Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

opinió

Les converses pendents i la "tàctica Rufián"

«L'entrevista de Rufián no és per "convèncer" l'Albiol sinó per recordar a molts veïns i veïnes que tot discurs pot ser contrastat»

per Oriol Lladó , 27 de gener de 2020 a les 20:00 |
Sempre és estimulant discutir amb tu, Jose Téllez, amb qui hem pogut compartir i tantes coses. Militància cívica prèvia a l'entrada a la política i finalment i principal tres anys intensíssims de govern divers articulat des d'una mirada inèdita i en aquell moment plena d'esperança: la que aplegava en una mateixa taula independentistes i sobiranistes en clau de transformació social. Badalona com a (bon) exemple d'intervenció local i com a prova que érem molts els que enteníem -els que entenem, de fet- que no es pot fer República sense Badalona.

Ho dius en el teu article i hi estic d'acord perquè no és tan obvi com ens pot semblar: no es pot fer República sense Badalona.En tot cas, entomo la invitació al debat que proposes en el teu article del NacióDigital perquè hi ha algunes reflexions que m'agradaria contrastar des del reconeixement i el respecte. Entre tantes polèmiques efímeres i en aquest context de política efervescent hi ha, per sort, la feina a peu pla, les xarxes de confiança, i un projecte que eleva la mirada i que hem de poder reivindicar.


I a Badalona -continuant amb aquesta suma del que tenim, malgrat tot- doncs també tenim 25.000 vots en clau de República! Són els que va obtenir la candidatura en què vam sumar ERC i Guanyem en les darreres eleccions municipals i en què vam situar-nos com a segona força al municipi; per cert, fruit d'una estratègia de centralitat. Vam quedar per davant del PSC, tot pulveritzant el resultat que mai havien obtingut a la ciutat una candidatura desacomplexadament autodeterminista i d'esquerres a la ciutat.

És un resultat d'un gran valor polític que està clar que hem de saber explicar i defensar millor. Un resultat que, tanmateix, en la immediatesa del juny de l'any passat no ens va servir per aconseguir l'alcaldia davant d'un PSC que feia menys d'un any ja havia acordat una moció de censura amb PP i C's i que encoratjat per la força de Pedro Sánchez a Madrid després del 28A va plantejar-nos un autèntic xantatge. O PP o PSC.


Badalona és tossuda en la seva singularitat, ben sovint reflectida en un autèntic laberint polític. I aquí estem, mig any després. Fent feina al costat de la gent i els seus problemes, explicant-nos, escoltant molt i és clar, revisant estratègies i obrint debats.

En certa manera, el darrer debat el proposa una persona que coneix bé la ciutat, en Gabriel Rufián, amb l'entrevista que va fer a Garcia Albiol i que va fer i emetre en el seu canal.


Entro, finalment, en l'enèsima "polèmica" de la setmana. Entenc una part de la crítica que fas al programa de Rufián i et reconec que algunes de les preguntes que hi són implícites a mi també m'han interpel·lat: què aporta regalar un nou altaveu mediàtic al candidat del PP en actiu? És la millor manera fer-ho en un format en què Albiol --seductor nat-- es desenvolupa a la perfecció?

Però no estic d'acord en dos plantejaments que fas .El primer, l'estratègia que desafia les fronteres de l'independentisme va més enllà d'una tàctica electoral d'arreplegar vots i de "catch all" party. I és precisament que "anem més enllà"per la "voluntat de conversa" amb el qui pensa diferent que intenta sostenir ERC, en especial en ciutats com la nostra.

L'entrevista de Rufián no és per "convèncer" l'Albiol sinó per recordar a molts veïns i veïnes de Badalona --per tant molts ciutadans de Catalunya-- que tot discurs pot ser contrastat, i que no hi ha por a parlar. L'entrevista a l'Albiol és l'instrument extrem per fer-ho. Als barris i pobles del nostre país tenim moltes converses pendents. I està bé, crec, que ERC i Rufián es reivindiquin en aquest espai.

Personalment, sí, crec que aquesta reivindicació es podia haver fet amb algun perfil polític, social o cultural que no estès en actiu... i aquesta és la crítica d'oportunitat, no de fons, que faig a La Fàbrica de Rufián.

El segon és que l'entrevista "trinxa les dinàmiques locals" i crec que aquí hem de recuperar el fil de resiliència que vam demostrar quan érem al govern i centrar-nos en el dia a dia reivindicant el capital polític de present i futur que tenim. En aquest dia a dia no ens estalviarem ni les converses incòmodes, ni les contradiccions ni els interrogants. Tampoc podrem evitar equivocar-nos o haver de desfer algun camí. La qüestió serà, com sempre passa amb totes les lluites que valen la pena, no defallir... i no oblidar que 24.470 vots van confiar fa mig any en una aposta àmplia en clau de república.

A Badalona. Precisament a Badalona. 24.470 vots. Perquè, està clar, no hi ha República sense Badalona.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Oriol Lladó
Regidor d'ERC a l'Ajuntament de Badalona
27/01/2020

Les converses pendents i la "tàctica Rufián"

Participació