Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Qui els va matricular!

per Xavier Borràs, 18 de juliol de 2011 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juliol de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara fa deu anys vaig abandonar la meva addicció al petroli. El meu vell Lada Niva de fabricació txeca ja no em feia servei a la ciutat, on malauradament havia hagut de retornar després de l'aventura "neorural". A casa vam decidir que si ens calia un cotxe, de llavors en endavant, per anar a algun lloc, i a manca de transport públic –cosa dissortadament molt habitual–, ja el compartiríem amb algun familiar o amic, que per això són, entre d'altres coses, els familiars i amics.

En l'època en què era addicte a les quatre rodes les matrícules encara eren a l'antiga, és a dir, amb la denominació provincial al davant, quatre xifres i tres lletres (lluny ja de de les velles matrícules amb denominació provincial i fins a sis xifres a les plaques). Quan se sortia fora de les fronteres de l'Estat calia posar part darrere un adhesiu amb la E d'Espanya.


Més endavant, havent entrat ja al cafarnaüm de la Unió Europea, i amb el PP al poder a Madrid –essent ministre de l'Interior Mariano Rajoy–, es va fer el darrer canvi a les matrícules i se'n va fer desaparèixer qualsevol adscripció territorial per allò del "café (solo) para todos", però amb la suposada obligació que a la placa hi havia d'anar la sacrosanta E. En aquella època es va fer una gran campanya, bastant seguida, per posar damunt la E un adhesiu amb les sigles CAT (de Catalunya). Ni la protesta ni la posterior assumpció del poder central per part del PSOE no van servir per a res més que sumar una nova frustració a les aspiracions de sobirania.

Ara fa uns dies, el portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, va dir al programa Tot és molt confús, de Catalunya Ràdio, que trobava a faltar que la gent es posés el CAT a les matrícules. Homs va animar els oients de l'emissora pública a fer-ho i va explicar que no és il·legal. "Si mires els papers del cotxe veuràs que el que identifica la matrícula és la combinació de quatre números i de tres lletres, la E no hi surt", va afirmar. "Qui vulgui, que es posi el CAT sobre la E. Jurídicament és possible fer-ho".

De fet, la E es l’indicatiu de l'estat on s'ha matriculat el vehicle, únicament exigible en circulació internacional, tal com regula la Convenció de Viena de 1968, i la inclusió dins de la placa de matricula en la versió consolidada de 2006. L'indicatiu, doncs, identifica el vehicle quan circula per un altre estat que no és el de matriculació. Mentre circula pel seu propi estat no es obligatòria la identificació, ja que les autoritats nacionals poden identificar-lo perfectament. No s'entén, doncs, que la Guardia Civil o els propis Mossos d'Esquadra encara multin algú per portar l'adhesiu del CAT.

Tanmateix, el que encara s'entén menys és que el Govern de la Generalitat –sigui a través del seu portaveu, sigui a través del propi conseller d'Interior, Felip Puig– cridi a la insubmissió civil per una qüestió que no resolt, precisament, el problema principal dels catalans en la greu cruïlla a què ens sotmet l'Estat.


Per què, en comptes de demanar-nos que posem el CAT a les matrícules no fan al Parlament, d'una puta vegada, la proclamació unilateral de la independència i es deixen d'embolicar la troca amb collonades que no ens duen enlloc?

Qui els va matricular!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Borràs
Nascut a Barcelona l'any 1956. És escriptor, fa de periodista i treballa en el món de la comunicació. Llicenciat en Periodisme i professor de dicció, és autor de diversos llibres (alguns dels quals guardonats en diversos premis literaris). Ha estat director de les revistes El Llamp, Userda i L'Independent de Gràcia, a més del dominical del Diari de Barcelona, i ha treballat, entre d'altres mitjans, a Tele/eXpres, Canigó, Catalunya Ràdio, La Marxa de Catalunya i El Triangle.

Des del 14 d'abril de 2008 dirigeix la nova publicació periòdica digital ecologista EcoDiari i des del 14 de febrer de 2017 és editor de La Resistència.

També, ha estat cofundador i responsable de l'àrea de comunicació de la Comissió de la Dignitat i coautor del llibre Volem els papers, i ha estat responsable de comunicació de la Cooperativa Integral Catalana. Ha treballat, igualment, com a editor en cap d'Assaig de Teatre, la revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET), fundada i dirigida per Ricard Salvat. Des dels seus inicis ha estat lligat amb el Grup Nació Digital, amb què col·labora habitualment.
24/04/2019

Eleccions i periodisme: un altre oxímoron?

13/08/2018

L’ensulsiada tripartida del «Brusi»

04/06/2018

Plagues i canvi climàtic

01/04/2018

He mort el llop, he mort el llop!

09/08/2011

Crisi o oportunitat?

01/08/2011

La llengua dels mitjans, encara

18/07/2011

Qui els va matricular!

10/07/2011

Tuitem i retuitem

04/07/2011

Sense tremp no hi ha tren

25/06/2011

La imprudència mata

Participació