Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

Salvem lo Delta: l’hora de la veritat

«Sense una actuació decidida dels poders públics, sobretot del govern central espanyol, el Delta està en perill»

per Ramon Tremosa , 24 de gener de 2020 a les 20:00 |
El desembre de 2016 una llevantada va castigar especialment la platja de la Marquesa de Deltebre, situada al bell mig de la platja més gran de Catalunya: una platja de dotze quilòmetres de llargada, que va des de Riumar, el barri mariner de Deltebre a prop de la desembocadura, fins al far del Fangar. Es tracta d'una platja plena de dunes i d'un gran bellesa. Una dada desconeguda per a la majoria dels catalans: al municipi de Deltebre hi ha el 8,6% de les platges de tot Catalunya.

A inicis de 2017 l'ajuntament de Deltebre va decidir construir a la platja de la Marquesa una escullera de pedres per protegir el restaurant Los Vascos, en una decisió valenta de l'alcalde Lluís Soler. Aquella actuació, llavors discutida, ara ha estat providencial per salvar no només aquesta edificació, sinó també tot el tram central de la platja esmentada dels embats de la històrica llevantada d'aquesta setmana.


En Lluís Soler és un alcalde dinàmic i executiu: el febrer de 2015 va pujar a Brussel·les amb una delegació d'alcaldes, arrossaires, regants i sindicalistes del Delta, els quals van participar en la reunió amb el Director General de Salut Pública de la Comissió Europea Ladislav Mikos per parlar del cargol poma. Contra el criteri del govern del PP, que llavors deia que no calia fer res contra la plaga del cargol esmentat que arrasava els arrossars del Delta, Mikos va visitar Deltebre el juliol de 2015 i va comprometre ajust europeus per lluitar contra la plaga esmentada.

La llevantada del gener de 2020, però, ha superat totes les tempestes anteriors i s'ha abraonat especialment amb les platges de Deltebre, disparant totes les alarmes. Ara sí, sense una actuació decidida dels poders públics, i especialment del govern central espanyol (que és qui recapta el 90% dels impostos que genera Catalunya), el Delta està en perill.


El govern del PP va abandonar les inversions al Delta de l'Ebre, ja que el 2016 va aprovar un nou Pla Hidrològic que amenaçava de reduir encara més els cabals que arriben finalment a la desembocadura del riu. Pel que fa al govern del PSOE, si bé és cert que la ministra Teresa Ribera va visitar el Delta el 4 de febrer de 2019, ara caldrà que passi de les paraules als fets: alguns presidents regionals del PSOE encara demanaven el 2019 transvasaments de l'aigua de l'Ebre per a fer regadius als seus territoris.

L'opció de recuperar sediments fluvials retinguts als embassaments del riu Ebre no és fàcil ni barata i per això no és ben vista per la gent del delta: no se sap si cal buidar els embassaments per a fer-la possible, quants diners costaria, ni si seria efectiva ni quant de temps trigaria a fer-se.


Fa dos anys es va crear la Taula de Consens del Delta de l'Ebre, integrada pels set ajuntaments del Delta, les comunitats de regants i altres entitats representatives del territori. La Taula de Consens proposa diferents solucions per a aturar la regressió del Delta, atès que no hi ha una solució única ni simple. Així, proposen diferents mesures per als diferents trams de costa a protegir: des de la creació de dunes amb vegetació que fixi la sorra i permeti resistir millor la força dels temporals, fins a la creació de dics intel·ligents submergits sota del mar, a una certa distància de la platja, que esmorteeixi la potència de les onades.

Aquests dics intel·ligents estarien situats a uns 150 metres de la costa i s'inflarien només quan detectessin grans onades impulsades per forts vents. De fet, en poques setmanes a Deltebre esperen la llum verda a un projecte de fons europeus per a fer una prova pilot: si tot va bé, uns 6 milions d'euros permetran finançar fins a 300 metres dels dics esmentats, que poden constituir una primera solució per a minvar la virulència del mar.

També es proposa la construcció de camins de guarda que reforcin els camps d'arròs i els seus accessos que comencen al final de les platges. Finalment, caldria regenerar les platges amb moviments de sorra: cal, per exemple, retirar la sorra que s'acumula a la bocana de la desembocadura, que dificulta que l'aigua de l'Ebre surti al mar i que ha provocat aquests dies que fins i tot que l'aigua del mar pugés riu amunt.

Tot plegat no demana xifres multimilionàries. Només amb la inversió d'unes quantes desenes de milions d'euros durant uns anys es poden activar mesures efectives per a aturar la regressió del Delta de l'Ebre: des de 1946 cada any les platges de Deltebre han reculat 5 metres de mitjana i, en aquests dies de llevantada han reculat 25 metres de cop, entrant fins a 3 quilòmetres terra endins.

Tant de bo aquesta llevantada brutal serveixi de punt d'inflexió d'una terra meravellosa i única, molt desconeguda per a molts catalans. Us recomano una excursió fantàstica: tant des de Tortosa, com des de Xerta, sortiu a navegar pel riu Ebre amb un llagut com el que ofereix Lo Sirgador de l'Ebre, amb música en directe en els seus trajectes.

Les terres de l'Ebre han estat històricament marginades per la inversió del govern central: els 48 diputats catalans al Congrés dels Diputats tenen ara una responsabilitat històrica en aquest sentit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Ramon Tremosa
Professor d’Economia a la UB i diputat al Parlament Europeu (2009-2019). A Twitter és @ramontremosa
21/02/2020

Pimes despullades davant la propera crisi

07/02/2020

Brexit sense cost?

24/01/2020

Salvem lo Delta: l’hora de la veritat

10/01/2020

El Passaport europeu de Puigdemont

10/02/2017

Abans pobra que catalana

22/05/2014

Votar el 25-M: un acte de sobirania

Participació