Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

la veu de nació

Desobediència precària

«Que no acabi quedant d'aquesta legislatura que, per voler construir una República, no s'ha sabut governar una autonomia»

per Pep Martí i Vallverdú , 27 de gener de 2020 a les 21:20 |
El ple del Parlament de Catalunya ha ofert aquest dilluns una col·lecció d'imatges que són un retrat força descarnat del moment polític. Des de l'abstenció dels grups al Govern a l'hora de votar els pressupostos del Parlament, a la bronca de Ciutadans i els seus crits de "delinqüent!, delinqüent!" dirigits al president de la Generalitat, que ha obligat a suspendre el ple. Aquest nou episodi dels taronja ha corroborat el que ja se sabia del partit que va ser dirigit per Albert Rivera: situats entre un escenari de quasi desaparició i un altre de marginalitat, han optat per acomiadar-se del primer pla amb la màxima vulgaritat. Com aquell que no podent destacar en res i ho fa en astracanades. 

Però la imatge que ha resumit la legislatura ha estat la d'un president aplaudit pels consellers i els diputats de Junts per Catalunya, dempeus, mentre els altres membres del Govern i els parlamentaris d'ERC restaven asseguts i amb posat seriós. Com en les relacions de parella, es pot sobreviure a les crisis i als malentesos, fins i tot a les deslleialtats, però no a mostrar les diferències en públic d'una manera tan explícita. 


El problema que assenyala l'esgotament de l'actual Govern no són tant les seves diferències objectives sinó el fet que la base política que el dona suport ja no es veu amb cor de governar plegada ni de fer l'esforç per buscar una estratègia -ni que fos de mínims- per sortir de l'atzucac. Un mal senyal en un moment en què, a més, les enquestes assenyalen un creixent escepticisme de la majoria de la ciutadania envers els seus polítics.  

Si no s'hi veu amb cor, de governar, a l'actual majoria independentista caldrà demanar-li un darrer servei a la ciutadania: l'aprovació dels pressupostos, que es trobava encarrilada abans del ple d'aquest dilluns. No fer-ho així, després de tres anys de comptes públics prorrogats, enviaria un senyal molt negatiu a la societat catalana, que afronta encara els efectes de la crisi, i a un territori que ha estat severament castigat pel desastre que ha suposat la llevantada. 


No s'ha de llençar per la finestra la possibilitat de coronar uns pressupostos, ni que siguin autonòmics. Que no acabi quedant com a idea d'aquesta legislatura que alguns, per voler construir una República, no han sabut governar una autonomia, refugiant-se com a sortida en una postura de desobediència gestual. Karl Marx deia que la història es repetia dues vegades: la primera com a tragèdia, la segona com a farsa. Catalunya ve de la gran desobediència contra l'Espanya autoritària que es va fer la tardor del 2017, que ha tingut efectes tràgics amb presos i exiliats. Fora bo no donar la raó a Marx en la segona part de la frase.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Sóc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M’agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. Sóc membre de les juntes directives d’Amics de la Unesco de Barcelona i de l’Ateneu Barcelonès. Ubicat en l’esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
19/02/2020

Gesticulacions a la taula

27/01/2020

Desobediència precària

22/01/2020

El que l'Estat no perdona a Trapero

14/01/2020

El termòmetre Torra

19/12/2019

I ara, l'antiEuropa

11/12/2019

La unitat real

05/12/2019

La Constitució segrestada

26/11/2019

La investidura també passa per Torra

21/11/2019

PSOE-Podem, la gosadia del tacticisme

12/11/2019

L'última oportunitat abans de la gran coalició

Participació