil de liquidar a les urnes. Tampoc ho serà en les properes catalanes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Oriol March
Cap de Política
Ha estat periodista de la secció de Política del diari Ara durant sis anys i des del 2016 forma part de la redacció de NacióDigital. És autor dels llibres Los entresijos del procés (Libros de la Catarata, 2018), Per què sí a la independència? Conversa amb Carme Forcadell i Muriel Casals (Deu i Onze, 2013), i Què pensa Josep Maria Vila d'Abadal (Dèria Editors, 2012). A Twitter és @orimarch
13/02/2020

Abans o després de l'estiu?

30/01/2020

El miratge de la unitat

23/01/2020

Eleccions per fer què?

16/01/2020

Fer-se il·lusions amb Delgado

09/01/2020

Recomençar?

10/10/2019

Ja no és 2017

03/10/2019

El 155 del PSC

26/09/2019

Amnistia

12/09/2019

El pla Sánchez

08/08/2019

La Diada més difícil

Participació